La COVID-19 pot suposar la crisi dels mercats emergents més important dels temps moderns, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). La pandèmia ha posat sobre la taula les vulnerabilitats de les economies emergents i en desenvolupament. Tornarà l’interès per aquests mercats? L’èxit o el fracàs de les mesures que s’han posat en marxa per frenar la pandèmia i el xoc econòmic determinaran la resposta a aquesta pregunta.
Els mercats emergents han patit un col·lapse de la demanda interna i externa, sortides de capital sense precedents, un augment del cost dels préstecs, una caiguda dels productes bàsics i la depreciació de les seves divises. A més, els governs d’aquests països estan incrementant els préstecs interns amb polítiques no convencionals per aplegar recursos fiscals per lluitar contra la pandèmia. Això comporta més pressió sobre la prima de finançament extern, redueix les entrades de capital i dificulta el refinançament del deute extern.
A més a més, els altres països també estan patint les conseqüències de la COVID-19, cosa que fa que el suport de la comunitat internacional, que tantes vegades ha estat decisiu per a les economies emergents a l’hora d’afrontar altres crisis, sigui més complicat que mai.
Què han fet els emergents per frenar la pandèmia?
Malgrat la seva diversitat i, en alguns casos, els seus recursos limitats, aquest grup de països han reforçat la provisió de serveis sanitaris i han proporcionat un suport sense precedents a llars, empreses i mercats. Tanmateix, la resposta ha estat inferior a la de les economies avançades, per raó del limitat marge de maniobra d’aquests territoris.
Tot i les grans diferències que hi ha entre les economies emergents i les avançades, les polítiques que s’han dut a terme han estat semblants. L’Observatori de Polítiques del Fons Monetari Internacional (FMI) les ha resumit, fet que ens permet agrupar-les així:
- Política fiscal. Igual que en les economies avançades, la política fiscal ha estat l’eina principal per fer front a la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la pandèmia. Préstecs, garanties, exoneracions fiscals a empreses i suport a les llars més vulnerables. Són mesures que tots els països han hagut de posar en marxa per protegir les seves empreses i els seus ciutadans. La diferència, en aquest cas, és que moltes economies emergents partien d’una situació molt vulnerable, amb poc creixement i molt deute.
- Suport monetari i suport al sector financer. Els bancs centrals de les economies de mercats emergents i en desenvolupament han retallat les taxes d’interès de política monetària i han fet injeccions de liquiditat. Els mercats emergents amb poc marge per tocar les taxes d’interès han implementat respostes de política monetària no convencional, com ara compres de bons corporatius i públics.
- Flexibilitat. Algunes economies han devaluat les seves monedes per evitar la sortida de capitals i davant l’augment de l’aversió al risc. Altres països han relaxat els controls a l’entrada de capitals, mentre que l’aplicació de mesures per frenar la sortida de capitals ha estat molt limitada.
- Digitalització. Molts països estan fent servir la tecnologia per prendre mesures com ara evitar el pagament en efectiu o garantir l’accés als seus ciutadans a serveis digitals.
- Subministraments. Algunes economies emergents han adoptat mesures per garantir la seguretat alimentària, els preus i l’accés a subministraments mèdics. Alguns països, a més, han flexibilitzat els controls sobre les importacions.
- Solidaritat internacional. La Reserva Federal ha establert noves línies de crèdit recíproc amb bancs centrals de diverses economies avançades i emergents.
Malgrat que la resposta ha estat una mica menor que la de les economies avançades, no s’ha de menysprear l’esforç que han fet aquests països. No obstant això, en un document elaborat per l’FMI, l’organisme adverteix que, encara que les economies emergents han solucionat la primera fase de la crisi relativament bé, la pròxima fase podria ser molt més dura. En aquest sentit, l’organisme afegeix que aquestes economies tenen una manca d’espai fiscal preocupant, ja que un terç disposen d’un marge de maniobra fiscal limitat o nul per contrarestar una crisi que es perllongui en el temps.
