El canvi d’era que experimentem ve acompanyat d’un nou paradigma econòmic. Estem passant de la Revolució Industrial al que s’ha batejat com la Revolució del Coneixement i, com tan encertadament deia Darwin, no sobreviuen les espècies més fortes, sinó les que s’adapten millor. Ha arribat l’hora d’aplicar aquesta tesi al sector financer.
Amb les taxes de natalitat en descens i l’increment de l’edat de jubilació, i també de l’esperança de vida, l’Estat té problemes per garantir a les noves generacions una pensió de jubilació en el futur. Això significa que, davant la incertesa, una de les coses que podem fer és tenir un pla B.
Una bona alternativa és crear un pla que inclogui diverses fonts d’ingressos passius amb l’objectiu d’aconseguir la llibertat financera. Per dur-ho a terme, és important diferenciar entre ingrés actiu i ingrés passiu.
Què són els ingressos actius i els passius?
Un ingrés actiu és tota aquella quantitat de diners que rebem a canvi de la nostra participació i temps. Seria el cas de la nòmina quan treballem per compte d’altri.
D’altra banda, un ingrés passiu és una quantitat de diners que percebem de forma recurrent i automàtica, sense necessitat de la nostra plena participació. És important remarcar que no existeix cap ingrés cent per cent passiu, sinó que l’esforç i dedicació de temps es produeixen a l’inici i, perquè hi hagi una continuïtat, és necessari fer una tasca de manteniment durant la vida del producte.
Com es crea un ingrés passiu?
Tal com ja hem comentat, per generar una font d’ingrés passiu és imprescindible dedicar esforç i temps en un moment inicial per materialitzar una idea que després ens proporcionarà un flux de diners constant. Una vegada aconseguit, el temps i els recursos que dedicarem al manteniment d’aquest ingrés seran mínims.
Generar fonts d’ingressos passius és una comesa que demana esforç i coneixement, ja que una idea d’aquesta mena obliga a fer una recerca profunda i a elaborar un pla estructural.
L’ideal és començar per iniciatives que requereixin dedicació però una baixa inversió econòmica. L’objectiu, llavors, serà monetitzar-les. La recomanació general és no endeutar-se per posar-les en pràctica, o fer-ho tan poc com sigui possible. Per aconseguir-ho, es pot seguir algun mètode d’estalvi, com el Kakebo.
Hi ha especialistes, com Sergio Fernández, autor del llibre Libertad financiera, que motiven els seus lectors perquè monetitzin les seves aficions. Perquè tots som experts en alguna cosa o tenim coneixement sobre algun tema.
Exemples d’ingressos passius
1. L’escriptura, publicació i venda d’un llibre
Escriure un llibre i publicar-lo no és una feina fàcil. Per sortir-se’n, és necessari dedicar-hi una gran quantitat de temps temps i esforç. Però, una vegada publicat, generarà una sèrie d’ingressos per vendes al llarg dels anys en els quals l’escriptor no haurà d’intervenir per a res. El llibre es converteix així en una font d’ingressos passius per a la seva economia. I, a més, pot suposar un salt en la seva carrera professional.
Els llibres autopublicats a plataformes com Amazon generen ingressos passius mensuals, ja que la plataforma transfereix als seus autors un percentatge per les seves vendes.
2. Infoproductes
Qualsevol contingut que distribueixis i venguis a través d’una plataforma digital es considera un infoproducte. Seria el cas de l’exemple anterior però, en lloc d’un llibre en paper, aquest mateix llibre en format e-book o audiollibre.
Una de les opcions que està en plena expansió són els videocursos. Es tracta de crear contingut de formació a través de vídeos i altres documents audiovisuals. Aquesta alternativa proporciona uns marges més alts, però el treball de distribució recau sobre l’autor, tret que faci servir una plataforma, que probablement li cobrarà una comissió específica.
3. Los dividends
Si et converteixes en soci d’una empresa de la qual prèviament has comprat accions, tens dret a percebre el pagament dels seus dividends en moments determinats de l’any.
