Entrevistes: ‘Escollim viure sols’

Llibertat. La paraula que ens fa tombs dins del cap, i la principal motivació, per impulsar-nos a viure sols. Llibertat per fixar-nos horaris propis, per bregar només amb les nostres manies, per no haver de donar explicacions, per viure d’acord amb els nostres gustos i costums... Poder posar la ràdio al volum que volem, triar què veiem a la televisió i comprar els aliments que més ens agraden. Això també és llibertat. I tenir sempre el sofà lliure. Però no ens quedem només en la superfície: quins altres al·licients té viure sense companyia?

Trobar-te a tu mateix

L’Eloi Fuguet, músic i gestor cultural de 39 anys de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), va prendre la decisió per retrobar-se amb ell mateix i ha estat inquilí únic durant 12 anys. “Després de viure amb els meus pares i la meva germana, vaig ampliar estudis a Amsterdam, on vaig compartir pis uns quants anys amb moltes persones diferents. En tornar, vaig sentir que necessitava un espai propi, lluny del soroll i d’altra gent”, diu l’Eloi. A l’Èlia Fosalva, traductora i subtituladora de Sant Just Desvern (Barcelona) de 25 anys, tenir un pis per a ella sola l'ha feta créixer personalment: “Al principi, em neguitejava una mica el silenci, sobretot en els mals moments. Però ha estat un gran aprenentatge: m'ha ajudat moltíssim a entendre'm a mi mateixa. Aprens a escoltar-te”.

El teu racó és...tot l'habitatge

La Sara García, coordinadora de projectes audiovisuals de 40 anys de Barcelona, valora especialment la gestió de l'espai: “Tinc els mobles que vull i decideixo a què destinar la meva segona habitació sense haver de consensuar-ho amb ningú. És fantàstic”. En casos així, la casa arriba a convertir-se en una extensió del seu únic inquilí. “Quan vius sol, la teva personalitat queda reflectida en el pis. Els mobles i objectes o la decoració concorden amb la teva manera de viure, i no tens res que et resulti inútil o et destorbi”, assenyala l’Eloi. L’Èlia també destaca l'espai propi que ha guanyat: “Abans, el meu dormitori era l'únic lloc que tenia per a mi sola, el meu refugi. Ara, el meu espai és tot el pis. És un canvi molt agradable”.

Autonomia i capacitat d'organització

La Sara recomanaria l'experiència a tothom. “Quan vius sols aprens a espavilar-te, a administrar un pressupost o a optimitzar la compra”, assenyala la coordinadora audiovisual. L’Eloi Fuguet té la mateixa percepció: “Guanyes molt en organització i ets més resolutiu. Per exemple, et mous ràpid si sorgeix un imprevist, com quan internet no funciona o et tallen un matí l'aigua per obres”. “Sens dubte” —afegeix l’Èlia—, “ara soc més traçuda, cuino millor i prenc decisions sense atabalar-me tant”.

Tu decideixes la teva vida social

Avui dia, encara persisteixen els prejudicis sobre la gent que viu sola. “Em van arribar a dir que et converteix en més antisocial, que t'abandones i ets més descurat. En el meu cas, va ser tot el contrari”, rebat l’Eloi. La Sara també considera que es tracta d'un estereotip: “Viure sol no té res a veure amb la teva vida social. Fins i tot en tens més: pots quedar amb amics o família fora, però també convidar-los al teu pis”. A més, a parer de l’Eloi, tens més marge per triar quina socialització vols. “Decideixes com, quan i amb qui vols compartir el teu temps. Si vius en família o comparteixes pis, estàs obligat a socialitzar-te, tant si et ve de gust com si no”, apunta el músic.

Els tres convenen que viure sol és una experiència molt positiva. “He viscut amb els meus pares, en pisos compartits, en un pis per a mi sol durant 12 anys, i ara convisc amb la meva pròpia família. Cada cas té avantatges i inconvenients”, reconeix l’Eloi, “però viure sol em va donar maduresa i tranquil·litat”. I afegeix entre rialles: “Abans tenia la meva bici al passadís, i ara hi ha la bici, un patinet, el cotxet del nen i una taula de surf. I al lavabo, no tinc les meves coses a mà”.

Decidir-se a viure sol és començar a gaudir de tots els avantatges de tenir una llar pròpia, encara que s’ha de tenir present que no tot és un camí de roses.

Per què els nostres entrevistats escolleixen viure sols?