De fet, segons les estimacions realitzades per l’FMI al juny, el conjunt de les economies emergents es deixaran un 3,2 % l’any 2020, i els mercats del Brasil i Mèxic en seran els més afectats, amb caigudes del 9,1 % i del 10,5 %, respectivament. Segons aquest organisme, es tracta del descens més pronunciat que han experimentat el conjunt dels mercats emergents i les economies en desenvolupament des que se’n tenen registres.
D’altra banda, de les regions asiàtiques, la Xina se situa al capdavant, amb un creixement de l’1 %, mentre que l’organisme preveu que l’economia índia caurà un 4,5 %, i la dels països que formen l’Association of Southeast Asian Nations (Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur i Tailàndia), un 2 %. En aquest punt, és important tenir en compte que l’augment dels casos de coronavirus en alguns països d’aquesta regió dificultarà la recuperació de les economies asiàtiques que depenen del comerç, segons explica Goldman Sachs al seu informe COVID-19: Where We Go From Here. A més a més, el document destaca l’augment de les tensions entre els Estats Units i la Xina i l’impacte que aquestes tensions poden tenir en la recuperació dels països asiàtics.
Sobre les regions asiàtiques, molts experts destaquen el paper que està jugant l’economia del Vietnam.
Les economies d’Amèrica del Sud
La crisi que afecta totes les economies del món sembla que està tenint conseqüències molt greus per a algunes regions d’Amèrica del Sud. La caiguda en la demanda global afectarà aquesta zona pel que fa a les exportacions. La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina ja havia incidit en la demanda internacional de commodities i els seus preus, que ara amb la crisi sanitària s’han vist durament colpejats. Aquesta caiguda dels preus és, segons l’informe de KPMG Una revisión del impacto económico de COVID-19 en América del Sur, un dels aspectes que condicionen més la regió i un dels factors determinants principals de la mala evolució que s’espera en la majoria dels sectors productius. Si bé la majoria de les commodities van començar a recuperar una mica del seu valor en els últims mesos, donada la reactivació econòmica de moltes regions del món, el document indica que, com a mínim fins al mes de juny de 2020, l’impacte de la pandèmia sobre els preus externs ha estat determinant.
Et pot interessar: Amèrica Llatina busca reprendre el camí del creixement com a pol d’atracció per a les empreses
Independentment de quina sigui l’evolució del virus i el context de després de la COVID-19, les mesures de cooperació internacional seran claus en l’etapa de recuperació, especialment per a Amèrica del Sud. Així ho assenyala l’informe esmentat, que destaca que, mentre que l’aixecament de les barreres al comerç i el control del moviment del capital poden afavorir el comerç internacional i la represa dels fluxos monetaris, les mesures d’alleugeriment sobre el deute, tan necessàries per al món en desenvolupament, poden facilitar la fase de recuperació als països més pobres o endeutats. En aquest sentit, afegeix, la comunicació adequada per part dels governs sobre l’estat de la pandèmia pot evitar el procés d’aïllament voluntari, i el retard consegüent que això podria implicar en la reactivació de les economies.
I el futur?
Segons un estudi sobre el comportament dels consumidors en els mercats emergents dut a terme per The Boston Consulting Group (BCG), aquests consumidors es mostren molt més optimistes sobre les perspectives econòmiques dels seus països en els 12 mesos vinents que els dels mercats desenvolupats, cosa que pot ser una de les raons per les quals els consumidors dels mercats emergents continuen mostrant intencions molt més fermes d’augmentar la despesa. Tot i que hi ha altres factors que poden impedir que les economies dels mercats emergents es recuperin, com la fugida d’inversions estrangeres, l’optimisme dels consumidors és un bon senyal.
Malgrat tots els canvis en l’economia internacional, els mercats emergents continuaran sent fonamentals per al creixement de la majoria de les indústries mundials. Tal com explica BCG, el creixement del PIB en molts mercats emergents continuarà superant el dels mercats desenvolupats en el futur previsible. No obstant això, si bé l’atractiu dels mercats emergents és gran, també ho són els desafiaments que presenten, i les empreses i els inversors hauran d’atendre l’heterogeneïtat d’aquest grup d’economies.
