L’informe COVID-19 Community Mobility Reports, elaborat per Google durant l’expansió de la pandèmia, ha documentat com el coronavirus ha modificat els patrons de mobilitat en 131 països. A Espanya, per exemple, aquest període d’excepció ha comportat una caiguda del 58 % en els viatges cap als llocs d’oci i un descens del 48 % cap als llocs de treball, però un augment del 19 % en els trajectes cap a àrees residencials, segons les últimes dades recollides el 21 de maig passat. El que no és tan clar, tanmateix, és com canviarà el mitjà de transport triat per desplaçar-nos a les destinacions a les quals anirem a partir d’ara o la freqüència amb què ho farem.
Quan encara hi ha restriccions de moviment arreu del país, els vehicles privats i de lloguer, la bicicleta i el transport públic s’han hagut d’adaptar a gran velocitat a una nova realitat plena d’interrogants. Hi haurà un repunt en l’ús del cotxe i la moto? Guanyaran força altres modalitats alternatives més sostenibles? Com s’adaptaran el metro i els autobusos a la permanència de mesures de distanciament social? Aquests són alguns dels escenaris que s’obren en el futur més immediat.
Els vehicles privats busquen el seu horitzó
La conjuntura econòmica és adversa per al sector de l’automòbil, si tenim en compte les xifres de vendes a Espanya: l’abril passat va ser el pitjor mes des que es tenen registres, amb un ensorrament del 96,5 % en comparació del mateix mes del 2019, segons dades de les associacions de fabricants Anfac, de concessionaris Faconauto i de venedors Ganvam.
En el sector s’afanyen a buscar solucions per frenar la caiguda. Faconauto, per exemple, ha fet una inversió per mantenir en funcionament els punts de venda, que inclou iniciatives com el segell Concessionari protegit enfront de la COVID-19 i la compra d’equips de protecció individual i productes desinfectants per provar els vehicles. Així mateix, algunes marques han començat a oferir plans de finançament al 0 % d’interès i descomptes de fins a 7.500 euros —en el cas de la francesa Renault—, a més de prorrogar la garantia als clients, en els casos en què aquesta garantia ha finalitzat durant l’estat d’alarma.
Malgrat tot, sembla que la nova normalitat no arraconarà cotxes i motos. El 4 de maig passat, primer dia de la fase 0 de la desescalada a Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat va registrar una caiguda menor en l’ús de l’automòbil que del metro en hora punta: un 52,7 % enfront d’un 75 %. Arreu del país, i segons dades de la Direcció General de Trànsit, mentre que a principis de maig els desplaçaments de vehicles lleugers s’havien reduït més d’un 60 % respecte al mateix període de l’any passat, el dia 25 del mateix mes el descens s’havia moderat fins a situar-se en un 30 %.
La permanència de normes de distanciament físic es traduirà en un impuls per a l’ús dels vehicles privats? “És probable que a curt termini molta gent prefereixi el vehicle privat per moure’s. Tot i això, a causa de la incertesa econòmica i laboral, comprar un cotxe nou no serà prioritari. Tanmateix, cal evitar optar per vehicles vells, per l’impacte negatiu que tenen en la qualitat de l’aire, la descarbonització i la seguretat viària”, argumenta José López, director general d’Anfac.
Amb la vista posada en el futur i tenint en compte les restriccions cada vegada més estrictes que moltes ciutats estan imposant als vehicles més contaminants, el món de les quatre rodes aposta per l’impuls dels models híbrids, que, segons un informe de BloombergNEF, representaran més de la meitat de les vendes mundials d’automòbils nous el 2040. “Cal aprofitar per avançar cap a l’electrificació de les línies de producció, la digitalització i la indústria 4.0. És el moment de crear valor afegit i un avantatge competitiu”, afirma el director general de les associacions de fabricants.
La tornada a la normalitat dels vehicles de rènting
En el camí cap a la nova normalitat, les quatre companyies de cotxe compartit que operen a Madrid van reprendre la seva activitat el 20 de maig passat, després de la suspensió del servei al març, exigint l’ús de màscara i desinfectant els vehicles diverses vegades al dia per garantir la seguretat dels usuaris.
Ricard Castells, director de Ventas Renting Auto, de Sabadell Renting, analitza que la tornada a la normalitat presenta un escenari favorable per a aquesta mena de servei, que en pocs anys s’ha convertit en un actor essencial de la mobilitat a les ciutats: “La demanda de vehicles de rènting dels particulars ha augmentat, no tan sols per la por de contagiar-se en transports col·lectius, sinó també per la incertesa del nou escenari laboral, en què, per exemple, tot indica que es continuarà apostant pel teletreball”. Per això mateix, s’ha adaptat el servei a aquestes noves necessitats aportant flexibilitat, assegura: “A Sabadell Renting, per exemple, es dona fins a sis mesos de carència inicial o s’ofereix el pagament per quilòmetres”. “Aquesta nova normalitat també ha provocat un augment clar d’activitat de les empreses vinculades al repartiment a domicili, cosa que ens demostra també un canvi de model de distribució vinculat al comerç digital”, explica.
