Per evitar que Espanya pateixi una crisi de liquiditat, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) presentarà una guia tècnica sobre la gestió i la liquiditat de les institucions d'inversió col·lectiva (IIC), entre les quals es troba el swing pricing, un mètode que serveix per modular el valor liquidatiu del fons davant subscripcions o reemborsaments.
Si hi ha un concepte clau quan es parla de fons d’inversió, aquest és el del valor liquidatiu, que determina quant val en si una inversió. Per calcular-ho, la gestora analitza quant valen a preu de mercat tots els actius que el fons té en cartera, inclosa la liquiditat, i, d'aquesta xifra es dedueixen les despeses lligades a la mateixa gestió del fons, la dipositària dels valors en els quals inverteix, etc. Finalment, el resultat final es divideix entre el nombre de participacions, que són les parts iguals (o porcions) en què es divideix el fons.
En la majoria dels fons d’inversió, el valor liquidatiu es calcula diàriament i els partícips (o inversors) poden comprar o vendre les seves participacions a aquest preu, és el que es coneix com a liquiditat diària. Però, quan es calcula el valor liquidatiu? La qüestió no és intranscendent, sobretot en períodes d’incertesa com els actuals en què l'evolució dels mercats pot experimentar forts alts i baixos en un mateix dia. Per tant, la valoració del fons pot ser molt diferent en funció del dia, i fins i tot de l'hora a la qual es realitzi.
Què impliquen les diferents metodologies amb què es calcula?
Per calcular el valor liquidatiu, les gestores no utilitzen una metodologia única. Encara que el més habitual és que el valor liquidatiu reflecteixi el preu dels actius del fons al tancament del mercat del mateix dia, la gestora pot trigar algun temps a calcular la xifra. Normalment, ho fa l'endemà, però podria trigar més.
Per exemple, si es tracta d'un fons de borsa espanyola, si ens fixem en el valor liquidatiu que té aquest fons un dilluns, la xifra farà referència al valor de les accions espanyoles en les quals inverteix el fons al tancament d'aquest dilluns concret.
A més, hi ha gestores en què el valor liquidatiu està lligat a la data en què s'ha realitzat el càlcul, cosa que succeeix, almenys, un dia més tard. Per tant, en aquests casos, el valor liquidatiu no reflectiria el preu amb el qual han tancat els actius aquest dia, sinó l'anterior. En aquest supòsit, el valor liquidatiu que tindria un fons de borsa un dilluns revelaria el preu dels actius al tancament del divendres, que és la jornada prèvia, ja que els caps de setmana no obren els mercats.
Aspectes que cal tenir en compte si s'inverteix en diferents zones geogràfiques
Un altre cas especial és el dels productes que inverteixen en diferents àrees geogràfiques. Així doncs, els fons europeus que tenen exposició a països de l'Est, com ara el Japó, la Xina, Corea, el sud-est Asiàtic i Austràlia, han d'esperar el tancament d'aquests mercats, amb la consegüent diferència horària, abans de poder realitzar el càlcul del valor liquidatiu.
Et pot interessar: Tornarà l'interès pels mercats emergents?
En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que no es consideren hàbils a efectes d'aplicació del valor liquidatiu aquells dies en què no hi hagi mercat per als actius que representin més del 5 % del patrimoni del fons. Això implica que si, per exemple, un fons dedica un 10 % del seu patrimoni a invertir en la borsa de Brasil i el 7 de setembre és festiu nacional en aquell país (Dia de la Independència) i tanca la borsa local, no serà dia hàbil pel que fa al càlcul del valor liquidatiu. En conseqüència, els inversors que vulguin comprar o vendre aquell dia, ho faran amb el valor liquidatiu de l'endemà.
En què consisteix el swing pricing i per què s'està aplicant?
Perquè Espanya no pateixi una crisi de liquiditat com la que ja ha sacsejat fons d'inversió internacionals, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) imposa avisos en els fons que inverteixen en actius més il·líquids. A més, també en aquesta línia, a mitjans del passat mes de febrer, quan el coronavirus SARS-CoV-2 encara no s'havia estès per tot Espanya, la CNMV va anunciar que en el seu pla d'activitats pel 2020 tenia previst presentar una guia tècnica sobre la gestió i la liquiditat de les institucions d'inversió col·lectiva (IIC), entre les quals es trobava el swing pricing. Un objectiu que segueix en peu tot i la crisi sanitària, encara que no hi ha cap data concreta.
Aquest mètode serveix per modular el valor liquidatiu del fons davant subscripcions o reemborsaments que el puguin afectar, considerant el cost per als inversors. Pot ser full swing pricing i en aquest cas s'aplicaria per a tots els fluxos, o, com és més habitual, partial swing pricing, que s’aplica només quan el volum és tal que colpeja el valor del fons. El swing pricing, que també ha estat a l'agenda d'altres supervisors, protegeix els inversors de llarg termini i penalitza les entrades o sortides quan hi ha un volum alt. Normalment, si molts reemborsaments coincideixen alhora, és perquè ha perdut la confiança en el fons per una adversitat en el mercat.
El swing pricing no és obligatori per a les gestores espanyoles, però, algunes, com ara Sabadell Asset Management, han començat a aplicar-lo en els seus fons d'inversió i sicavs, tenint així en compte la situació de subscripcions o reemborsaments nets dels vehicles per repercutir costos addicionals en els partícips.
