Que el mercat sigui més global que mai no significa que tot funcioni igual a tot arreu. El que pot ser un model de negoci d’èxit en un lloc del món, a milers de quilòmetres de distància les circumstàncies que l’envolten i que són imprescindibles per al seu desenvolupament poden no afavorir l’èxit. Parlem de factors que determinaran que allò que és encertat en un país pugui ser una odissea en un altre.
Abans de posar en funcionament models o idees de negoci estrangers és necessari avaluar i analitzar aquests factors. Per exemple, cal posar atenció en aspectes com la legislació vigent, el nivell de desenvolupament tecnològic, el poder adquisitiu de la població, l’estructura demogràfica, l’accés a recursos, el clima i la cultura, entre altres. S’ha de realitzar una foto fidedigna de l‘entorn per determinar si és possible reproduir el model, si necessita determinats ajustaments o si, senzillament, no té sentit.
Hi ha mercat?
Que sigui un model de negoci nou, no significa que no tingui competència. Analitzar el nínxol de mercat existent és vital per llançar-se. És necessari estudiar de manera exhaustiva si existeix una demanda o una necessitat davant d’un problema determinat que aquest producte o servei ha de cobrir. No té sentit implantar una solució d’èxit als Estats Units si a Espanya no existeix una cultura de consum preparada per absorbir l’oferta.
Regulació del mercat
Transport, allotjament, farmacèutic… No tots els sectors brinden les mateixes oportunitats en tots els països. És el cas d’Uber o Cabify. La regulació del sector és un factor fonamental sobretot per a negocis que, malgrat el seu atractiu i rendibilitat, amaguen una competència ben organitzada en lobbys o grups de pressió. En alguns casos, aquests són capaços de decantar la balança cap el lloc oposat als interessos del mercat, per molt que el consumidor abraci aquests nous models.
Cultura de compra
Parlem d’hàbits, de rutines, d’una cultura de consum que pot marcar l’èxit o no d’un producte o servei. Per exemple, el consumidor americà està molt acostumat a pagar per serveis que a Espanya encara no es conceben com una necessitat: el temps. Un exemple: els passejadors de gossos. Un servei que triomfa en una societat que ha abraçat el delivery i les solucions vinculades amb un perfil facilitador.
Només hem de pensar en la proliferació de bugaderies a les nostres ciutats i, fins i tot, pobles. Aquest negoci ha tardat més d’una dècada en fer-se un forat a Espanya, mentre que en altres mercats aquest procés ha estat molt més ràpid. El consumidor espanyol, en canvi, s’hi ha resistit. Culturalment no estava preparat per entendre que la roba es pot rentar fora de casa i que aquest servei pot ser més barat que fer-ho un mateix, a més de ràpid i sostenible.
Una barrera cultural que sembla que s’ha superat. Segons l’últim informe sobre les bugaderies i tintoreries realitzat per l’Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF), el 2017 va augmentar el número de bugaderies gairebé un 45%, la qual cosa suposa una facturació de 239 milions d’euros, un 51% més que l’any anterior. En l’últim any, una de les empreses del sector (Mr. Jeff) ha obert 1.000 franquícies amb més de 150 treballadors directes i més de 2.400 indirectes.
Mida i escalabilitat
Un altre punt fonamental a tenir en compte a l’hora d’importar un model de negoci es refereix a la mida del mercat en el qual aquest ha transitat. No només importa com és el consumidor, sinó quants n’hi ha. No és igual un mercat amb més de 300 milions d’usuaris potencials, que un de 47 milions, com és el cas del mercat espanyol. És necessari estudiar-ne la seva escalabilitat: és a dir, la seva capacitat de créixer amb els mateixos recursos.
En definitiva, un consumidor diferent comporta resultats diferents i, en conseqüència, models diferents. Importar idees de negoci que han triomfat a l’estranger és una via d’emprenedoria que suposa un repte, però també enormes oportunitats. El més important és que l’emprenedor entengui que importar no és una fórmula màgica amb la qual aconseguir els mateixos resultats que el negoci ofereix al mercat d’origen.
