movi-image-elmundo-cultura-previsional-ahorro-1
Envia'ns suggerències
Futur
5 min del teu temps

Per què la cultura previsional millorarà la meva jubilació

La creixent longevitat que estan assolint països com el nostre planteja un nou i complicat repte: planificar les nostres finances de cara a la jubilació ja que a més de necessitar més ingressos durant més anys, és molt probable que en un temps les pensions públiques no siguin com les actuals. Seguidament, t’expliquem les claus per incentivar el estalvi previsional que ens permetrà gaudir de la qualitat de vida que esperem i desitgem una vegada que deixem de treballar.

Els experts fa temps que estan avisant: el sistema públic de pensions no és sostenible. No obstant això, són pocs els espanyols que es preparen per aquest moment vital en el que deixarem de percebre un salari. A més, tenint en compte que la longevitat segueix creixent al nostre país (vivim 83 anys de mitjana segons les dades de l’OECD), això és sinònim d’una realitat: com a jubilats, cada vegada necessitarem ingressos durant més temps.

Pot interessar-te: Calcula quant tindràs en jubilar-te si comences a estalviar avui

De fet, segons un informe elaborat per l’asseguradora Aegon, Espanya és un dels països pitjor preparats pel que fa a la planificació de la jubilació. No en va, només un 27% dels espanyols confessa estalviar habitualment pel seu retir malgrat que més del 67% dels enquestats pensen que les futures generacions de jubilats tindran pitjors pensions que les de les actuals.

Què és la cultura previsional

Aquest complicat escenari de creixent longevitat sumat a l’incert futur de les pensions públiques deixa patent una preocupant realitat: la falta de cultura previsional a Espanya, entesa com l’acció de disposar allò convenient per atendre a contingències o necessitats previsibles, com són la jubilació o altres pensions.

Per entendre aquesta falta de consciència en la importància d’estalviar preveient despeses futures és important explicar que a Espanya “la cobertura del sistema públic de pensions és de les més altes; la taxa mitjana de substitució és del 80%. Això vol dir que, si es percep un salari de 1.000 euros, la pensió que una persona cobrarà és de 800 euros”, assenyala Inmaculada Domínguez, professora d’Economia Financera de la Universitat d’Extremadura i experta en sistemes públics i privats de pensions.

Dit d’una altra manera, els treballadors creuen que, en disposar de sanitat universal i gratuïta, amb el 80% del seu sou podran viure més o menys bé, encara que en opinió de Domínguez haurien de tenir en compte “que les necessitats a partir de la jubilació són múltiples, no són puntuals ni d’una durada breu, unit a que els recursos del sistema són limitats”.

Encara que molts atribueixen la falta d’estalvi a un assumpte merament cultural relacionat amb l’estil de vida espanyol, la professora de Sociologia de l’UNED i investigadora de Funcas, Elisa Chuliá, creu que es tracta d’un tema més universal i humà ja que estalviar “suposa acceptar privacions. Com que els costos immediats són alts, se sol diferir la decisió d’estalviar. En això l’economia conductual fa molt temps que treballa i observa que també es produeix en altres societats i economies, el que passa és que en altres països s’estan aplicant fórmules amb èxit per evitar aquesta tendència de procrastinar  l’estalvi”.

Pot interessar-te: Estalviar per a la jubilació, per on començo?

Una altra variable que, segons Chuliá, perjudica en la racionalitat de l’estalvi és la mort. “Com que no sabem quan ens morirem, ens diem: per què he d’estar anys privant-me de satisfaccions per res. Per tant, no és que els espanyols no siguem previsionals, sinó que la configuració de la racionalitat dels individus no ajuda”, explica.

En el que sí que coincideixen ambdues expertes és que a Espanya ha existit una preferència per l’estalvi immobiliari davant d’un altre tipus d’estalvi més específic pel final de la nostra vida laboral. “La inversió immobiliària és un aspecte sens dubte cultural, amb baixa mobilitat laboral i un boom sense precedents en altres països que han fet pensar en la compra d’un habitatge com una inversió”, assegura Domínguez.

