Invertir és un verb arriscat per naturalesa. Un escenari relliscós pel qual cal moure’s amb un ‘calçat’ especial: el del criteri. Un excés de confiança, impaciència o inexperiència pot generar una ensopegada innecessària. Per a tots aquells que no posseeixen el temps, les habilitats tècniques, la formació o l’experiència que requereix operar en el mercat financer, existeixen productes adequats per no quedar-se fora de la cursa per la rendibilitat: els fons d’inversió.
Es tracta d’un instrument a l’abast de qualsevol perfil inversor amb el qual es pot accedir de manera col·lectiva a una cartera composada per diversos actius. La seva particularitat és que són administrats per una entitat o societat gestora. Constituïts per l’aportació de diverses persones -denominades partícips-, darrere dels fons d’inversió hi trobem equips professionals amb capacitat per analitzar els diferents actius i mercats, operar i prendre les millors decisions de forma global.
Anomenades Institucions d’Inversió Colectiva (ICC), els fons il·lustren com també en el mercat inversor la unió pot fer la força, permetent a diversos inversors amb un capital més modest optar a actius als quals ‘en solitari’ no hi podrien accedir. És el que opina Frederico Contente, fundador de Steer, escola independent de trading i professor d’Educació Financera a Lisboa i Porto. “Un dels seus principals valors és la seva simplicitat per a l’inversor espontani”, explica Contente.
Divideix i... guanyaràs
En segon lloc, els fons d’inversió permeten diversificar la inversió en diferents actius, sectors o mercats segons el criteri de l’entitat gestora. “El seu valor radica en el fet que són gestionats per professionals que per la seva experiència poden reduir el risc de la inversió”, explica Contente, i afegeix: “Una cartera d’un fons tendeix a estar composada per un ventall de productes diferents que permeten no estar exposat al moviment d’un sol actiu”.
Un altre aspecte fonamental del fons d’inversió és el seu tractament fiscal, ja que suposa un avantatge competitiu que el col·loca en un lloc privilegiat davant d’altres productes d’inversió. En essència, la fiscalitat d’un fons d’inversió s’aplica només quan l’inversor reemborsa les participacions del fons. És a dir, fins que l’usuari retira els seus diners del fons no ha de pagar impostos. Contràriament, es poden realitzar traspassos sense tributar.
La ‘cara b’
Com passa amb qualsevol altre tipus de producte, el fons d’inversió també presenta alguns inconvenients. Un dels problemes més freqüents és la manca de claredat en la informació. “Pot passar que els inversors no estiguin correctament informats sobre el producte i el mecanisme de funcionament”, explica Contente. “Alguns fons actualitzen el seu preu com a màxim una vegada al dia. Pot haver-hi certa manca de control entre el que realment estan comprant i el temps de liquidació del producte financer”, observa.
De fet, el IV Estudi de l’Observatori Inverco sobre la visió dels partícips sobre els fons d’inversió i els seus gestors posa en relleu que la majoria de les persones que posseeixen un fons desconeix qui s’encarrega realment de prendre les decisions d’inversió. En concret, només un 45% dels propietaris de fons sap que és un equip de gestors l’encarregat de fer les inversions, mentre que un 44% pensa que és el treballador del banc (director d’oficina, assessor financer o comercial...).
Renda variable o fixa: aquesta és la qüestió
Existeix un amplíssim ventall de tipus de fons i divisions, com podria ser la zona geogràfica de la inversió. No obstant això, la classificació més comú és la que els divideix segons el tipus d’actius en els quals la gestora inverteix les aportacions dels partícips. Entre altres, aquests poden ser fons de renda fixa (caracteritzades per l’absència total d’exposició a renda variable), fons de renda variable (amb una exposició mínima del 75% en renda variable), fons mixtos, etc.
Arribats a aquest punt, la pregunta és obligada: és millor invertir directament en borsa o fer-ho a través d’altres productes? Segons el director de Steer, cal informar-se sempre dels riscos que comporta cada producte d’inversió, tenint en compte que com més exposat a renda variable, més exposició al risc comporta. “Una operació directa en borsa posa el 100% del risc del costat de l’usuari. Productes com els fons són portats per gestors financers que poden reduir el risc considerablement, però mai eliminar-lo del tot”, conclou.
