movi-image-sacar-dinero-tarjeta-pagos-digitales-1
Envia'ns suggerències
Transformació digital
4 min del teu temps

Treure diners sense targeta i fer pagaments digitals: les opcions de la banca personal per evitar els contagis

23/09/2020

La indústria financera ha cercat diverses vies perquè, en la mesura del possible, els clients no hagin de manipular diners físics, sota la premissa de garantir la màxima protecció i d’eliminar qualsevol amenaça potencial de contagi

Reduir al màxim el risc de contagi i el contacte amb qualsevol intercanvi comercial. Des del començament de la pandèmia del coronavirus, nombroses empreses i sectors van comprendre que un dels camins per protegir els consumidors era evitar que les transaccions econòmiques es fessin en mà. En el cas de la indústria financera, aquest objectiu es va materialitzar en la suspensió temporal de qualsevol tipus de comissió per utilitzar caixers aliens, i procurar evitar, d’aquesta manera, desplaçaments innecessaris per part dels clients. Aquesta va ser només una de les moltes mesures que va implementar el sector durant els mesos precedents, i que van suposar, entre altres fites, mobilitzar milers de gestors perquè de manera telemàtica es posessin en contacte amb els usuaris per assessorar-los en aquesta conjuntura tan complicada, afavorir mecanismes de cara a informar els clients de més edat per evitar que correguessin riscos anant a l’oficina a cobrar la pensió, o ampliar el límit de pagament amb targeta sense contacte sense necessitat de PIN.

Cap a la fi dels diners físics?

A començaments del mes d’abril, quan molts països, entre ells Espanya, havien posat en pràctica mesures de confinament per frenar la propagació de la COVID-19, diversos especialistes i investigadors van donar a conèixer estudis sobre les superfícies i els sistemes que, suposadament, afavorien la propagació del virus. En aquesta línia, The New England Journal of Medicine esmentava en el seu informe «Aerosol and Surface Stability of SARS-CoV-2 as Compared with SARS-CoV-1» que, entre altres materials, el coure, amb el qual es fan moltes monedes, era, juntament amb el plàstic, el cartró o l’acer inoxidable, un dels elements on el coronavirus podria sobreviure durant més temps.

Tot i que aquest document i altres també advertien que restaven moltes coses per avaluar fins a poder confirmar de veritat aquestes dades –fins i tot la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) va haver d’emetre un comunicat en què assegurava que no tenia constància que aquestes anàlisis fossin irrefutables–, la pressió social va començar a provocar que, en alguns països, es comencessin a utilitzar menys diners físics. De fet, un informe del Banc Internacional de Pagaments (BIS) va arribar a concloure que, si bé en altres crisis passades havia crescut la demanda d’efectiu, ja que els consumidors se sentien més protegits si atresoraven capital a casa seva, en aquesta ocasió tenien bastants dubtes que no es produís l’efecte exactament contrari. En qualsevol cas, segons un informe recent, a Espanya, durant el mes de març, es va retirar un 68 % menys d’efectiu dels caixers que durant el mateix període de l’any anterior.

Alguns informes assenyalen que una de les diferències d’aquesta crisi amb la resta és que la gent prefereix no tenir diners a casa davant el risc d’infecció

Mecanismes per pagar sense diners

Davant el dubte sobre el risc per a la salut, molts ajuntaments, com el de València o el de Madrid, van arribar a prohibir que determinades activitats, com el transport públic, poguessin abonar-se en efectiu, cosa que, sense arribar a ser tan categòrics, comerços com els supermercats, per exemple, també van animar a fer. Com a conseqüència principal, van començar a créixer els pagaments per la via electrònica, en especial mitjançant targetes sense contacte, que possibiliten no haver de teclejar el número PIN quan s’utilitzen per sota d’un límit de despesa determinat. Per afavorir la seva utilització entre els ciutadans, moltes entitats de la indústria financera van augmentar aquest límit, principalment les adscrites al sistema espanyol de pagaments amb targeta.

