Conèixer la fiscalitat dels productes d’estalvi és clau per evitar sorpreses i treure un millor rendiment dels productes contractats.
La campanya de renda de l’exercici 2018 ha entrat en la recta final, però, quan falta menys d’un mes perquè finalitzi, els contribuents encara tenen alguns dubtes. Un té a veure amb l’estalvi: quin paper fa aquest capital que aconseguim acumular mes a mes en el resultat de la declaració?
El primer que cal tenir en compte és que tributem en funció de dues escales molt diferents. La primera, l’escala general. L’escala general es refereix a rendiments del treball, activitats econòmiques, lloguers, premis... És una escala que es forma en un 50 % per via estatal i en un altre 50 % per via autonòmica. L’escala estatal és del 19 al 45 %. Les comunitats autònomes tenen potestat per aplicar una escala diferent, per la qual cosa la xifra de retencions pot ser superior.
D’altra banda, hi ha l’escala estalvi, que es refereix als rendiments de productes financers, interessos, dividends o guanys per la venda d’accions o immobles. És una escala del 19 al 23 %. Per això és important diferenciar què entenem per estalvi, quins tipus n’hi ha i les seves diferents tributacions a la renda, ja que els impostos poden determinar la rendibilitat final del producte triat.
També hi ha els interessos generats pels productes financers com ara els comptes corrents a llarg termini. “Són productes sense risc, que atorguen un rendiment molt baix, pràcticament nul”, explica Marc López, director executiu d’Àgora, consultoria i assessoria legal. Tanmateix, segons valora López, els tipus d’estalvi més comuns que cal tenir en compte i que tributen són les accions, els fons d’inversió i els plans de pensions.
Productes d’estalvi més comuns
1. Les accions i els dividends
Anualment, la majoria de les companyies reparteixen els seus beneficis entre els socis en forma de dividend. Moltes persones adquireixen accions de companyies que cotitzen a la borsa. Ho fan amb un doble interès: d’una banda, aconsegueixen dividends, i de l’altra, obtenen guanys patrimonials que tributen com a producte d’estalvi.
2. Els fons d’inversió
Es tracta d’una modalitat híbrida en la qual el contribuent diposita el capital en un fons on experts en la matèria s’encarreguen de gestionar el capital. Hi ha infinitat de fons amb diferents característiques i riscos, com ara un perfil més immobiliari, renda fixa, accions... “A la pràctica, el valor dels fons també fluctua i, per tant, es pot vendre el fons en el moment en què interessi més per generar un guany”, explica López.
3. Els plans de pensions
Els plans de pensions es poden retirar a partir dels 10 anys, tot i que estan plantejats per ser retirats a partir de la jubilació. Com a norma general, el màxim que podem rescatar són 8.000 euros a l’any. En aquests plans, les quantitats dipositades es resten dels rendiments del treball. Segons el director executiu d’Àgora, és un producte “important, atractiu i certament perillós alhora, perquè, a diferència dels altres, les quantitats dipositades en plans de pensions són considerades un producte que busca un estalvi fiscal”.
Per exemple, una persona que tingui un salari brut de 40.000 euros tributaria en renda per aquest import. Si fa una aportació a plans de pensions de 8.000 euros, passaria a tributar aquest any per 32.000 euros. “En el moment de la jubilació, quan es retirin els plans de pensions (sense límit), s’incrementarà la base d’aquell any. Per exemple, una vegada ja jubilat amb una pensió de 30.000 euros, si retira 5.000 euros passaria a tributar per 35.000 euros”, explica Marc López.
Segons valoren des d’Àgora, això es tradueix en dos efectes d’estalvi fiscal: d’una banda, ajornament en el pagament d’impostos. És a dir, paguem més tard: “Les quantitats no pagades a Hisenda continuen sent nostres (encara que bloquejades), per la qual cosa generen rendiment durant molts anys fins a la jubilació”, valoren des d’Àgora. Un cop jubilats, la pensió és inferior al que es cobrava com a salari, per la qual cosa el percentatge de tributació serà menor. És a dir, es paga més tard i menys quantitat.
Des d’aquesta assessoria destaquen que els plans de pensions són productes pensats per a l’estalvi i la retirada a poc a poc. Si, amb l’exemple anterior, el jubilat de 30.000 euros decideix rescatar el total del pla de pensions, tributaria a més del 40 %, amb la qual cosa perdria no tan sols els interessos generats, sinó també part del capital aportat.
Els productes d’estalvi poden decantar la balança del resultat de la renda cap a pagar o retornar i per això és important tenir el millor assessorament a l’hora de tramitar la declaració. D’aquesta manera, amb una planificació fiscal correcta evitarem cometre errors que puguin generar pèrdues significatives.
