El coronavirus va irrompre a principis del 2020 i va provocar que en el conjunt de l'any es registrés una caiguda en les operacions de compravenda d'habitatges del 17,7 %. Tot i això, en l'any de la pandèmia s'han dut a terme un total de 415.748 transaccions. Fins i tot amb aquest descens, el preu de l'habitatge lliure va pujar una mitjana del 2,1 % l'any passat en comparació amb 2019. Es tracta del setè any consecutiu de creixement del preu de l'habitatge, tot i que és el menys pronunciat des de l'exercici 2014, quan va augmentar un 0,3 %, tal com es desprèn de l'índex de preus d'habitatge (IPV) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
El 2021 ha començat amb la mateixa tendència a l'alça. En aquest sentit, el preu de l'habitatge de segona mà va pujar un 1,6 % interanual al gener i un 1,1 % al febrer, situant-se en 1.771 euros per metre quadrat, segons l'índex de preus immobiliaris d'Idealista. Això pot ser un reflex del fet que la decisió de compra d'un habitatge de la població ha seguit endavant tot i la irrupció de la pandèmia. «La situació del mercat immobiliari és estable en termes de demanda, amb una situació de preus continguda després de la correcció que hi va haver després de la crisi de fa 10 anys, perquè el projecte vital de comprar-se una casa ha perdurat en el temps tot i la crisi sanitària, encara que a un ritme més pausat», explica José Manuel Pedregal, director de Solucions de Finançament de Banc Sabadell en el Podcast de Banc Sabadell.
Tot i que l'increment general no ha estat excessiu, ha presentat variacions destacades en funció de la tipologia de l'immoble residencial. En aquest sentit, l'habitatge unifamiliar ha vist créixer els seus preus un 3,2 % interanual, fins als 1.547 euros per metre quadrat de mitjana, mentre que els pisos s'han mantingut pràcticament estables, i només s'han mogut un 0,7 % a l'alça fins a marcar 1.888 euros per metre quadrat de mitjana. Això reflecteix un dels canvis que ha comportat la pandèmia de recerca d'habitatges amb més espai, tant interior com exterior. «Ha canviat la importància de l'habitatge en la teva vida diària, perquè la feina es desenvolupa en part o totalment des de casa. La llar ja no és només un lloc per dormir o gaudir els caps de setmana, sinó per a tota la família, on cal compatibilitzar la feina i la vida familiar», apunta Pedregal.
Pot interessar-te: Així està modificant la COVID-19 les preferències de compra d'un habitatge
Els preus dels xalets augmenten en 10 comunitats autònomes
Les variacions de preus també han estat dispars en funció de les comunitats autònomes. En aquest sentit, en 10 autonomies és més car comprar-se un xalet que el 2020; La Rioja, amb un increment del 5,6 %, i Illes Balears, del 4 %, són les que encapçalen les pujades. Andalusia, la Comunitat Valenciana i Catalunya són les següents, amb un increment del preu del 3,9 %. De manera més específica, els xalets més cars es troben a l'arxipèlag balear, on es pot pagar de mitjana 3.275 euros per metre quadrat. Per la seva banda, Castella i Lleó és la que presenta un major descens, del -3,2 %, seguida d'Aragó, amb un -2,2 %, i Navarra, amb un -1,5 %.
Per la seva banda, els principals increments en els preus dels pisos s'han donat a Extremadura, amb pujades del 5,8 %, al País Basc, del 4 % i a Astúries, del 3 %. A l'extrem contrari, Andalusia, amb un -1,6 %, Castella i Lleó, amb un -1,4 %, i Canàries, amb un -1,2 %, són les tres autonomies en què s'ha donat una major caiguda de preus. La província amb el preu més alt és Guipúscoa, on arriba als 3.298 euros per metre quadrat.
Pot interessar-te: La pandèmia reforça la figura del 'personal shopper inmobiliari'
Tot i això, «el factor preu no se sol posicionar com una cosa que hagi de canviar la decisió de comprar-se una casa», explica l'expert de Banc Sabadell, ja que «el mercat immobiliari és molt madur i els preus no solen corregir-se de manera molt important». A més, cal tenir en compte que «canviar la ciutat de residència no és trivial, de manera que la demanda d'habitatges es basa en determinades característiques, però no hi ha una migració massiva, per exemple, fora de la ciutat».
La demanda d'habitatge s'incrementarà durant el 2021
Amb aquestes dades, cal preguntar-se si es mantindrà la mateixa tendència al llarg de l'any i, fins i tot, si serà estructural. «Sembla que sí que romandrà, perquè hi ha organitzacions que permeten el teletreball de forma completa, de manera que aquestes famílies passaran més temps a casa que abans i seguiran valorant aquesta possibilitat de tenir espais per treballar de forma independent a casa», assegura Pedregal.
En general, els pronòstics pel que fa al mercat immobiliari són optimistes. Pel que fa a la inversió immobiliària, es preveu que creixi en un 25 % al llarg del 2021, fins a arribar als 12.000 milions d'euros, enfront dels 9.477 milions del 2020, segons la consultora immobiliària CBRE. Entre els motius que poden afavorir aquest creixement es troben els tipus d'interès baixos o la inflació en negatiu. No obstant això, en la decisió de comprar un habitatge per part d'una família no hauria d'entrar el component especulatiu, ja que «s'escapa al que és la capacitat de maniobra d'una economia familiar, per això a l'hora d'adquirir un deute tan important com és la hipotecària, és més prudent que sigui a tipus fix», explica el director de Solucions de Finançament de Banc Sabadell.
En definitiva, el que sí que sembla clar és que el 2021 seguirà creixent la demanda d'habitatge. En concret, s'incrementarà en un 15 %, fins a arribar a prop de les 500.000 transaccions, segons les previsions de CBRE.
Pot interessar-te: Així es comportarà el mercat hipotecari el 2021
