Tal com posa de manifest l'informe ¿Por qué educar en economía familiar y empresarial?, de PwC i la Fundació Contea, els països amb més del 60 % de la seva població formada en matèria financera, com el Regne Unit, els Països Baixos o Suècia, van tenir unes caigudes acumulades del producte interior brut (PIB) inferiors al 4 % en l'anterior crisi de 2008; mentre que països com Espanya o Itàlia, amb unes puntuacions de coneixement financer per sota del 50 %, van patir importants desacceleracions de l'economia, al voltant del 10 %.
En un escenari com l'actual, en què les previsions apunten que el PIB espanyol caurà més del 12 %, l'educació financera s'erigeix en un pilar fonamental per poder afrontar millor aquests grans desafiaments. De fet, Tomás Alfaro Drake, professor de Finances a la Universitat Francisco de Vitoria (UFV), creu que «les crisis anteriors provenen de decisions financeres incorrectes, com són l'endeutament excessiu, l'acceptació acrítica de riscos en la inversió dels estalvis ofuscats per la rendibilitat, etc.».
Pot interessar-te: Educació financera: el primer pas per afrontar aquesta crisi econòmica
En aquest context, l'educació financera continua sent una assignatura pendent a Espanya. Com posen de manifest les dades, un de cada quatre adolescents no sap res de finances, segons l'últim informe del Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes (PISA, per les seves sigles en anglès) de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE); i més de la meitat dels ciutadans reconeixen no tenir-ne coneixements bàsics, ni saber distingir entre l’índex de preus de consum (IPC) i el producte interior brut (PIB).
Els experts coincideixen a destacar que l'aprenentatge sobre les finances hauria de començar com més aviat millor per comprendre com funcionen els diners i quins són els conceptes bàsics. Segons un informe d’Intrum, a Europa els pares i les mares són els grans educadors financers. Mentre que un 55 % de les dones assenyalen que és a la llar on aprenen els conceptes financers, en el cas dels homes aquesta opció representa un 46 %.
A Espanya l'educació financera a les aules es va introduir l'any 2014. Els alumnes de primària reben una formació, però de caràcter bàsic i dins de l'assignatura de ciències socials. A secundària hi ha una assignatura específica d'economia al quart curs amb coneixements més avançats, però no és obligatòria i, per tant, deixa fora els alumnes que no la triïn.
Referent a això, segons l'estudi de PwC i la Fundació Contea, la jornada escolar espanyola presenta la durada més llarga (en comparació amb la del Regne Unit i la dels Països Baixos) i, per tant, disposa del temps suficient per oferir una formació de qualitat. Malgrat això, dedica moltes menys hores que els Països Baixos a les assignatures vinculades a l'educació econòmica i financera (EEF). Mentre que a Espanya s’imparteixen 2,8 hores setmanals de mitjana d'assignatures amb continguts financers (un 9,9 % de la jornada escolar), suposant que un alumne cursi totes les assignatures d’EEF, als Països Baixos se n'imparteixen 6 hores (el 22,4 % de la jornada escolar).
Com podem ensenyar als nens?
La importància que tenen els coneixements financers al llarg de la vida són un motiu de pes per començar a ensenyar als més petits aquesta matèria des de les edats més primerenques. Es pot començar explicant-los què són els diners, per a què serveixen, com s'aconsegueixen i per què cal fer-los servir de manera responsable. Un bon exercici és imprimir una sèrie de monedes i bitllets i associar-los a productes que consumeixen en el seu dia a dia. Per exemple, una pilota, una samarreta o un gelat. Així poden anar percebent com de cares poden ser les coses.
Un cop fet aquest pas, el més recomanable és donar-los una guardiola per fomentar l'estalvi i ensenyar-los el que es pot aconseguir amb aquest hàbit. Una manera senzilla d'anar «omplint el porquet» és establir una paga per a les tasques que realitzen, sigui setmanal o mensual. D'aquesta manera, es pot anar inculcant, per exemple, conceptes com que els ingressos no poden superar les despeses (si només tenen una quantitat de diners específica no podran comprar alguna cosa amb un valor superior). Així mateix, es fomenta la paciència, ja que comprovaran que els diners «no cauen dels arbres» i que es necessita temps i esforç per acumular-los.
