Movi-image-teletrabajo-1
Envia'ns suggerències
Petita empresa
3 min del teu temps

Teletreball… passat, present o futur?

07/10/2019

Treballar des de casa és un somni per a molts treballadors i una autèntica prioritat per a uns altres, que no conceben una altra manera d’exercir la seva activitat que no sigui fent-la des del despatx de casa. El teletreball s’ha convertit en una alternativa per a molts empleats i freelance que no volen, o no poden, treballar des d’una oficina física. Amb una connexió a internet i un ordinador personal n’hi ha prou per exercir l’activitat.

Els avantatges són evidents: reducció de costos per a les empreses i els empleats, millor conciliació de la vida personal i professional i, per descomptat, una motivació addicional que redunda en més productivitat. Però no és or tot el que lluu. Treballar des de casa no és un camí de roses, ni de bon tros, i l’experiència dels professionals que treballen des del seu domicili (o dels qui hi han treballat en algun moment) així ho testimonien.

La feina ens permet estalviar i cuidar el medi ambient

No hi ha dubte que el teletreball suposa un estalvi molt important per a les empreses i els treballadors, tant en despesa de transport com energètica. Hi ha estudis que han volgut anar més enllà i quantificar els beneficis que suposa per a un empleat treballar des de casa. Fa uns quants anys, Telework Research Network i Calgary Economic Development van fer un estudi  per conèixer l’impacte d’aquesta manera de treballar en les vides dels ciutadans estatunidencs i canadencs.

Els resultats van ser contundents. Els Estats Units es podrien estalviar prop de 772 milions de dòlars diaris si les empreses permetessin als seus empleats practicar de forma massiva el teletreball. L’estalvi es reparteix de la manera següent: 494 milions de dòlars d’estalvi en desplaçaments per als qui viuen lluny del seu lloc de treball; 185 milions de dòlars en relació amb 2,3 milions de barrils de petroli que deixarien de consumir-se i 93 milions pel fet que es deixarien de produir 775 accidents de trànsit diaris. De mitjana, cada treballador s’estalviaria entre 400 i 2.400 € a l’any si pogués treballar des de casa, i l’empresari s’estalviaria uns 1.200 € a l’any.

Però la cosa no s’acaba aquí, perquè, segons el mateix estudi, el teletreball també contribueix a tenir cura del medi ambient. Com que prop de 77.000 cotxes deixarien de circular per la ciutat, es reduirien unes 423.000 tones de gasos d’efecte d’hivernacle.

L’experiència de qui signa aquest article, igual que la de molts professionals, és similar. Malgrat que de tant en tant cal fer algun viatge puntual o treballar des de l’oficina, la veritat és que el teletreball ens permet estalviar en benzina, en desgast del vehicle propi i en menjars fora de casa al voltant de 2.500 € a l’any. Una mica més de 200 € al mes que, sens dubte, suposarien un veritable entrada d’aire fresc per a moltes famílies.

Som més productius quan treballem des de casa?

L’argument principal que esgrimeixen els defensors del teletreball no és la reducció de despeses, sinó la possibilitat de millorar la conciliació entre la vida familiar i la professional. Això fa que els treballadors estiguin més motivats, cosa que redunda en més productivitat. Tot i això, i encara que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) assenyala que els teletreballadors augmenten la seva productivitat entre un 5% i un 25% respecte als presencials, la veritat és que hi ha circumstàncies en les quals aquesta possibilitat no és la millor alternativa.

 

Movi-image-teletrabajo-2

 

Hi ha un punt de rendiment decreixent quan es contracten teletreballadors, especialment a les empreses que tenen controls de qualitat, perquè tenen menys supervisió que un treballador presencial, per no dir que moltes vegades és gairebé inexistent. A més, es dona la possibilitat d’acomodament si el teletreball és l’única opció i no som capaços d’organitzar-nos de forma adequada.

D’altra banda, l’aïllament que viu un treballador que fa la seva activitat des de casa implica una menor socialització i participació amb la resta de treballadors. Es poden crear conflictes de lleialtat, fonamentalment per falta de sentiments i d’implicació amb els valors de l’empresa. Treballar en grup és molt més complicat i la falta de socialització condueix a situacions més traumàtiques del que podríem pensar.

Per què moltes empreses no ho posen en marxa?

Avui dia, hi ha moltes empreses que s’han mostrat poc inclinades a implementar aquesta forma de treballar a l’empresa. El cas més paradigmàtic va ser el de Yahoo. El 2013, Marissa Mayer, CEO de la companyia, va anunciar per sorpresa la fi del teletreball a la seva empresa, i va posar així en dubte l’efectivitat del teletreball a les grans empreses, a més d’obrir un camí al qual moltes altres empreses s’han unit posteriorment.

A Espanya, anem bastant més endarrerits en teletreball que a l’altre costat de l’Atlàntic. Segons l’últim Monitor Adecco d’Oportunitats i Satisfacció en l’Ocupació, tan sols el 7,4% dels treballadors practica el teletreball a Espanya de forma habitual, molt per sota del 17% que correspon a la mitjana de la Unió Europea (UE). Malgrat això, aquesta necessitat no sembla que aparegui a les agendes o la planificació a mitjà termini de les empreses espanyoles, perquè només el 22% disposen de programes per introduir aquest model de treball.

Una de les raons que explica aquestes xifres tan baixes és el fort arrelament que té encara en la nostra cultura laboral el presentisme, perquè la sensació de tenir part de l’equip treballant des de casa provoca una pèrdua de control que cap empresari està disposat a assumir. I, en alguns casos, el pobre rendiment de l’empleat en les seves tasques diàries quan no hi ha una supervisió acaba donant la raó al cap.

La veritat és que casa nostra pot estar plena d’elements que ens facin perdre l’atenció, començant pels fills, seguint per la televisió i acabant per la rentadora; qualsevol temps mort és una excusa ideal per dedicar-nos a tasques domèstiques. I no és qüestió de cinc minuts; al final, acabem perdent massa temps per enllestir-les.

Per això, és imprescindible disposar d’un espai professional que ens aïlli completament de la resta de l’habitatge. Habilitar un despatx que serveixi d’oficina, i des del qual puguem exercir l’activitat sense distraccions ni pèrdues de concentració. Només d’aquesta manera, i fent patent que som capaços de tirar endavant la feina, podrem demostrar que som igual o més productius que treballant des de l’oficina.

Què ens oferirà el futur?

Tot apunta al fet que les noves professions de futur consolidaran aquest model de treball com la manera de treballar preferida pels professionals freelance i els treballadors assalariats, perquè es preveu que moltes de les seves feines puguin exercir-se sense necessitat de presència física. Ara bé, cada empresa és un món diferent, i tot dependrà de les seves estratègies i necessitats particulars.

 

 

Fotografia de Domenico Loia a Unsplash
-Temes relacionats-
up