De respirar per sobreviure a aconseguir l’autorealització personal. La famosa piràmide d’Abraham Maslow, publicada a la seva obra Una teoria sobre la motivació humana l’any 1943, reflecteix una de les teories sobre les necessitats i el comportament humà més conegudes. A partir de cinc nivells ordenats jeràrquicament, explica què és el que ens motiva i ens estimula.
Des de la seva publicació, aquesta teoria ha estat utilitzada en nombrosos camps, com el màrqueting i la psicologia. Comprendre-la també pot donar claus per establir prioritats de despesa i millorar els nostres nivells d’estalvi.
Les cinc fases de la piràmide
- La base: les necessitats bàsiques. La part més baixa de la piràmide l’ocupen les necessitats fisiològiques de l’ésser humà, com ara respirar, alimentar-se i descansar en condicions confortables. Es tracta de tot allò imprescindible sobreviure.
- La necessitat de seguretat. La següent prioritat és la d’aconseguir ordre i seguretat. Cuidar la salut, assegurar ingressos i disposar d’un habitatge en un lloc segur, per exemple.
- La meitat de la piràmide: les relacions socials i l’afiliació. L’ésser humà busca ser inclòs en grups (com una parella, la família o un grup d’amics) per sentir-se tan segur com realitzat.
- Estima i reconeixement. Maslow parla de l’autoestima baixa i alta, que fan referència a la necessitat de sentir respecte i reconeixement per part d’altres persones i d’un mateix.
- La necessitat més alta: l’autorealització. Maslow va donar-li també altres noms, com ‘motivació de creixement’. Per arribar a aquest punt, és necessari que els nivells anteriors siguin aconseguits i completats, almenys parcialment.
La teoria de Maslow aplicada a l’estalvi
Les necessitats financeres i les motivacions d’estalvi poden organitzar-se tenint en compte les prioritats d’aquesta teoria. “El més important és ser conscients d’en què gastem els diners”, explica la psicòloga Elisa Sánchez, directora d’Idein i professora de Psicologia Econòmica a la Universitat a Distància de Madrid. “Em compro aquest habitatge o aquest cotxe realment per una necessitat de seguretat o és per reconeixement? L’abric que em vull comprar, és per la necessitat fisiològica de no passar fred o és per sentir-me afiliada a un grup concret?”, posa com a exemples l’experta.
Sovint invertim molt de temps i recursos a aconseguir objectes que pensem que són de primera necessitat i que podrien, per tant, englobar-se en les primeres fases de la piràmide de Maslow. Malgrat això, en realitat ho fem per aconseguir afiliació a un grup concret o reconeixement, un fet que es correspon amb les fases tercera i quarta de la piràmide.
“La segona pregunta que podríem fer-nos per estalviar seria: hi ha una altra opció per cobrir aquesta necessitat que comporti menys despesa?”, afegeix la psicòloga. A continuació, analitzem com és possible jerarquitzar la prioritat d’estalvi tenint en compte la piràmide de Maslow.
Les despeses més prioritàries
“En el primer graó de la piràmide, algunes de les necessitats són gratuïtes, com respirar o dormir, i unes altres són de pressupost baix, com l’alimentació o la roba per abrigar-se”, assenyala Elisa Sánchez. “El que passa és que, de vegades, es considera que anar a un restaurant de luxe o comprar unes sabatilles de moda són necessitats d’aquest tipus, quan tal com ja hem comentat poden pertànyer al nivell de l’afiliació o el reconeixement”.
Per estalviar en aquest nivell, és aconsellable, per tant, diferenciar entre necessitat i desig. Si es tenen dificultats per arribar a fi de mes, és probable que sigui bona idea mudar-se a un pis més econòmic, optar per marques blanques a l’hora de fer la compra i triar bàsics en roba, que mai passen de moda, en comptes de prendre les últimes tendències com a referència.
Una altra prioritat: la seguretat
“En aquest graó, el segon de la piràmide, són essencials les emocions, especialment la por”, indica Elisa Sánchez. “Si soc una persona amb pors o si la societat, els mitjans de comunicació i els polítics transmeten inseguretat, necessitaré moltíssimes coses en aquest nivell: casa en propietat, el rebost ple, dos cotxes per si se me n’espatlla un, etc.”
Per estalviar en aquest punt, per tant, convé relativitzar i sospesar què és realment necessari. “Actualment ens estem adonant que no és sostenible posseir en propietat diverses cases i cotxes, i per això apareixen l’economia compartida i fórmules com l’autorènting. Hi ha un grup important de la societat que prefereix fer a tenir”, assenyala Sánchez.
En segon lloc, és convenient buscar les opcions més econòmiques mitjançant comparadors, per exemple a l’hora de contractar assegurances, i comptar amb l’opinió d’experts per determinar quins plans de pensions o d’estalvi són els adequats.
La part superior de la piràmide
Les despeses de les primeres etapes solen ser les més constants. En canvi, a mesura que escalem, són més esporàdiques. “Pujar en la piràmide normalment comporta menys despeses econòmiques”, coincideix Elisa Sánchez. “Els dos primers graons comporten inversió; la resta, tenen a veure amb expectatives, valors i maduració personal”.
En aquests nivells, l’estalvi pot aconseguir-se apostant per activitats més econòmiques i fins i tot gratuïtes. “Escoltar un amic quan ho necessita o sentir que la teva família et fa costat no comporta un cost econòmic”, afegeix la psicòloga. Convé pensar també quines despeses fem per sentir-nos part d’un grup (un determinat tipus de roba o activitats) i eliminar-les si veiem que, de fet, no són necessàries.
També és interessant reflexionar sobre les despeses que fem per sentir-nos realitzats i veure si podem substituir-les per unes altres. Si gaudeixes del ioga, pots reduir el nombre de classes setmanals i fer-ne pel teu compte a l’aire lliure. Si t’agrada viatjar, pots limitar la despesa en aquells detalls que no aporten tant des del punt de vista personal, com volar en primera classe o dormir en un hotel d’una categoria determinada, i fins i tot pots plantejar-te unes vacances en temporada baixa.
Claus per escalar la piràmide
És primordial fixar un pressupost base que cobreixi les despeses més bàsiques i anar deixant els extres per a la resta. Això generarà, en primer lloc, seguretat i calma. “No disposar de diners per a un imprevist genera moltíssim estrès a les persones i pot deteriorar la salut i les relacions interpersonals. Per exemple, per haver de demanar diners a la família perquè no es pot fer front a un pagament”, explica la psicòloga. En tenir coberts els dos primers graons, es podrà dedicar la resta del pressupost, sense preocupació, a les necessitats situades en la part més alta de la piràmide.
El següent repte és ser conscient dels motius pels quals es fan les despeses. “Les conseqüències negatives poden sorgir quan s’arriba a pensar que l’única manera de sentir-se valorat és tenint l’últim model de mòbil, per posar-ne un exemple, i si no s’aconsegueix, llavors apareixen la frustració, l’enuig o la tristesa”, indica.
És en aquests moments que es relacionen objectes materials amb necessitats més espirituals. “En comptes de buscar el suport i sentir-nos segurs per la pertinença a un grup, ho busquem en la possessió de coses materials”, afegeix. “Jo crec que la clau és preguntar-nos què ens fa feliços, què ens connecta amb la satisfacció i la calma. I posar el nostre focus en això.”
