movi-image-elpais-volatilidad-invertir-bien-1
Envia'ns suggerències
Estalvi i Inversions
3 min del teu temps

Volatilitat: el factor clau dels experts per invertir bé

Thu Jul 02 14:14:16 CEST 2020

Amb una oscil·lació del preu dels actius molt freqüent i accentuada arran de la crisi de la COVID-19, el llarg termini i la diversificació són les solucions per reduir la incertesa

En temps d’incertesa, l’oscil·lació brusca i freqüent del preu dels actius —o volatilitat— es converteix en un element clau que qualsevol inversor ha de tenir en compte. La inestabilitat provocada per la crisi de la COVID-19 ha generat caigudes en picat en els principals mercats mundials, fortes recuperacions i una tornada als descensos.

De manera més tècnica, volatilitat, del llatí volatilis (“que pot volar”, “líquid que es transforma en vapor”), es defineix com “la dispersió dels valors màxims i mínims respecte a la mitjana de la cotització”, afirma Javier Niederleytner, professor del màster en Borsa i Mercats Financers de l’IEB. Per tant, la volatilitat mesura l’amplitud dels moviments dels preus i “ajuda a diferenciar un actiu financer estable, amb valors pròxims a la mitjana, d’un que no ho és”, afegeix Federico Servetto, director d’Estratègia de Clients de Banc Sabadell.

L’impacte de les bones i males notícies

“Un possible rebrot del coronavirus, l’anunci d’una possible vacuna o l’endarreriment d’una medicació, i la publicació d’indicadors econòmics afectats per la pandèmia són només alguns dels molts factors que poden augmentar la volatilitat i el consegüent efecte positiu o negatiu en els preus dels actius”, enumera Servetto.

Paula Mercado, directora d’anàlisi del proveïdor de dades sobre inversió Vdos, explica com la volatilitat ha afectat els fons d’inversió, amb rendibilitats molt variables. “Al març van retrocedir notablement. Però el ral·li d’abril els va permetre recuperar-se en part i des de llavors oscil·len en la seva cotització al mateix ritme del mercat: alguns dies pessimistes, d’altres optimistes. Encara miren de recuperar el mateix nivell d’abans de la crisi”.

Hi ha realment molta volatilitat en els mercats?

Sí, els nivells són històricament alts. Ho confirmen els índexs vinculats a la volatilitat, anomenats “de la por” perquè experimenten pujades fortes si hi ha aquest sentiment entre els inversors. Quan els índexs de la por estan alts, els mercats acostumen a baixar, i a l’inrevés. El que no se sap és quan ho fan exactament.

L’índex VIBEX mesura el nivell de risc vinculat als valors de l’IBEX-35 i darrerament ha registrat rangs històrics. La volatilitat feia tres anys que estava en nivells molt baixos, entre 10 i 20, una ratxa que amb la crisi present s’ha trencat. El VIBEX ha marcat en el punt àlgid de la pandèmia, al març, nivells màxims de gairebé 80 punts, una xifra mai vista excepte a l’inici de la crisi financera passada (2008).

El VIBEX es troba entorn del 30, però “és esperable que en els pròxims mesos es mogui una altra vegada en un rang ampli de 15 a 40”, augura Enrique Castellanos, director de l’Instituto BME, el centre de formació de la Borsa. I parla de mesos, perquè, tal com recorda l’expert de Banc Sabadell, si s’observa l’índex de volatilitat del mercat d’opcions de Chicago (Vix), després d’un fort repunt es triguen 175 dies de mitjana a tornar als valors anteriors. “I ja hem fet prop de la meitat d’aquest procés de normalització”, apunta l’expert.

Què cal fer en aquests moments?

Fer una inversió exigeix analitzar abans les necessitats i els objectius, tant a mitjà termini com a llarg termini, i més en moments d’incertesa elevada. Segons Servetto, de Banc Sabadell, és important tenir en compte aquestes premisses:

  • Diversificar ajuda a disminuir el risc. És convenient invertir en carteres amb múltiples tipus d’actius per minimitzar els moviments del mercat.
  • Ser constant. Fer aportacions periòdiques permet prendre posició a cada moment del cicle econòmic.
  • Ser pacient i mantenir les posicions és clau. Cal no deixar-se endur per les emocions i entrar i sortir de les inversions de manera impulsiva. Es poden perdre els millors dies, que acostumen a tenir lloc en períodes d’alta volatilitat.

Castellanos, director de l’Instituto BME, assenyala que no es tracta d’evitar la volatilitat, sinó de gestionar-la adequadament. “La volatilitat és risc. Com més n’hi hagi, més diners podem perdre, però també més en podem guanyar. Si l’eliminem, no perdrem diners, però tampoc no en guanyarem. Es tracta d’adequar la volatilitat al nostre perfil d’inversió, objectius i horitzó temporal”. I afegeix: “Com més llarg sigui l’horitzó temporal, més tolerants hem de ser amb la volatilitat”.

Servetto, amb una opinió semblant, ressalta la importància de mantenir la calma. “En el llarg termini, l’alta volatilitat desapareix”. Ja ho va advertir l’economista de la primera meitat del segle XX Benjamin Graham, quan va dir que “el mercat és esquizofrènic en el curt termini, però recupera el seny en el llarg termini”.

QUINS SÓN ELS ACTIUS MÉS I MENYS ESTABLES

La renda variable es considera més inestable que els bons. “Per definició, les accions de companyies que cotitzen a la borsa són les més volàtils”, assegura Paula Mercado, directora d’anàlisi del proveïdor de dades sobre inversió Vdos. “La seva cotització varia en la sessió borsària a conseqüència de notícies puntuals sobre la companyia o sobre el seu sector, o bé per algun factor d’índole reguladora que afecti l’activitat de l’empresa”, argumenta.

La cotització dels actius de renda fixa (lletres del Tresor, pagarés o bons) varia diàriament, però “el seu benefici més gran s’espera obtenir a partir dels cupons periòdics que paguen els seus inversors, per la qual cosa les variacions dels preus són moderades en comparació de les de les accions”, afegeix Mercado.

Pel que fa als índexs borsaris, constituïts per cistelles d’accions, són més estables que les accions individuals. “És l’efecte de la correlació. Com més actius tinguem en cartera, més baixa serà la volatilitat. Si hem barrejat diferents grups d’actius (bons, accions…), encara baixarà més”, explica l’expert de l’Instituto BME. Aquest és l’efecte que busca un cert tipus de fons d’inversió, els quals copien en les seves carteres les composicions dels principals selectius mundials.

Javier Niederleytner, professor del màster en Borsa i Mercats Financers de l’IEB, creu que, per definició, no hi ha actius més o menys estables, sinó que “és el mercat i el seu context allò que els fa volàtils. Un exemple és el cas de les farmacèutiques, que es mouen molt en funció de notícies d’avenços o no en el desenvolupament de les vacunes contra la COVID-19”.

 

Fotografia de Markus Winkler a Unsplash
-Temes relacionats-
up