En aquest sentit, Chuliá insisteix en que això ha passat perquè hi ha hagut molts incentius fiscals al totxo, amb un mercat de lloguer no massa desenvolupat. “Encara que l’estalvi en habitatge és real, no és fàcilment liquidable. Aquí és quan entra en el debat el concepte de la desacumulació. Quan et jubiles pots vendre la teva casa, però llavors, on vius? A més, si tots els jubilats vengessin la seva casa, el preu de l’habitatge cauria i es generarien altres problemes”.

Com incentivar la cultura previsional

La bona noticia és que, tot i que no hi ha fórmules universals, sí que existeixen una sèrie de receptes que poden ajudar-nos a planificar el nostre estalvi previsional, una qüestió gens fútil tenint en compte que el nostre capital durant la vellesa s’ajustarà molt. De fet, els economistes adverteixen de la urgència de comptar amb un altre ingrés per complementar les pensions ja que, seguint la tendència mundial, és previsible que també a Espanya siguin menys generoses que les actuals com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida.

 

movi-image-elmundo-cultura-previsional-ahorro-3


 

La probabilitat que aquesta situació passi és bastant alta per la qual cosa els experts insisteixen en que arribar al final de la teva vida laboral sense un romanent és una espècie de suïcidi financer. Et deixem alguns consells que poden ajudar a fomentar la cultura previsional i que, ben aplicats, et permetran estalviar per a la vellesa i no patir una pèrdua de qualitat de vida.

  • Cobrar consciència. Les noves generacions haurien de ser conscients de que probablement la Seguretat Social no podrà seguir oferint prestacions al nivell de fins ara. Julia Chuliá adverteix que “si als baby boomers ens haguessin informat que el sistema no podrà oferir pensions com les de fins ara, les coses serien diferents. Si les elits polítiques i econòmiques haguessin traslladat aquest missatge de manera responsable, la gent hauria fet més esforços de cara a l’estalvi previsional”. En aquest sentit, alerta, urgeix prendre consciència “ja que els màxims perjudicats davant d’aquesta manca d’informació són les persones amb menys recursos”.
  • Pensió pública estimada. La incertesa no és bona companya de viatge, tampoc en la nostra vida financera. Per això, la professora de la Universitat d’Extremadura creu que un pas bàsic per pal·liar la manca de cultura provisional és que “els ciutadans tinguin una informació estimada, per descomptat, de quina serà la seva pensió de jubilació pública”. En la seva opinió, això permetrà que hi hagi més confiança en el sistema públic, ja que quedaria clar que no desapareixerà i “ajudaria a realitzar una planificació de l’estalvi d’una manera més realista”. Prem aquí per calcular com serà la teva pensió de jubilació.
  • Crear un hàbit des de l’inici de la vida laboral. Els experts insisteixen en que s’ha d’estalviar per qualsevol objectiu, ja sigui per un viatge, per un màster, per la nostra casa i, per descomptat, per la jubilació. La clau és aquesta, l’estalvi previsional, per preveure despeses futures que aniran canviant al llarg de la nostra vida, encara que el més important és el de la jubilació. Si l’adquirim, tenim molt de guanyat. L’esforç serà menor i el capital acumulat, més gran.
  • Automatitzar l’estalvi. Tot el que realitzem “de manera automàtica, una vegada valorada i planificada la nostra capacitat d’estalvi, per descomptat, ens resultarà més fàcil. Serà més possible complir un objectiu d’estalvi si prenc la decisió de que de manera automàtica es retiri un import del meu compte i es destini a algun producte que si tots els mesos sóc jo la que he de realitzar la transferència”, revela Inmaculada Domínguez. Per això, ambdues especialistes recomanen donar l’ordre a la nostra entitat perquè facin la gestió de manera automàtica.

