Aprendre a configurar una turbina eòlica o fer una consulta mèdica rigorosa eren pràctiques purament concebibles de manera presencial abans de la pandèmia de la COVID-19. Tanmateix, la seva irrupció ha impactat en la manera en què les persones aprenen, treballen, es relacionen i es cuiden. La telemedicina, l'ús del núvol o els dispositius de realitat augmentada han arribat per quedar-se.
De la virtualitat a la realitat
«Hi ha hagut cinc anys de canvi en cinc mesos a causa de la pandèmia de la COVID-19», sintetitza Deloitte Global al seu informe Predicciones en Tecnología, Medios y Telecomunicaciones. El major ús del núvol o les solucions de les xarxes d'accés ràdio (RAN, de radio access network) es presenten com a alternatives per fer el món i la societat més sostenibles, les empreses més competitives i per reduir la bretxa digital intergeneracional.
El mercat global per a la Intelligent Edge augmentarà en 12.000 milions de dòlars durant aquest any, especialment impulsat pel desenvolupament de la 5G, que suscita un cert escepticisme pels fantasmes de l'impacte de la radiació en la salut de les persones. Des de Deloitte Global destaquen que «és molt improbable que la 5G afecti la salut d'una sola persona el 2021» i desmenteix la seva influència en el sistema immunitari. «Hi ha més preocupació, però el seu impacte potencial és més baix que el de les anteriors generacions de telefonia mòbil», recull l'informe, que destaca que la radiació que genera presenta nivells molt baixos.
El món «intel·ligent» ja formava part de les nostres vides abans de l’esclat de la pandèmia, però ha viscut un efecte catalitzador des de l'arribada de la COVID-19. «Estem entrant en una fase en què Internet serà 1.000 vegades més gran del que és avui», recull el document. La despesa global en el núvol creixerà set vegades més ràpid que la despesa total en tecnologies de la informació (TI) i el núvol es presenta com una «solució dominant en tot tipus de negocis». Amb ella, les empreses tenen una oportunitat per estalviar diners, ser més àgils i impulsar la innovació.
Impacte educatiu i empresarial
L'ensenyament en temps de pandèmia, de limitacions i restriccions socials i de centres de formació i col·legis tancats, s'ha enfrontat a la necessitat urgent d'adaptar-se a la nova realitat educativa digital. Però, com hem d'ensenyar, per seguir amb l'exemple anterior, a configurar una turbina eòlica a distància? Les aules i una part important del teixit empresarial han vist una alternativa per fer front a aquest nou escenari en l'adquisició de dispositius virtuals. Així, la compra per part de les corporacions d'ordinadors portàtils o ulleres de realitat augmentada per simular ambients reals de treball ha crescut un 100 % respecte dels nivells del 2019; un increment que es traduirà en 73.000 milions de dòlars per al 2024.
Pot interessar-te: 'E-learning' i bretxa digital: els reptes del sector educatiu
Hi ha estudis que revelen que aquestes pràctiques de realitat virtual augmenten la productivitat en un 32 %, també tenen una bona acollida per part dels alumnes o treballadors que destaquen menys marge d'error en aquest mètode d'aprenentatge: «més eficaç que les videotrucades actuals», ja que permet retenir millor els coneixements. Deloitte Global pronostica que la tendència a l'alça d'aquestes tecnologies continuarà al món post-COVID-19 a causa de la seva «seguretat, baix cost i del bon procés d'aprenentatge».
La telemedicina s'assenta
«Encara que algunes tecnologies han seguit els patrons de creixement esperats, la realitat d'una pandèmia global ha causat una acceleració tecnològica sense precedents que suposa un canvi fonamental en com vivim i treballem», assegura Ariane Bucaille, responsable de Tecnologia, Mitjans i Telecomunicacions de Deloitte Global. Un d'aquests impactes més tangibles és en el món de la medicina.
La crisi de la COVID-19 deixarà un augment global del 5 % de les consultes mèdiques a distància, el que es tradueix en més de 400 milions de videotrucades. Si bé aquesta ràtio no continuarà creixent de manera exponencial quan acabi la crisi sanitària al sector de la medicina, la telemedicina tampoc no tornarà als nivells establerts abans de l'arribada del virus.
Les companyies encarregades d'executar els serveis de «telesalut» augmentaran els seus guanys en 8.000 milions de dòlars aquest 2021. I tenen per davant l'objectiu de garantir l'eficàcia dels diagnòstics i la confiança en aquests serveis dels ciutadans habituats històricament a fer aquestes consultes de manera presencial. Tecnologies com la 5G o la realitat augmentada faran més precises les avaluacions mèdiques. Tot i que encara es necessita temps per adaptar aquesta realitat, la meitat de les persones de l'informe de Deloitte Global asseguren estar d'acord amb les teleconsultes, ja que redueixen el nivell de risc de contagi i la quantitat de desplaçaments.
Pot interessar-te: La realitat virtual, gran aliada de la salut mental
Aquest escenari és més desafiant per a la població major de 65 anys, molt menys adaptada a l'era digital. No obstant això, es presenta com una oportunitat per acabar amb la bretxa tecnològica intergeneracional. L'impacte sense precedents de la COVID-19 es presenta com un revulsiu per a la transformació digital d'empreses i de societats.
