Pocs anys han estat tan desitjats com el 2021; un any ple d'incertesa però també d'esperança i que es preveu que, a més, sigui clau per a la sostenibilitat. El 2019 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2021 com l'Any Internacional de l'Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible.
L'economia creativa es fonamenta «en activitats econòmiques basades en el coneixement i la interacció entre la creativitat humana i les idees, el coneixement i la tecnologia, així com els valors culturals o el patrimoni artístic i cultural i altres expressions creatives individuals o col·lectives», explica la resolució de l'ONU.
Una aposta —la de la sostenibilitat de la Terra— que les empreses han començat a abraçar sense embuts com una oportunitat de negoci i inversió, convençudes també de la necessitat que un planeta millor i més just és possible i que és tasca de tots aconseguir-lo.
Més d'un 85 % de les empreses espanyoles reconeixen estar treballant en els 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de les Nacions Unides, segons una de les conclusions de l'informe Contribución de las empresas españolas a la Estrategia de Desarrollo Sostenible 2030: una consulta integral, editat per la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial en col·laboració amb la Secretaria d'Estat per a l'Agenda 2030, del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 d'Espanya
Els ODS busquen acabar amb la pobresa, protegir el planeta i procurar la prosperitat dels seus habitants. Cadascun d'aquests 17 objectius té uns propòsits que s'haurien d’aconseguir d'aquí al 2030.
Les dades demostren que les oportunitats de negoci i la rendibilitat no estan renyides amb la responsabilitat corporativa i la consciència social. El 78 % de les empreses espanyoles esmenten els ODS en els seus informes anuals, segons un estudi de la consultoria PwC, i ho fan en major mesura que la mitjana internacional (72 %).
Tal com explica en el Podcast de Banc Sabadell Isabel Garro, sòcia fundadora i CEO de 3A4B, les empreses que neixen tenint clars els valors relacionats amb la sostenibilitat aprofiten molt bé el buit de mercat que existeix, però les ja establertes tenen el deure d'incorporar aquests objectius en la seva estratègia.
Pot interessar-te: Escolta el Podcast de Banc Sabadell, "Invertir en sostenibilitat: rendibilitat i compromís".
Xifres i objectius
En aquest l'any de l'economia creativa l'objectiu és promoure la cooperació i l'establiment de xarxes, afavorir l'intercanvi de millors pràctiques i experiències, augmentar la capacitat dels recursos humans, impulsar un entorn propici a tots els nivells i fer front als problemes de l’economia taronja, com també s'anomena.
LES DADES DE L'ECONOMIA CREATIVA
L'economia creativa no només és un dels sectors de més creixement de l'economia mundial, sinó que també és altament transformadora en termes de generació d'ingressos, creació d'ocupació i guanys d'exportació.
Les indústries creatives i culturals generen 2.250 milions de dòlars d'ingressos, suposen el 3 % del PIB mundial i creen 29,5 milions de llocs de treball a tot el món, segons l'informe Cultural Times: The first global map of cultural and creative industries de la UNESCO.
Al mateix temps, la creativitat i la cultura també tenen un valor no monetari significatiu que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l'entesa entre els pobles. La cultura és alhora un element i un facilitador del desenvolupament humà i sostenible.
Entre les conclusions de l'informe de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, la dada que 8 de cada 10 de les empreses treballin en alguns dels àmbits dels ODS mostra que pràcticament la totalitat del teixit empresarial està contribuint a assolir aquests objectius a nivell de país.
Considerant-ho segons la mida de les companyies, pràcticament totes les grans empreses (99 %) porten a terme actuacions en aquests àmbits; mentre que entre les pimes i els autònoms el percentatge és d'un 83 % i d'un 61 %, respectivament.
Quant als ODS favorits de les empreses o en els que més es focalitzen, segons el mateix estudi són: el cinquè, sobre igualtat de gènere; el tercer, referit a la salut i al benestar, i el tretzè, que tracta de l'acció pel clima. A la banda contrària, en els que menys s'hi involucren, figuren el catorzè, sobre vida submarina; el segon, sobre la fam zero, i el setzè, referit a la pau, la justícia i les institucions sòlides.