Pot interessar-te: Et costa estalviar? Prova a fer-ho de manera automàtica

  • Una quantitat petita, millor. Encara que depèn del teu perfil estalviador, (prem aquí per descobrir-ho), en general es recomana que no sigui una suma molt gran. “No té sentit que sigui una gran quantitat i que l’haguem de necessitar per alguna altra cosa”, adverteix Chuliá. En definitiva, amb una petita quantitat al mes, al final d’any haurem aconseguit estalviar, encara que sigui poc.
  • Planificar. També és important que tinguem en compte que l’estalvi no és una cosa “que ens sobri, sinó que ha de ser una part del que repartim quan valorem els ingressos que tenim i a què destinar-los”, desvela Domínguez. En aquest sentit, com qualsevol aspecte en la vida, el millor és fixar-se uns objectius que permetin arribar a la quantitat que desitgem estalviar.
  • Aplicacions. Amb l’arribada de les noves tecnologies ha nascut un gran nombre d’aplicacions, algunes gratuïtes, “que associen el consum amb l’estalvi”. Dit d’una altra manera, Domínguez explica que aquests serveis el que fan quan paguem és destinar part de la compra a una assegurança o a un producte d’estalvi. En el mercat hi ha infinitat d’opcions. Només has de trobar la que més t’agradi sempre que s’adapti al nivell d’estalvi que desitges. Poc a poc, i amb la tècnica de l’arrodoniment, pots anar estalviant diàriament i el millor, gairebé sense adonar-te’n.

 

movi-image-elmundo-cultura-previsional-ahorro-2


 

Quin producte triar per l’estalvi previsional?

Si la pregunta que sorgeix ara és quin producte es recomana per l’estalvi previsional, la resposta no és única, ja que existeixen infinitat de solucions financeres que poden ajudar-te a donar forma als teus projectes de cara a l’edat daurada. En aquest sentit, Domínguez subratlla que la planificació per a la jubilació “és un pas més de la planificació financera i, per tant, s’han de contractar productes finalistes, que estiguin associats i relacionats amb la jubilació”.

Igual que el seu col·lega, Domínguez insisteix en que “tot estalvi és bo” pel nostre futur, encara que en la seva opinió el millor és “contractar productes de previsió social complementària per la planificació financera de la jubilació”. Entre l’oferta que hi ha en aquest aspecte, hi ha opcions com els fons d’inversió o les assegurances, encara que el producte finalista per excel·lència són els plans de pensions, que a més de comptar amb importants avantatges fiscals, el 2015 es va regular l’opció de les anomenades finestres de liquiditat.

Així, aquestes finestres entren en funcionament el 2025 i permetran recuperar els diners aportats, cosa impossible fins ara ja que aquest producte es caracteritzava per la seva liquiditat. “És al meu entendre una condició molt avantatjosa i encara que la recomanació és que no es disposi d’aquests diners fins a la jubilació, tenir la possibilitat de rescatar-los és una cosa a tenir molt en compte”, insisteix Domínguez.

Quan començar a estalviar?

Tot i que en l’àmbit econòmic s’insisteix en que estalviar és un hàbit que s’hauria d’inculcar des de molt jove, quina és la millor edat per començar a estalviar de cara a la nostra jubilació?

En aquest cas, la resposta és unànime: com abans, millor. Igual que hi ha una enorme diferència entre invertir avui o en 10 anys, el mateix succeeix en aquest tipus d’estalvi previsional. “Einstein va dir que la capitalització composada és la força més poderosa de la natura. Un mateix esforç econòmic, si es manté durant més temps, generarà un fons més gran”, afirma Inmaculada Domínguez.

Si hagués de donar una xifra aproximada, l’economista assegura que, tot i que com abans es comenci, menys esforç s’haurà de realitzar per aconseguir l’objectiu, “amb edats a partir dels 45 anys és el moment per destinar estalvi per la jubilació de manera finalista”.

Chuliá apunta en la mateixa direcció i estableix la franja idònia en la que va “dels 35 als 50 anys i si és abans millor que després”. El que no té sentit, insisteix, “és començar a estalviar quan només ens falten deu anys per jubilar-nos”. En definitiva, tot i que ens creguem molt joves per pensar en això, mai és d’hora per començar a planificar la nostra salut financera del futur. És una qüestió de prudència per la qual no hi ha cap dubte: l’estalvi, segueix sent la millor fórmula.

Pot interessar-te: Quan he de començar a pensar en la meva jubilació?

 
Fotografies de Mauro Mora i Freestocks a Unsplash
-Temes relacionats-
up