Actualment Espanya és el segon país amb l’esperança més alta de vida. Japó lidera el rànquing… però per poc temps, els estudis assenyalen que l’any 2050 el nostre país passarà a ocupar la primera posició. Això ens obliga a reflexionar sobre com envellim, jo sempre dic que saber fer-ho bé és un art.
Per començar, com a país hauríem de canviar el concepte que tenim sobre que és la jubilació, que tendeix a associar-se a una cosa negativa. Avui en dia tenir seixanta anys ja no significa “la fi dels meus dies”, encara tens quaranta anys al davant! Comença una nova etapa vital en la qual pots emprendre i muntar aquell negoci amb què sempre vas somiar, estudiar aquella carrera, viatjar, unir-te a un equip de voluntariat i fins i tot fer classes i transmetre tot el teu coneixement adquirit després d’anys i anys d’experiència.
Els seixanta són els nous cinquanta
No té sentit passar d’un dia a l’altre de ser el Senyor X a ser l’avi X a qui s’ha de parlar més alt pel simple fet d’haver tancat l’etapa laboral oficial. I és que, afortunadament, els avenços mèdics i la conscienciació entorn dels bons hàbits de vida han fet que els seixanta anys dels nostres dies no siguin els de fa unes dècades. Els límits no els posa l’edat, venen condicionats per la situació de cada un. Hi ha moltes persones amb 30 anys molt grans i moltes altres amb 90 sorprenentment joves. Tal i com comentàvem la periodista econòmica Natalia Hernández i jo, estem parlant d’una qüestió en la qual l’actitud i la mentalitat amb les quals afrontem el pas del temps tenen molt més pes que l’edat que marca el DNI.
De l’acumulació a la desacumulació
Quan un parla de jubilar-se, no cal preocupar-se, cal ocupar-se. En altres paraules: com abans comencis a planificar-te, millor! Planteja’t què t’agradaria fer, ja sigui estudiar a la universitat o tornar al poble, planifica’t i calcula quant necessitaràs. Entendre la pensió pública com un complement econòmic és una realitat que hauríem d’assumir, és molt probable que no en tinguem prou amb aquesta aportació per mantenir l’estil de vida desitjat. Calcula quina serà la teva pensió amb aquesta calculadora. D’aquí que sigui vital formar-se i assessorar-se en finances, ja que per exemple, em trobo amb molts sèniors que no són conscients de totes les opcions que hi ha i només inverteixen en el sector immobiliari i al final es troben amb que tenen patrimoni, però no liquiditat.
Els cinc hàbits que et faran gaudir d’una jubilació òptima
Aquestes són les meves recomanacions per abraçar aquesta nova etapa que, creu-me, ve carregada de possibilitats i de bones sorpreses:
1. Cuida el teu estat emocional. És el pilar del benestar, sobretot a partir dels seixanta anys. El primer que s’ha de fer és canviar el xip i començar a pensar en un mateix. Com ho llegeixes, sense por ni remordiments. Jo sempre ho comparo amb el que recomanen en els avions: davant de qualsevol incident que requereixi de mascaretes d’oxigen, primer has de col·locar-te correctament la teva per llavors estar en disposició d’ajudar a la resta i, per exemple, posar-li la seva al teu net. Doncs bé, amb la jubilació passa exactament igual, per cuidar, abans has de cuidar-te. Així que connecta amb tu mateix i pregunta’t què et fa feliç, ja tens la resposta?
2. Troba el teu lloc. En iniciar aquesta nova etapa, moltes persones senten que ja no tenen un rol definit en la societat i perden el control de les seves emocions. Es tanquen en banda i no pensen que segueixen sent els mateixos, que l’única diferència és que han tancat un període i se n’inicia un altre de nou. Entre nosaltres, és normal que aquest canvi, com tots, faci una mica de respecte. Però aquesta etapa està plena d’oportunitats. Sabies que els sèniors tenen la clau del desenvolupament econòmic del país? Així ho afirma un estudi de la Universitat de Salamanca.
M’agrada parlar dels sèniors com a mentors, de fet, soc fidel defensora de que la nostra societat recuperi els consells de savis; m’explico: els sèniors tenen tota aquella experiència que no s’aprèn a les facultats, per molts estudis que tinguin les noves generacions, allò après en el dia a dia és d’un incalculable valor. Per no parlar de la quantitat de professions que s’estan perdent per falta d’una continuïtat, perquè no hi ha joves disposats a rebre en herència aquest coneixement de mestres que són pous de saviesa en arts com l’orfebreria.
3. Tingues una rutina. Mantenir uns horaris és fonamental. És cert que tots podem regalar-nos una migdiada puntual i, si un dia apaguem el despertador i seguim dormint o ens ve de gust menjar més tard, no passa res, però el que és important és que sigui una excepció. De fet, a partir d’aquesta nova etapa, tenir hàbits saludables de son i respectar el ritmo circadiari és prioritari.
4. Activa’t. El sedentarisme és sinònim d’inactivitat, s’ha de fugir de passar massa temps assegut. Busca una activitat física que s’adapti a les teves capacitats i gustos. Tu mateix has de saber fins a on arribes, has de conèixer-te bé i, davant del dubte, deixa’t assessorar per experts que, per exemple, et recomanin quina activitat física és millor si pateixes determinades xacres.
Tampoc oblidem l’exercici cognitiu (repta el teu cervell constantment!), la faceta emocional ja anomenada i, per últim -però no menys important-, l’activitat social i sexual.
5. Marca’t una meta. A molts sèniors els agafa el riure quan els proposo que es fixin un objectiu, llavors és quan els parlo de les Sessions de Somiar. Aquestes es construeixen en base a una llibreta, que jo aconsello tenir sempre a mà o en llocs clau com la tauleta de nit; és una cosa tan senzilla com apuntar-hi tot allò que ens fa sentir vius, ja sigui en relació a l’entorn familiar, professional o personal. Per exemple: anar al cine o al teatre o sortir a caminar per la muntanya. Qui va dir que els somnis tenen data de caducitat?