Segons el seu parer, la nova realitat ha accentuat un model que ja s’estava imposant en els últims anys tant en particulars com en empreses. Per a ell, el futur de la mobilitat consistirà en un servei flexible i més deslligat dels vehicles en propietat. “Per a ningú ja no és estrany pagar per continguts audiovisuals de les diferents plataformes, i aquesta realitat ha arribat també a la mobilitat, amb un model que s’adapta a les necessitats de cada usuari a cada moment. Poder pagar un lloguer amb tots els serveis inclosos aporta comoditat i tranquil·litat, a més de poder disposar en tot moment dels últims avanços tecnològics en seguretat i connectivitat”, explica Castells.
A més, el rènting també s’ha consolidat com una opció per als qui volen apostar per cotxes elèctrics o híbrids, segons afirma Castells. El director de Ventas Renting Auto assegura que la demanda ha augmentat i que el creixement de la consciència social pel medi ambient que s’ha donat amb la pandèmia farà que els usuaris es decantin definitivament per aquesta mena de vehicles: “Des de fa més de cinc anys, estem apostant per una altra mena de mobilitat, primer basculant dels vehicles dièsel cap als de gasolina i, en els dos últims anys, impulsant els models elèctrics i híbrids, que cada vegada tenen més demanda”.
Una oportunitat per a la bicicleta
Les grans avingudes de Barcelona i Madrid plenes de vianants i ciclistes ocupant un espai abans reservat als vehicles de motor han fet pensar a Esther Anaya que és possible transformar la mobilitat a les ciutats. Aquesta investigadora de l’Imperial College de Londres especialitzada en mobilitat considera que estem davant d’una “oportunitat única” per implantar un model “més accessible, inclusiu, sostenible, saludable i just per a totes les persones”. “La mobilitat activa, caminar i anar amb bici, era igualment prioritària sense pandèmia, però ara ho és més, perquè ofereix la possibilitat de moure’s d’una manera segura enfront de la infecció”.
L’abril passat, la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va demanar a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) que els ajuntaments animessin a la utilització de la bicicleta en el camí cap a la nova normalitat. Aquesta recomanació, que no incloïa cap pla de finançament per implantar mesures concretes, de moment ha trobat resposta a Barcelona. Allà, el consistori ha posat en marxa la creació de 21 quilòmetres nous de carril bici en 10 vies, a més de 30.000 metres quadrats nous per a vianants. D’altra banda, la Comunitat Valenciana va anunciar a mitjan maig subvencions de fins a 250 euros per la compra de bicicletes i patinets.
L’últim Baròmetre de la Bicicleta, elaborat per la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RCxB), assenyalava que, el 2019, gairebé 1,5 milions d’espanyols d’entre 12 i 79 anys van utilitzar aquest mitjà diàriament per anar a treballar o estudiar. Així i tot, aquestes xifres es queden curtes en comparació de la resta del continent. Mentre que l’ús habitual de la bicicleta se situava en el 8 % de mitjana als països de la Unió Europea, a Espanya era del 3 %, segons l’Eurobaròmetre sobre la Qualitat del Transport del 2014.
Segons l’opinió de la investigadora de l’Imperial College Esther Anaya, “des del punt de vista científic, està comprovat àmpliament que els beneficis d’anar amb bicicleta superen de llarg els riscos. Si prioritzem la bicicleta, prioritzem també la salut i la prosperitat de totes les persones i del medi ambient”, afegeix.
Durant les darreres setmanes, Barcelona i Madrid han reactivat els seus serveis de lloguer de bicicletes, com també han fet altres actors que s’han incorporat recentment a la mobilitat de les ciutats, com els patinets elèctrics. A la capital, tres de les més de 10 empreses que disposen de flota de patinets van començar a operar amb l’ús obligatori de guants a mitjan maig.
Els reptes del transport públic
El 19 de març passat, amb prou feines cinc dies després de la declaració de l’estat d’alarma, la xarxa de transports públics de la regió de Madrid va passar de tenir més de 5 milions d’usuaris al dia a veure reduïda aquesta xifra a prop de 500.000. La frenada va ser obligada davant l’aturada econòmica i les restriccions de moviment. Tanmateix, quina serà la solució davant la nova normalitat imminent?
Pulso, l’eina de Banc Sabadell per analitzar la recuperació econòmica en temps real, reflecteix avui dia una caiguda del metro en el municipi de gairebé un 70 % respecte al mateix període del 2019, ja que representa només un 33 % de la facturació de fa un any. Xifra que confirma Luis Miguel Martínez, gerent del Consorcio Regional de Transportes, de la Comunitat de Madrid, en explicar que els prop d’1,2 milions de viatgers diaris que assegura que tenen els autobusos i el metro de la regió durant la fase 1 estan encara lluny dels 2,5 milions que poden arribar a tenir amb les normes de distanciament social.
Davant l’avanç de la desescalada, l’objectiu principal és evitar les aglomeracions a les hores punta. Martínez explica que, amb la informació del voltant de dos milions de telèfons a la regió, disposen d’una predicció de les capacitats diàries, que pot portar al tancament d’estacions o al reforç de línies estructurals. Així mateix, opina que una flexibilització dels horaris de treball dels viatgers contribuiria a alleugerir les franges horàries amb més passatgers.