Et pot interessar: Els mitjans de pagament electrònic deixen de ser una alternativa i es consoliden

En paral·lel, el sector també ha agilitat els pagaments per mitjà del telèfon mòbil, tant a través dels mecanismes digitals propis de cada banc, com per mitjà dels sistemes de pagament més estesos, com Apple Pay, Samsung Pay o Google Pay. La clau d’aquest tipus de transacció és que tant el client com el comerç disposin de la tecnologia per poder-la dur a terme. De fet, abans d’efectuar cap operació comercial, cal saber si el telèfon mòbil del qual es disposa està preparat per als pagaments digitals, per la qual cosa ha de comptar amb tecnologia NFC (near field communication), que permet connectar dos dispositius només pel fet d’aproximar-los. El més habitual és que qualsevol telèfon intel·ligent actual disposi d’aquesta característica. A més, el pagament per mitjà del telèfon mòbil elimina la necessitat d’introduir el codi al datàfon per a qualsevol quantitat, ja que, per regla general, l’usuari activa el pagament al seu propi telèfon intel·ligent mitjançant l’empremta dactilar, el reconeixement facial o un codi numèric.

Com a complement d’aquesta realitat, també s’han potenciat els pagaments per mitjà de plataformes com Bizum, un servei per enviar o sol·licitar diners als contactes de manera immediata entre usuaris, però que permet, també, pagar a les botigues en línia utilitzant una clau digital i, fins i tot, poder retirar efectiu dels caixers sense emprar la targeta física, com és el cas del servei Instant Money que ofereix, per exemple, Banc Sabadell.

Tal com explica Jordi Pascual, CEO de Paycomet i director de Comerç Electrònic de Banc Sabadell, al podcast del banc «Nous canals de venda en temps de coronavirus», «ara es demanen solucions amb les quals puguis enviar un SMS, un missatge electrònic o un whatsapp amb l’ordre de pagament, que el client rep i que pot pagar quan vulgui per tancar l’operació. Són solucions que no són de comerç electrònic pur, però que converteixen la venda en una operació a distància».

El pagament per mitjà de l’ordinador també ha guanyat terreny en els últims mesos, ja que moltes persones han escollit fer la compra en línia, fins i tot d’aliments frescos, per sentir-se més protegides en la comoditat de la llar. Tot i que encara molts comerços digitals ofereixen l’opció de pagar contra reemborsament un cop es rep la comanda, cada vegada es tria més la possibilitat de l’abonament previ mitjançant el número de targeta i la signatura digital. Per incloure aquest servei, alguns bancs han introduït sistemes de pagament a llocs web de gran trànsit, com és, per exemple, el cas d’Amazon Pay, i han permès que es puguin dur a terme les compres en línia sense que l’usuari hagi de facilitar les seves dades personals o el seu número de targeta.

 
La tecnologia NFC ha guanyat impuls durant la pandèmia com a mecanisme comercial per evitar qualsevol contacte entre client i venedor

Treure diners sense targeta durant la pandèmia

Segons el Banc d’Espanya, al nostre país hi ha 87 milions de targetes en circulació. Això no obstant, les necessitats d’extremar les precaucions a causa de la crisi sanitària derivada del coronavirus han empès la indústria bancària a impulsar sistemes per permetre als seus clients treure diners dels caixers automàtics sense haver d’utilitzar-les, gràcies als seus telèfons mòbils. Generalment, el servei és gratuït i s’hi accedeix simplement descarregant l’app de l’entitat, que permet no només retirar efectiu d’un caixer, sinó altres funcionalitats, com enviar diners a una altra persona, fins i tot encara que no sigui clienta del mateix banc.

A més d’aquest sistema, també és possible obtenir diners físics sense utilitzar la targeta, per exemple, en un caixer, operant amb les claus de la banca digital a distància, o a la finestreta del banc, si bé en aquest supòsit és possible que l’usuari s’arrisqui a haver d’abonar una comissió, en especial si el seu compte corrent és només virtual.

En qualsevol cas, si durant la pandèmia no hi ha més remei, en un moment donat, que recórrer al maneig d’efectiu, tant l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) com altres entitats, recomanen emprar guants quan s’hagin de manipular els diners i llançar-los després de fer-ne ús, rentar-se amb abundant aigua i sabó després d’haver manipulat els diners (fins i tot encara que s’hagin portat guants) i actuar amb la prudència adequada i amb sentit comú, ja que, per exemple, no és necessari desinfectar els diners que s’utilitzin i més si després ens els guardarem a la butxaca o a la cartera.

-Categories i etiquetes-
up