El sector, que el 2020 ha registrat la seva pitjor xifra en 50 anys, s'enfronta a una recuperació més lenta del previst. La reactivació no començarà fins després de l'estiu i no arribarà als nivells pre-COVID-19 fins a mitjans del 2022 o, fins i tot, del 2023.
La crisi sanitària ha frenat gairebé en sec el turisme, un dels motors de l'economia espanyola. El 2020 l'arribada de visitants estrangers va caure un 77 %. Gairebé 65 milions de turistes menys respecte del 2019, el que va suposar la pèrdua d'uns 72.000 milions d'euros en ingressos segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Ha estat el pitjor any de la història per a aquesta activitat, segons l'Organització Mundial de Turisme (OMT). I tornar a greixar el motor no està sent fàcil. La recuperació passa per reanimar com més aviat millor la mobilitat —encara amb restriccions a la tercera onada de contagis—, per reforçar el procés de vacunació i per facilitar més ajudes a les empreses del sector.
«El que hem après fins ara és l'enorme complexitat que comporta aquesta crisi», afirma Francisco Javier Navarro, professor del departament de Turisme de la Universitat Nebrija. «No només té una dimensió empresarial, sinó que inclou molts àmbits, entre ells fonamentalment el sanitari i l’epidemiològic», afegeix. De tots aquests factors depèn la recuperació d'aquest sector, que en només un any ha perdut gairebé tot el seu pes en l'economia espanyola.
La seva aportació al producte interior brut (PIB) ha passat del 12,4 % el 2019 al 4,3 % el 2020, segons les xifres d'Exceltur, la patronal del turisme. «La pandèmia passarà i el sector es va a reactivar, però d'una manera gradual», destaca Alberto Peris, director executiu i soci fundador de CESAE Business & Tourism School.
Les perspectives que es tenien el 2020 per a aquest any eren positives, però l'evolució de la pandèmia ha obligat a recalcular l'horitzó de la recuperació. «L'economia d'Espanya estava preparada per a un 2021 brillant, ja que la vacuna oferia l'esperança d'una temporada turística d'estiu excel·lent», afirma Jessica Hinds, economista per a Europa de Capital Economics, una consultoria amb seu a Londres.
Tanmateix, el lent començament de la campanya d'immunització ha fet les expectatives menys favorables, destaca l'experta. El passat 12 de febrer, el país va arribar al milió de persones vacunades. Abans de l'estiu es preveu arribar als 15 o 20 milions de persones al territori nacional, i això suposa entre un 30 % i un 40 % de la població, segons les estimacions del Govern. Per a finals d'agost, quan ja estigui finalitzant la temporada estival, l'estimació és que el 70 % dels espanyols estiguin immunitzats.
Navarro, de la Universitat Nebrija, creu que complir aquesta meta ajudarà a reduir la pressió sobre els centres hospitalaris i les UCI, però no s'aconseguirà una reactivació plena del turisme. «Seguirem molt allunyats dels nivells d'activitat turística previs a la crisi», afegeix. El 2019 el turisme a Espanya va fer història amb l'arribada de 83,5 milions de viatgers estrangers, una xifra que va implicar el setè exercici amb rècord consecutiu. L'any passat, el país només va rebre 18,96 milions de turistes forans. Les comunitats autònomes que més se’n van ressentir van ser les Balears, Catalunya, la Comunitat de Madrid, Andalusia, el País Valencià i les illes Canàries.
Horitzó de recuperació: mitjans del 2022
Amb la Setmana Santa encara en alerta davant les restriccions de mobilitat i amb un any al davant ple de reptes, els empresaris del sector es mostren prudents. De moment han retardat aconseguir la recuperació (a nivells pre-COVID-19) fins al segon semestre del 2022 o el primer trimestre del 2023, segons Exceltur. En aquest últim any, segons les expectatives del Govern, es tornarà a veure el mateix nombre de turistes que el 2019.
