Envia'ns suggerències
Futur
4 min del teu temps

Llibertat financera: com aconseguir-la?

El concepte de llibertat financera està de moda. Cada vegada són més els economistes que s’hi emmirallen i afirmen que tots, independentment del nostre nivell d’ingressos, hauríem de plantejar-nos com a objectiu aconseguir la nostra llibertat financera a mitjà termini. Ara bé, què significa exactament aconseguir llibertat financera?

Llibertat financera com a objectiu vital

Existeixen múltiples definicions de llibertat financera, però tal com podrem observar, totes desemboquen al mateix lloc. Vegem-ne unes quantes:

  • La llibertat financera et permet viure sense haver de preocupar-te pels diners.
    La llibertat financera és el període de temps que podries viure si ara mateix deixessis de treballar per un salari a final de mes.
    La llibertat financera ocorre quan agafes les regnes de la teva vida sense haver de fer cap activitat professional per la qual rebre diners a canvi.

És a dir, tens llibertat financera quan aconsegueixes un nivell de recursos econòmics suficients per poder viure.

En un dels últims estudis elaborats per Adecco s’afirmava que el 60% dels adults arriben a l’edat de 50 anys sense haver aconseguit el seu propòsit vital. És un percentatge realment alt, tenint en compte la importància de l’objectiu. Això es deu al fet que moltes vegades dediquem la nostra vida professional a activitats que no ens agraden, no ens motiven, i que simplement fem a canvi d’una remuneració a final de mes.

La llibertat financera va més enllà, ja que una vegada l’aconsegueixes, et transformes en l’amo del teu temps i pots dedicar-lo al que realment t’agrada i et fa feliç.

Llibertat financera vs. ser ric

És important aclarir que per aconseguir llibertat financera no cal tenir un alt volum d’ingressos. Aquest concepte tampoc té res a veure amb ser ric, sinó més aviat tot el contrari. La llibertat financera està relacionada amb obtenir riquesa de temps i no de diners.

Alguns experts economistes afirmen que és més fàcil obtenir llibertat financera amb uns ingressos de 900 € al mes que amb uns de 2.000 €. La llei de Parkinson, de fet, diu que la despesa de qualsevol persona s’expandeix fins a arribar a tots els seus ingressos. L’important, per tant, no és ingressar 900 € o 2.000 €, ja que el comportament natural en la persona és gastar-s’ho tot.

És més difícil començar a caminar cap a la llibertat financera amb un salari baix que amb un de més alt, ja que en aquest últim cas probablement totes les necessitats estaran cobertes. En canvi, si el salari és inferior, part de l’estratègia s’ha de centrar a crear noves fonts d’ingressos.

Què són i com generar ingressos passius?

La llibertat financera és possible quan crees un sistema capaç de generar diners de forma automàtica. És el que es coneix com a ingressos passius. Els ingressos passius són els que procedeixen de fonts en les quals no es requereix l’activitat de l’individu. És a dir, aquells que, encara que avui ens quedéssim sense feina, continuarien arribant als nostres comptes.

La pregunta del milió, doncs, és: com podem generar ingressos passius?

Les possibilitats de fer-ho són múltiples. El món digital ha obert grans alternatives per obtenir-ne. Monetitzar un blog, crear un curs online, les vendes d’un llibre, els interessos i beneficis de determinats productes d’inversió, com per exemple els dipòsits bancaris o els fons d’inversió, etc.

L’ideal és crear una estratègia d’obtenció d’ingressos passius en funció del nostre camp professional. Cal aclarir que els ingressos passius tampoc ho són al cent per cent, ja que si creem un infoproducte o escrivim un llibre, és evident que hi haurem de dedicar un esforç inicial. La idea és que, una vegada fet, no hi hàgim de dedicar més temps.

Si et prens el teu temps per escollir una cartera d’inversions, després només hauràs de fer un treball de revisió i manteniment. Una altra possibilitat seria, per exemple, en cas que disposis d’un segon habitatge totalment pagat, llogar-lo les temporades que no l’utilitzis, o rendibilitzar-lo a través del lloguer d’espais de treball.

Estalvi i inversió, peces clau per a la llibertat financera

Estalvi i inversió estan íntimament relacionats per aconseguir el nostre objectiu, perquè per produir ingressos passius, abans hem de fer una inversió en el producte o productes que hàgim triat. I per fer-la, prèviament hem de disposar d’estalvis.

 


 

Nou paradigma de l’estalvi

En l’era actual, el significat d’estalvi ha canviat del tot respecte als nostres avantpassats, per als quals estalviar consistia a reunir una certa quantitat de diners sense cap altra finalitat que l’obtenció de seguretat.

Avui dia, l’estalvi és aconseguir una determinada quantitat de diners perquè, a través de les inversions adequades, continuïn creixent i treballant per a tu. És el que es coneix com a estalvi actiu.

Pla d’estalvi actiu

Un pla d’estalvi actiu podria ser dipositar els teus diners en un dipòsit financer amb capital garantit, de tal forma que ens asseguri no incórrer en cap pèrdua, i a canvi auguri atractius interessos. Normalment, aquests tipus d’interès solen dependre de factors variables, aspecte que els fa més elevats.

Un altre pla d’estalvi actiu podria ser invertir en algunes plataformes de micromecenatge (crowfounding), en les quals inverteixes una quantitat de diners destinats a donar suport a un projecte determinat a canvi de la devolució del principal més interessos.

Quina és, aleshores, la diferència principal entre estalviar i invertir?

Encara que tots dos conceptes es barregen, hi ha una diferència clara.

L’estalvi és una part dels nostres ingressos que hem de destinar a crear un matalàs intocable, llevat que ocorri un fet excepcional (capital garantit). Si apliquem la teoria del delme, implica que un 10% dels nostres ingressos s’ha de destinar a estalviar. Els experts encara van més enllà i recomanen la regla del 20/10/70. És a dir, un 20% d’estalvi, un 10% d’inversió i un 70% de despesa.

A mesura que el pla econòmic vagi fructificant, es modifiquen aquests percentatges reduint la quantitat d’estalvi pur per apujar el percentatge destinat a inversió, en una proporció que quedaria en 5/25/70.

Es poden prendre diverses mesures per aconseguir estalvi en una economia familiar, però el camí cap a la llibertat financera comença per eliminar el sobreendeutament relatiu a quantitats menors, com targetes de crèdit i préstecs al consum, per passar posteriorment al pla d’acció en el qual els recursos es destinen a l’estalvi i la inversió.

 

 
 
-Temes relacionats-