Ja fa vuit anys que es van començar a aixecar les instal·lacions de Trabensol, la primera experiència de cohousing o habitatge col·laboratiu per a persones grans d’Espanya. I sis des que diversos dels seus integrants van fer les maletes i s’hi van mudar per començar un projecte comú que dura fins avui.
El model d’habitatge col·laboratiu els permet gaudir de la jubilació en un entorn amable i dinàmic, en el qual compartir tasques quotidianes, responsabilitats i bons moments. En altres paraules, viure de manera independent però en comunitat.
El cohousing, el millor de la individualitat i de la convivència
El fenomen del cohousing va néixer a la Dinamarca dels anys seixanta, on un grup de famílies compartia la mateixa inquietud: en la societat on vivien, les formes de convivència no satisfeien les seves necessitats. Així doncs, van decidir formar una comunitat amb habitatges privats i espais i responsabilitats comunes. Una solució que els permetia gaudir de la seguretat i els beneficis de viure en grup sense renunciar a la individualitat.
Avui dia, hi ha una gran quantitat d’iniciatives de cohousing, cadascuna amb les seves peculiaritats i característiques. De tota manera, solen tenir una base comuna: segons la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (HISPACOOP), es tracta de comunitats participatives, autogestionades, democràtiques i cooperatives que dissenyen el seu espai per afavorir la convivència i el contacte social.
El fenomen és cada vegada més habitual al nostre país, igual que d’altres basats en principis similars com el coworking o el coliving. Ha cridat l’atenció, sobretot, de grups de persones grans que busquen un model alternatiu per viure els anys de jubilació, un plantejament que s’ha començat a conèixer com a cohousing sènior. Però, com en el cas de Trabensol, aquesta idea no s’inspira en un moviment, sinó que sorgeix per solucionar una necessitat.
Un projecte amb objectius comuns
“Nosaltres no coneixíem el terme cohousing ni teníem referències de fora; el que sabíem era la necessitat que teníem i volíem trobar-hi una resposta”, explica Jaime Moreno Monjas, soci fundador de Trabensol i resident del centre des que va obrir.
“La societat ha canviat i les famílies ja no són igual que abans. A més, és difícil accedir a les residències públiques i les privades resulten molt cares. Per això, fa uns quants anys, un grup d’amics, tots molt actius en l’àmbit social i polític, ens vam posar a buscar una solució per viure la nostra jubilació de la millor forma possible i sense que suposés una càrrega per a ningú”, assenyala.
Cooperatives per mantenir-se en marxa
Les instal·lacions de Trabensol són a Torremocha del Jarama, a la Comunitat de Madrid. Els començaments no van ser fàcils: des que els socis fundadors van començar a donar forma a la idea fins que van poder traslladar-s’hi va passar més d’una dècada. Avui, Trabensol funciona com una cooperativa formada per 58 socis, que poden ser tant persones individuals com parelles, i en total hi conviuen 78 persones (amb una mitjana d’edat amb aquesta mateixa xifra: 78 anys).
Cadascuna d’aquestes persones o parelles disposa del seu propi apartament de 50 metres quadrats. Tenen també espais comuns com un menjador, sales de reunions i tallers, biblioteca i mediateca, un gimnàs i una hectàrea sencera d’espais exteriors, que ocupen el jardí i un hort. Treballadors contractats s’encarreguen de tasques com la neteja de les habitacions, encara que són ells mateixos els que gestionen i mantenen el projecte.
“Comptem amb una assemblea general, ja que són els socis els que dirigeixen el funcionament de la cooperativa, i un consell rector, fundat també per socis”, explica el cofundador. “A part d’això, tenim comissions de treball en les quals estem implicats els socis, per involucrar-nos en les iniciatives de la comunitat i mantenir-nos tan actius com sigui possible: tenim una comissió sociosanitària que s’encarrega de la higiene i de la dieta, una de jardineria i hort, una de patrimoni per al funcionament i el manteniment total de la llar, una d’activitats, una altra de medi ambient, etc.”.
També gaudeixen d’una agenda plena d’activitats. A les 8.30 hores tenen marxa nòrdica i a les 9.30 fan sessions de txikung, una pràctica oriental enfocada a exercitar cos i ment. Cada setmana programen audicions de música clàssica, cinefòrums i tertúlies sobre temes d’actualitat.
El mateix Jaime Moreno, que va dedicar la vida laboral al periodisme, organitza amb altres companys i companyes les sessions de cinefòrum. “Valoro molt aquestes activitats, en les quals cada persona pot compartir els seus coneixements, siguin professionals o d’experiència de vida”, assenyala. “Encara que ets conscient que a mesura que et fas gran vas perdent capacitats, el dia a dia, la relació amb els altres i la feina resulten molt estimulants. Et mantenen amb la ment fresca i el cos en forma, perquè els tens en marxa constantment”.
Una jubilació diferent
Conviure amb gent activa amb qui compartir interessos i inquietuds és un dels motius pels quals els socis van triar aquesta mena de comunitat. Un altre és la companyia, que resol un dels problemes que pateix molta gent gran: la solitud.
Trabensol no és l’única comunitat d’aquest tipus que hi ha a Espanya. N’hi ha d’altres, com Axuntase a Oviedo i Fuente de la Peña a Jaén, cadascuna amb les seves diferències i singularitats però amb una idea comuna: enfocar la jubilació d’una forma dinàmica. “La jubilació, si s’encamina bé, és una etapa de realització i creixement”, diu el cofundador de Trabensol.
En el cas de Trabensol, la iniciativa ideada pel grup d’amics ha donat bons resultats. Actualment tenen una llista d’espera de persones interessades a incorporar-s’hi, i els que ja hi són gaudeixen cada dia d’aquest estil de vida sa i comunitari.
“Volíem crear un projecte basat en l’ajuda mútua i la solidaritat, i posar a disposició dels altres els nostres coneixements perquè això funcionés d’una manera humana i de creixement personal”, rememora Jaime Moreno. “En els sis anys que fa que vivim junts, les nostres expectatives s’han acomplert”.