Per al primer semestre del 2021, les empreses turístiques esperen noves i intenses caigudes en la facturació properes al 70 %, segons les dades de la patronal. Al gener, per exemple, l'activitat comercial en el sector del transport a Espanya ja va representar només el 24,7 % del mateix període del 2020, segons Pulso, l'eina de Banc Sabadell que permet analitzar l'evolució de la recuperació econòmica de diversos sectors. Així mateix, el pagament amb targetes en bars i restaurants al gener va baixar més d'un 50 % respecte de l'any anterior, segons les dades de Pulso.
A més, aquesta eina reflecteix com l'evolució del sector hoteler a Espanya està patint pèrdues de més del 50 %; en concret, a l'agost del 2020 l'activitat econòmica al sector categoritzat per Pulso com a Hotels i Viatges ser un 52,76 menor que durant el mateix període del 2019 i, al desembre, la caiguda va ser encara més gran, amb un 77,80 % menys d'activitat.
Una altra dada significativa és el consum estranger, ja que la despesa amb targetes d'altres països durant els últims 30 dies representa només el 26,1 % de la despesa del mateix període de l'any anterior.
Davant d'aquesta situació, Exceltur considera necessari un pla de rescat basat en ajudes directes a fons perdut per valor de 5.316 milions d'euros durant sis mesos a empreses turístiques i que consisteix en la cobertura de despeses no ajustables a la caiguda d'ingressos. Hostelería de España, organització que representa els restaurants, els bars, les cafeteries i els pubs, preveu uns 67.000 milions d'euros de pèrdues el 2021, un descens de la facturació del 50 % i el tancament de fins a 100.000 establiments en el pitjor els escenaris. «El sector, compost majoritàriament per petites i microempreses a més d'autònoms, ha arribat a un punt de no retorn en el qual ja no compta amb la capacitat econòmica suficient per resistir i aixecar el cap en solitari», argumenta Navarro. «Moltes empreses s'enfronten a problemes de flux d'efectiu», afegeix Hinds.
La situació laboral dels treballadors del sector turístic ha estat sotmesa a un patró que s'ha macerat amb una creixent incertesa per la falta d'activitat. Això ha derivat en el fet que una part de les empreses hagin optat per la figura dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i per la no contractació o l'acomiadament. En total, al tancament del desembre del 2020, amb dades de la Seguretat Social, a Espanya hi havia 728.000 afiliats de branques turístiques afectades per la inexistència d'activitat, 435.000 encara mantenien la feina i 293.000 havien estat acomiadats o no havien estat contractats en relació amb el desembre del 2019.
Confiança en el Fons de Recuperació Europeu
Les ajudes dels ERTO, però, acaben a finals de maig. I davant d'aquesta situació, les empreses reclamen que s'estenguin fins que acabi el 2021. Al gener, 70 empreses del sector, entre elles alguns dels grups més importants del país, van presentar un pla de xoc davant del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. En aquest pla reclamaven una inversió de 5.800 milions d'euros en el sector, aprofitant els ajuts del Fons de Recuperació Europeu (descobreix-ne aquí totes les claus), de les quals Espanya espera rebre uns 140.000 milions d'euros. «La recuperació de l'ocupació a Espanya passa per la recuperació del sector», diu el document presentat davant del ministeri.
El Govern espera invertir 3.400 milions d'euros en el Pla de Modernització i Competitivitat del sector turístic de manera directa i no reemborsable en els propers tres anys. Les empreses ja han presentat els projectes per poder beneficiar-se d'aquests recursos. Per norma, els països de la Unió Europea tenen fins el 30 d'abril del 2021 per lliurar els seus plans nacionals de recuperació i resiliència, en els quals establiran els seus programes de reformes i inversions fins al 2026. «Ja que el pla d'ajudes del Govern és l'únic salvavides que li queda al sector turístic on agafar-se, és molt important concretar la manera en què aquestes ajudes influiran en les empreses, en quines condicions i a qui aniran destinades», conclou Navarro.
