Quan les pensions irrompen en qualsevol conversa, aflora una preocupació generalitzada, especialment entre el col·lectiu autònom. La percepció d’un sistema de pensions en crisi no fa sinó aguditzar-se en el treballador per compte propi. Malgrat la seva inquietud, és necessari recordar que l’autònom sí que té dret a una retribució pública durant la jubilació, encara que aquesta retribució es regeix per criteris diferents de la dels treballadors per compte d’altri.
Per poder accedir a una pensió pública, el primer requisit sine qua non és haver cotitzat. En un sistema de pensions regit per la Seguretat Social, l’aportació és una condició indispensable. Descobreix com serà la teva pensió aquí. Tanmateix, en general, la mitjana de pensió que rep aquest col·lectiu és fins a un 40 % menor que la mitjana dels treballadors amb nòmina. Segons les dades de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), la diferència pot arribar de mitjana fins als 523 euros.
Hi ha una bretxa més que notable que no fa sinó qüestionar la proporcionalitat d’un sistema que no ho posa gens fàcil a aquest col·lectiu. Malgrat això, hi ha unes normes genèriques que afecten tots els treballadors i que regeixen també les condicions de jubilació de l’autònom. Per exemple, l’edat de jubilació.
Quan em puc jubilar?
L’edat de jubilació de l’autònom és de 65 anys i sis mesos, encara que aquesta edat augmentarà de manera gradual fins als 67 anys el 2027. El treballador autònom també pot optar a la jubilació anticipada voluntària a partir dels 63 anys i amb almenys 35 anys cotitzats. No obstant això, la realitat no assenyala precisament la prejubilació com una opció ‘assumible’ per a la gran majoria. Segons xifres de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA), el nombre de jubilats no retirats ha augmentat un 88,7 % en 10 anys.
Quant he de cotitzar?
La quota que cal pagar dependrà de la base de cotització que més tard servirà també per calcular la retribució per jubilació. A la pràctica, la base de cotització equivaldria al ‘sou’ de l’assalariat. El 2019, la base mínima de cotització se situa en 944,40 euros i la màxima en 4.070,10 euros. No obstant, si el sistema de pensions espanyol està pensat per rebre en funció del que s’aporta, per què pràcticament nou de cada 10 autònoms cotitzen per la base mínima?
En concret, el 86 % dels autònoms ho fan per la base mínima, segons l’informe El trabajador autónomo ante la previsión social, elaborat per l’ATA per a la Fundació MAPFRE. Per això, el millor, encara que no sempre sigui possible, és ajustar la base de cotització als ingressos del negoci, de tal manera que es pugui apujar el rang de prestació que es rebrà. Tanmateix, voler no sempre és poder: el 38,2% dels autònoms assenyalen la falta d’ingressos com a motiu principal per no apujar la seva base cotització. Descobreix com pots tenir una bona pensió.
És més, un 13,2 % prefereixen invertir els diners en la contractació de plans privats, perquè consideren que són millors que les prestacions que rebran del sistema públic. Sigui com sigui, l’autònom pot fer canvis en la seva base de cotització fins en quatre ocasions per any i triar una altra base entre el màxim i el mínim vigents a cada moment.
De què depèn la meva pensió?
Bàsicament de dues variables: la base de cotització i el nombre d’anys cotitzats. El període mínim cotitzat és 15 anys, però s’ha d’haver cotitzat almenys dos anys dins dels últims 15 anys anteriors a l’edat legal de jubilació, que, com ja hem vist, el 2027 serà de 67 anys. A partir de 15 anys, el càlcul de la pensió progressa des del 50 % de la base escollida fins al 100 % en assolir els 37 anys cotitzats, de manera proporcional.
Finalment, cal destacar que per calcular la quantitat de la pensió rebuda compten els últims 264 mesos (22 anys) de vida laboral, 25 per als qui que ho facin a partir de 2027, per la qual cosa és necessari avançar-se i incrementar la base cotitzada durant aquest període per poder optar a una retribució més folgada que ajudi el jubilat a gaudir de la seva merescuda nova vida.
