Els avenços econòmics, socials i de benestar viscuts al nostre país en les últimes dècades han fet possible que l’esperança de vida superi avui els 80 anys d’edat. Per això, el fet de complir 65 anys no ha de suposar un trauma o entendre’s com un procés negatiu. Al contrari, es tracta d’un nou començament, un canvi i, com a tal, és molt important preparar-se.
De la invalidesa a l’esperit jovial
Espanya va instaurar el 1919 l’edat legal de jubilació en els 65 anys a través de la creació del Retir Obrer Obligatori. Això no deixava de ser una assegurança que protegia la vellesa per considerar-la com una invalidesa. I és que, fa 100 anys la supervivència de la població després de la vida laboral era escassa i precària. Pocs eren els que arribaven a superar els 65 anys després de dècades de dur i intens treball. De fet, l’esperança mitjana de vida en néixer llavors gairebé no arribava als 41 anys. Des de llavors, els canvis han sigut impressionants.
Gràcies a les millores de les condicions de vida, la nutrició, el sanejament, i els avenços en salut, la data de mort dels espanyols s’ha desplaçat cada vegada a edats més avançades. Avui vivim una mitjana de 83 anys, el que suposa comptar amb uns 20 anys de vida després de la jubilació segons l’edat legal de retirar-se.
Això dona peu a un escenari inigualable per gaudir més que mai d’allò que mai vàrem poder realitzar per falta de temps. Tal i com comentem amb l’experta Catalina Hoffmann, presidenta fundadora dels centres de dia Vitalia, en la nostra conversa, amb la jubilació per fi ha arribat el moment de treballar en els teus somnis i projectes més personals, aquells que, per culpa de l’estrès del dia a dia, vaig deixar aparcats.
De fet, cada vegada son més les persones grans que aprofiten aquesta nova etapa per viatjar, emprendre i crear noves empreses, formar-se o mudar-se i allunyar-se de la ciutat. Amb un augment de l’esperança de vida, de la capacitat adquisitiva i amb esperit més jovial és moment de gaudir d’una segona joventut. Per això, planificar bé la nostra nova existència serà clau per tenir una vida molt més completa i feliç.
I si encara sóc molt jove?
La gestió de la jubilació, per lluny que pugui semblar, és un dels projectes més importants de la nostra vida. Quan s’ha de començar a pensar en aquell moment? La resposta dels experts és clara: el més aviat possible.
Per moltes persones l’arribada de la jubilació és un moment que s’espera amb il·lusió, però hi ha persones que no aconsegueixen adaptar-se emocionalment. No és rar trobar a familiars que, després de tants anys treballant, se senten poc útils o sense objectius clars. Per això, cal mentalitzar-se poc a poc perquè el canvi no es produeixi de forma tan dràstica. Què hem de fer quan ens puguem llevar a l’hora que vulguem i sense presses? En definitiva, la clau és entendre que la jubilació no s’improvisa.
Des del punt de vista econòmic, el sistema públic de pensions del nostre país permet que els jubilats puguin assolir nivells mínims de benestar després d’anys de treball. Malgrat els canvis profunds en el sistema, a dia d’avui és una de les més generoses d’Europa. La pensió mitjana de jubilació ascendeix a 1.139 euros mensuals.
No témer a l’edat
Fa anys que l’Organització Mundial de la Salud (OMS) lluita contra el “edatisme”. És a dir, contra els estereotips i la discriminació contra persones degut a la seva edat. Avui en dia la població amb més de 65 anys suposa gairebé el 20% del total. Un gruix de ciutadans extens i divers al qual no se li ha de tancar portes.
Per exemple, molts d’ells aposten, sobretot, els lligats a feines més intel·lectuals, per continuar de manera més relaxada amb la seva activitat laboral. En aquest sentit, molts països han adoptat mesures per augmentar la participació de les persones grans en la força laboral, per exemple, eliminant edats de jubilació obligatòria. Segons l’OMS, aquestes estratègies poden crear més oportunitats per instituir equips intergeneracionals.
Actualment a Espanya, a través de la jubilació activa, és possible compatibilitzar aquesta nova etapa amb una activitat laboral per compte propi, sempre que els ingressos no excedeixin el Salari Mínim Interprofessional o amb una feina a temps parcial. Les persones grans són un grup essencial per consolidar i estabilitzar els coneixements de generacions posteriors. Definitivament, perdre la seva experiència i saber fer només té efectes negatius per al conjunt de la societat.