Pot interessar-te: Educació financera per a nens: quan els hem d’obrir el primer compte?
A més, el mètode de la guardiola és un bon exercici per ensenyar-los a ser responsables de les seves decisions financeres. Aprendran la diferència entre «tenir un caprici» o comprar una cosa necessària. Així, si decideixen gastar-se els diners en llaminadures, perdran capacitat de compra, per exemple, per a un llibre. En aquest punt, és important que els pares siguin un model a seguir, ja que no serveix de res explicar-los que no necessiten tres parells de vambes si després l'adult no predica amb l'exemple.
Una manera d'apropar-los al consum responsable és involucrar-los a l'hora de fer la llista de la compra, portar-los al supermercat perquè puguin comparar preus i comprovar quants productes poden adquirir-se amb una determinada quantitat de diners. Amb aquest exercici també se'ls pot ensenyar que primer cal cobrir les necessitats bàsiques i, si és possible, després es poden comprar els productes més superflus o que no són necessaris.
«És important inculcar l'hàbit d'estalviar a les noves generacions i la millor manera de fer-ho és a través de la ludificació, de manera que aprenguin divertint-se utilitzant tokens que representen diners i que només es poden fer servir per comprar coses en el joc, i no fora d'ell», assenyala el psicòleg Bertrand Regader. Això sí, l'expert destaca que «cal no oblidar que els avenços més significatius s'han de fer a casa, amb diners reals que els pares els donaran en petites quantitats, ja que són aquests diners reals els que tenen la capacitat de temptar els petits amb una àmplia varietat de productes i serveis».
A mesura que van creixent també és important explicar-los que «posar els diners a treballar» és beneficiós i necessari. En aquest punt entraria en escena el concepte de la inflació, explicant-los que, si els preus augmenten i els seus diners continuen sent els mateixos, hauran perdut capacitat de compra. Per vèncer la inflació hi ha diferents opcions d'inversió, com la borsa, i instruments com els fons d'inversió.
Pot interessar-te: És bona idea regalar la subscripció a un fons d'inversió a un fill pel seu aniversari?
Les claus de l’estalvi
L’Informe europeo de pagos de consumidores de 2018, publicat per Intrum, reflecteix que el 46 % dels majors de 50 anys no són capaços d'estalviar mensualment i que un de cada tres espanyols considera que la seva economia domèstica empitjora perquè no sap estalviar. Tenint en compte que els pares han de ser un exemple per als fills, és important que els adults siguin capaços de desenvolupar aquest hàbit.
Per fer-ho, una de les claus és marcar-se metes. «Per fer-ho, cal començar fent determinats càlculs i definir, assumint un nivell d'ingressos més o menys regular, quina quantitat de diners podem arribar a estalviar», indica Regader. Així mateix, cal concretar al màxim aquest objectiu: «Desglossant-lo en diversos subobjectius a una escala temporal més curta, com per exemple cada setmana. Cal intentar fer que aquests objectius siguin el més concret i material possible, representar-los gràficament o per escrit i posant còpies d'aquest desglossament en llocs on solem estar o que solem mirar».
Pot interessar-te: Llibertat financera, com podem aconseguir-la?
Una altra de les claus per estalviar és establir estratègies de control dels impulsos, ja que així, com indica l'expert, es pot esmorteir la intensitat de les ganes de comprar alguna cosa i modificar l'entorn perquè tempti menys i no plantegi dilemes en els quals s'hagi de decidir si gastar-se diners o no. L'exemple més clàssic en aquest sentit és no anar a comprar al supermercat amb gana.
«Com pràcticament tots els hàbits, estalviar pot ser un patró de comportament que aprenguem de manera constant i amb el mínim d'interrupcions possibles, sempre que no partim d'una situació d'extrema precarietat econòmica. Hi ha diverses maneres d'aconseguir-ho, però en tots els casos el que és imprescindible és aconseguir una constància. Un cop s'ha aconseguit començar a estalviar d'una manera sostinguda, augmentar la quantitat de diners estalviats és relativament més senzill», apunta Regader.
Pot interessar-te: Les claus perquè el teu cervell aprengui a estalviar
