De la mateixa manera que amb ‘prima de risc’ al començament de la dècada, l’acrònim ERTO ha passat de desconegut a omnipresent durant la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus (COVID-19). S’ha convertit en la representació d’aquest moment tan dur que viuen les empreses i de l’impacte del confinament en l’economia i el teixit productiu.
Segons dades proporcionades per les comunitats autònomes i el Ministeri de Treball, el nombre d’ERTO presentats s’acosta als 500.000. En aquesta situació, per a l’empresari és imprescindible saber a què s’enfronta.
Les conseqüències de l’ERTO
La sigla ERTO remet a expedient de regulació temporal d’ocupació, que designa una mesura mitjançant la qual l’empresa pot suspendre temporalment un contracte de treball, sempre que concorrin les causes considerades admissibles per la llei.
Es diferencia de l’ERO (expedient de regulació d’ocupació) en el fet que, mentre que aquest implica l’acomiadament definitiu del treballador, l’ERTO es bifurca en dues vies, totes dues transitòries: d’una banda, la ja esmentada suspensió temporal del contracte mentre duri la situació que el motiva, i, de l’altra, la disminució de la jornada laboral i del sou corresponent.
El Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut dels Treballadors, és el cos legal que regula els ERTO. Enumera cinc supòsits als quals l’empresa pot optar per recórrer a aquesta fórmula per evitar mals majors:
- Causes econòmiques. Concorren quan es constaten pèrdues econòmiques actuals o previstes, o la disminució persistent del nivell d’ingressos o vendes. S’entén que les pèrdues són persistents si, durant dos trimestres consecutius, el nivell d’ingressos o vendes és inferior al registrat en el mateix període de l’any precedent.
- Causes tècniques. Quan es donin canvis en els mitjans o instruments de producció. Per exemple, una empresa de pesticides que, a causa d’una nova normativa, ha d’invertir molts més diners en el seu producte.
- Causes organitzativs. Alteracions en l’àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal o en la manera d’organitzar la producció. Podria ser el cas d’una fàbrica que no pot afrontar les despeses derivades d’una reforma laboral.
- Causes productives. Varia la demanda dels productes o serveis que la companyia pretén col·locar en el mercat. Podríem pensar en una companyia minera que deixa de tenir comandes a causa de l’aparició d’un nou producte sintètic superconductor.
- Força major. En aquest cas, las circumstàncies extraordinàries que motivin la suspensió d’un contracte de treball han de ser constatades per l’autoritat laboral, sigui quin sigui el nombre d’empleats als quals afecti.
Una lectura ràpida ens indica que els ERTO aplicats a conseqüència de l’esclat del coronavirus poden enquadrar-se no només en el supòsit de força major, sinó pràcticament en totes les altres causes. I és aquí on intervé la normativa expressa aprovada pel Govern per regular els dilemes laborals derivats de l’estat d’alarma.
El Reial decret 8/2020 estableix que, en els casos de força major, les companyies de menys de 50 treballadors poden beneficiar-se d’una exempció del 100% de les quotes a la Seguretat Social. Si el nombre d’empleats iguala o excedeix els 50, la reducció en l’abonament de les quotes és del 75%. En els ERTO fets per les altres causes (econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció), l’empresa ha de continuar pagant les cotitzacions socials.
Pot interessar-te: COVID-19: preguntes i respostes de les mesures del Govern per a empreses i autònoms
Òbviament, el supòsit de força major és el que dona un respir més important a l’empresari, atès que s’estalvia la totalitat o una gran part de l’abonament de les quotes. Però els requisits per acollir-se a aquest supòsit són molt estrictes.
El supòsit de força major
Segons ha concretat el Ministeri de Treball i Economia Social, les empreses que poden presentar un ERTO per força major són aquelles a les quals no els és possible desenvolupar la seva activitat per una decisió de l’Administració (abans o després de l’estat d’alarma); les afectades per les mesures d’aïllament decretades per Sanitat per evitar el contagi; i les que, per conseqüència directa de la COVID-19, hagin hagut de suspendre la seva activitat a causa del tancament de locals, restriccions en el transport públic o la manca de subministraments. El ministeri enumera un seguit d’activitats que queden incloses en aquest marc.
En qualsevol cas, no es tracta d’una llista tancada. Carlos Miguel Sánchez, expert advocat laboralista i fundador del despatx Alcalá 205, explica que el supòsit de força major no se circumscriu només a les empreses l’activitat de les quals ha estat “prohibida” per l’estat d’alarma, sinó també “a les que la crisi els ha suposat una limitació que impossibilita el desenvolupament de les seves funcions, una circumstància que s’ha d’acreditar”. Per exemple, un majorista els productes del qual es venguin en comerços que hagin hagut de tancar.
Per tant, en aquest últim cas la clau és poder demostrar que l’estat d’alarma impossibilita l’activitat de la companyia. Sánchez sintetitza en una paraula quina ha de ser la prioritat de l’empresari: “Papers”. Albarans de lliurament cancel·lats, declaracions signades que certifiquin el cessament d’activitat dels proveïdors, factures, etc. Tota la documentació que es pugui reunir és poca si es vol aconseguir que l’Administració admeti el supòsit de força major.
Si l’empresa queda inclosa dins dels serveis que han de continuar funcionant per llei, no hi ha la possibilitat d’acollir-se a la força major. “L’essencialitat mateixa t’impedeix estar en força major”, aclareix Sánchez. “Si no pots sostenir econòmicament l’activitat, les vies són un ERTO parcial o un ERO parcial, però emparant-te en l’impacte que la COVID-19 t’ha suposat”.
Com es tramita l’ERTO
Dentro del paquete de medidas ad hoc para combatir la crisis del coronavirus, el Gobierno también ha incluido una serie de disposiciones para agilizar la tramitación de este tipo de expedientes. La empresa afectada puede iniciar el procedimiento ante la administración laboral de su comunidad autónoma o, si sus actividades se extienden a otras regiones, ante el Ministerio de Trabajo y Economía Social.
Si decideix acollir-se al supòsit de força major, els responsables de l’empresa han de notificar-ho als empleats i, tot seguit, presentar la sol·licitud davant de l’autoritat laboral, acompanyada d’un informe que exposi l’impacte de la COVID-19 en l’estructura productiva de l’empresa i la documentació que acrediti aquest impacte. En aquest cas, l’Administració resoldrà la pertinència o no del supòsit de força major en el termini de cinc dies hàbils. Prèviament a aquesta resolució, l’autoritat laboral pot demanar un informe a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que també té cinc dies per emetre’l, cosa que pot donar lloc al solapament de terminis.
Si la companyia inicia el procediment per qualsevol de les altres causes, després de la notificació als treballadors obligatòria, ells disposen de cinc dies per formar una comissió de tres representants. Aquest comitè iniciarà les negociacions amb l’empresa, que no poden durar més de set dies. En aquest cas, Inspecció de Treball elaborarà un informe, en una setmana com a màxim.
I si no es rep resposta? Sánchez confirma que el silenci administratiu és positiu, és a dir, que qui calla, atorga. “A més, la major part dels casos s’estan resolent per silenci administratiu, perquè l’Administració està desbordada”, puntualitza el lletrat.
Pot interessar-te: Les cinc noves modalitats de treball sorgides arran del coronavirus