Segons l'opinió de Cristina Sánchez, directora executiva de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, és encoratjador «veure com tant el coneixement com les actuacions de les empreses pel que fa als ODS van guanyant pes any rere any, però encara queda un llarg camí per recórrer».
Del compromís a l'acció
L'estudi de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial també indaga en les mesures posades en pràctica per les companyies nacionals per implementar els seus ODS preferits. Les tres principals accions desenvolupades per les empreses són identificar els ODS prioritaris (48 %), desenvolupar productes i serveis que contribueixin a assolir-los (42 %) i dur a terme projectes d'acció social (37 %).
Pel que fa a les polítiques relacionades amb el desenvolupament sostenible, les tres més esteses entre les companyies espanyoles són la de salut i el benestar dels empleats (54 %), la del codi ètic (53 %) i la mediambiental (50 %).
Les polítiques relatives a la innovació, la lluita contra el canvi climàtic i la mobilitat sostenible solen ser les menys freqüents, especialment aquesta última: només un 16 % de les empreses consultades afirmen disposar d'una política de mobilitat sostenible.
En aquest punt, es pot constatar que, en certs àmbits, les empreses solen disposar de polítiques relacionades amb el desenvolupament sostenible, però no de mesures per posar-les en pràctica. Per exemple, un 47 % de les empreses consultades disposa d'una política de responsabilitat social corporativa (RSC), però només el 27 % forma els seus empleats en sostenibilitat; en aspectes mediambientals, un 50 % fixa polítiques sobre la matèria, però només un 28 % mesura les seves emissions de CO2; en l'àmbit de l’anticorrupció, un 53 % compta amb un codi ètic, però només el 25 % ha posat en marxa canals de denúncies.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre sostenibilitat amb el guiatge dels millors experts.
ELS CONSUMIDORS, CADA COP MÉS RESPONSABLES
Diversos informes avalen la tendència que els espanyols som consumidors cada vegada més sostenibles. El 73 % prenem decisions de consum per motius ètics o de sostenibilitat, segons un informe de l'OCU i el Fòrum NESI, de Nova Economia i Innovació Social; però els espanyols ens enfrontem amb barreres de falta d'informació, preu i accessibilitat.
El 62 % dels ciutadans creuen que el seu consum és una eina molt potent per canviar el món; afirmen no conèixer les etiquetes de les noves economies (economia circular, verda, col·laborativa, social i solidària, finances ètiques, etc.), però el 57 % se sent identificat amb els seus missatges, segons la mateixa font.
Un altre estudi, l’Informe Europeo de Pagos de Consumidores, realitzat per Intrum', ha analitzat les dades en 24 països europeus i destaca que a Espanya el 41 % dels enquestats afirmen que el seu interès per la sostenibilitat ha propiciat una reducció de les seves despeses.
El perfil de l'espanyol que més aplica aquesta màxima té entre 38 i 44 anys, estudis universitaris, ingressos baixos i viu a la perifèria. Els joves entre els 18 i 21 anys, la Generació Z, són els més reticents a reduir les seves despeses per qüestions sostenibles, tot i estar sensibilitzats amb aquest tema per haver nascut i crescut amb la problemàtica del canvi climàtic.
Aquesta situació a Espanya contrasta amb la mitjana europea, on aquests joves són els que més han frenat els seus hàbits de consum per la sostenibilitat.
Per sexes, les espanyoles són més conscients de les seves despeses en productes sostenibles. Així, el 44 % redueix les seves compres motivades per la sostenibilitat; mentre que els homes se situen en el 38 %, sis punts per sota.
Espanya està entre els països europeus que més limiten les seves compres i ocupa la desena posició en el ranking europeu amb un 41 %; és a dir, un punt més respecte de la mitjana europea (40 %) i per sobre d'alguns dels països més desenvolupats de la Unió Europea com França (34 %) o Alemanya (32 %).
