El sistema públic de pensions és fonamental per garantir el benestar i la solvència econòmica de gairebé 8,9 milions de persones a Espanya. Una xifra que no ha parat de créixer: a principis del 2005, els pensionistes amb prou feines superaven els 7,3 milions.
En els últims anys, el dèficit estructural d’aquest sistema ha ocupat portades i centrat gran part del debat polític. Saber com funciona és bàsic per entendre els reptes als quals s’enfronta l’Estat i les opcions de viabilitat futura de la jubilació tal com l’entenem. Analitzem com funciona el sistema públic de pensions a Espanya i els desafiaments que ha d’encarar.
La caixa única i els principis del sistema
L’organisme encarregat de gestionar el sistema públic de pensions a Espanya és la Seguretat Social. El seu funcionament es basa en un principi de repartiment: tots els treballadors en actiu contribueixen a una ‘caixa única’ mitjançant el pagament de cotitzacions. Amb els fons d’aquesta caixa es paguen les pensions de jubilació i la resta de prestacions socials públiques (pensions per viduïtat i orfandat o la desocupació, per exemple).
Aquest sistema es basa en el principi de la solidaritat financera: els treballadors en actiu sufraguen les pensions dels que ja estan jubilats, mentre que en el futur ells mateixos es veuran beneficiats del treball de les generacions vinents.
La quantia de les prestacions va en relació amb el que s’ha aportat econòmicament a la Seguretat Social al llarg de la vida laboral, seguint el principi de proporcionalitat contributiva. D’aquesta manera, aquells que han cotitzat més i pagat quotes més altes rebran una pensió també més alta.
És important tenir en compte que la pensió ha de ser suficient per garantir un nivell de vida similar al que es tenia quan es rebia un salari, d’acord amb el principi de suficiència de prestacions.
Aquells que no han contribuït econòmicament al sistema (o ho han fet, però sense arribar als nivells mínims) accedeixen a un nivell de prestacions no contributiu, que cobreix les necessitats més bàsiques. D’aquesta forma, i seguint el principi d’universalitat, tots els ciutadans tenen accés a serveis mínims.
Finalment, en el sistema de pensions entra en joc el principi de la gestió pública, que garanteix que el sistema de la Seguretat Social està gestionat i finançat per entitats públiques. En concret, per la Tresoreria General de la Seguretat Social. La pensió pública per jubilació (al costat d’altres prestacions socials) està protegida i reconeguda per la Constitució Espanyola en l’article 41.
Qui té dret a rebre una pensió?
En el moment de la jubilació, els treballadors comencen a rebre una remuneració mensual de caràcter vitalici. El primer requisit per rebre una pensió de jubilació contributiva és haver estat afiliat i haver contribuït a la Seguretat Social.
El segon és arribar a l’edat estipulada. L’any 2019, poden jubilar-se als 65 anys d’edat aquells treballadors que hagin arribat a cotitzar 36 anys i nou mesos. Els que no, han d’esperar a fer 65 anys i vuit mesos. Aquesta edat s’anirà endarrerint de manera gradual fins a l’any 2027, quan serà necessari haver cotitzat 38 anys i sis mesos per jubilar-se amb 65 anys. Els que no arribin a aquestes xifres ho podran fer als 67 anys.
Aquest endarreriment gradual de l’edat de jubilació és una conseqüència directa de les reformes del sistema de pensions aprovades els anys 2011 i 2013. A més, la jubilació obligatòria ha deixat d’existir i la llei preveu excepcions per les quals la jubilació pot produir-se abans (com en el cas de jubilació anticipada o jubilació parcial) o després dels 65 anys (com en la jubilació flexible).
Finalment, és necessari assolir el període de cotització mínim, actualment fixat en 15 anys. Les persones que aconsegueixen aquesta base accedeixen al 50% de la prestació màxima. A partir d’aquí, aquest percentatge va augmentant fins a arribar al 100% de la quantia a la qual es té dret.
Com es calculen els imports
La quantitat final que els pensionistes reben cada mes es calcula com un percentatge de les cotitzacions i depèn de l’edat de la jubilació i els anys treballats. El 2019 es tenen en compte les bases de cotització dels últims 22 anys.
Per fer el càlcul, es comença a comptar des del mes anterior a la jubilació. Per exemple, si un treballador sol·licita la jubilació el 24 de setembre del 2019, es valoraran les bases de cotització dels últims 22 anys des de l’agost del 2019.
Es tracta d’una mesura transitòria, ja que l’any 2022 es comptaran les bases de cotització dels últims 25 anys. Aleshores, la base reguladora s’obtindrà sumant les últimes 300 bases de cotització (una per cada 12 mesos d’aquests 25 anys cotitzats), que es dividiran entre 350 (atès que els pensionistes reben 14 pagues a l’any, no 12).
Reptes i desafiaments: el factor de sostenibilitat
Segons l’informe ‘El sistema público de pensiones en España: situación actual, retos y alternativas de reforma’ del Banc d’Espanya, la despesa pública en pensions depèn de tres factors. El primer és de caràcter demogràfic, el segon està relacionat amb la taxa d’ocupació i el tercer té a veure amb la relació entre la pensió mitjana i la productivitat de l’economia.
L’envelliment de la població
Actualment, Espanya és el tercer país del món amb més esperança de vida i té un alt percentatge de població envellida. Aquest factor inclina la balança del sistema de repartiment, que depèn del fet que el nombre de treballadors en actiu sigui prou alt per sostenir el nombre creixent de pensionistes.
La taxa d’ocupació
Com més baixa sigui la proporció de la població en actiu, més baix serà el PIB i, per tant, més alta serà la despesa proporcional en pensions. L’equilibri del sistema de repartiment es va trencar l’any 2008, quan l’augment de l’atur va fer baixar el nombre d’empleats fins a mínims històrics. Per tant, per poder pagar les pensions, es gastava més del que s’ingressava.
Pensió mitjana i productivitat de l’economia
La taxa de substitució de les pensions és la relació entre l’import de la primera pensió i l’últim salari. Com més gran sigui aquesta taxa de substitució, major serà la despesa en pensions. Actualment, la mitjana espanyola és superior al 81%, la més alta de la Unió Europea. Tot indica que aquest percentatge s’anirà reduint i, així, minvarà el poder adquisitiu dels pensionistes.
Un altre dels desafiaments als quals s’enfronta el sistema té a veure amb com s’ha gestionat el dèficit durant els últims anys: gran part del pressupost ha sortit del Fons de Reserva, una ‘guardiola’ pública destinada a solucionar dificultats econòmiques del sistema de la Seguretat Social. Posteriorment es va acudir al crèdit, cosa que influeix en el deute públic.
Avui dia, Espanya compta amb 2,2 treballadors per cada pensionista, i tot indica que aquesta proporció s’anirà estrenyent. Els treballadors en actiu ja no poden sostenir per si mateixos les pensions públiques, motiu pel qual urgeix trobar una solució alternativa
