En quin moment haig d’afegir un escriptori a l’habitació dels meus fills? Aquest element és un dels més funcionals d’una casa, i un símbol de l’etapa de la nostra vida en què l’estudi, la lectura o la feina esdevenen claus. Aquesta etapa no s’acaba mai, i el mateix escriptori ens serveix per repassar els primers apunts de matemàtiques, estudiar quan anem a la universitat i treballar.
I, de fet, com a adults, també necessitem un espai on seure a treballar i fins i tot estudiar. La imatge seria més o menys aquesta: taula de treball, calaixos, un llum i, avui dia, ordinador. Això va més enllà d’un canvi d’una habitació infantil a una de juvenil. És possible adaptar l’espai? Tenim els estalvis per fer-ho? Donarem privacitat al nostre fill? Posem fil a l’agulla.
Tots necessitem una llar a mida
T’has demanat mai com s’espavila la canalla en un món en què tot els resulta enorme? La resposta és... amb força complicacions (i fent servir coixins). Una de les primeres qüestions que hem de resoldre com a pares és la següent: volem un escriptori a cada habitació o muntem un estudi comú per a tota la família?
Totes dues opcions tenen avantatges i inconvenients, i caldrà analitzar-ho cas per cas:
- Més habitacions que fills: potser ens decantarem per muntar un estudi familiar.
- Mateixes habitacions que fills: volem que cadascun tingui el seu propi espai?
- Menys habitacions que fills: toca ser creatiu i crear espais de treball temporals. La cuina i el menjador (a baix) són els candidats habituals.
Sigui quina sigui la nostra opció, hem de tenir en compte l’alçada dels nostres fills. En aquest sentit, potser us sona el mètode Montessori. És el motiu pel qual a escola les taules, cadires i prestatgeries semblen diminutes: s’han fet a escala i tenen presents les necessitats dels nens, que no deixen de créixer i canviar. A casa, podem aplicar aquest mètode a l’hora de triar els mobles de la nova habitació.
Quins mobles són els més imporatants en la reforma?
El llit i l’armari hauran de ser més grans, i no és mala idea canviar-los directament per uns de dimensions adultes. Potser es veuen grans d’entrada, però uns altres els poden quedar petits de seguida.
L’escriptori serà el moble més important durant molts anys d’estudi. S’aconsella una mida mínima que es ‘calcula’ col·locant-hi un portàtil i comprovant si hi cap un foli A4 davant. Els escriptoris estrets donen més sensació d’espai, però fan més difícil que els nostres fills hi estudiïn.
La cadira, ergonòmica, és un dels elements a què hem de parar més atenció. La idea és que duri força temps i ajudi el nen a adaptar-se a la taula. Una cadira d’alçada regulable ens farà estalviar, sempre que posem la mirada en l’estalvi futur.
Estudi familiar o habitacions amb escriptoris?
Un dels aspectes que té més pes en el disseny de les habitacions infantils o juvenils és la privacitat o l’ús familiar. Si a casa ja hi ha una habitació amb escriptori, és coherent ampliar aquesta taula i afegir-hi més llocs de treball. Així es pot maximitzar l’espai de les habitacions.
Aquesta situació també relaxa els pares, que saben que els seus fills estudiaran a través d’una pantalla connectada a internet. Com a responsables del que fan a la xarxa, que els fills estudiïn al costat seu és una bona opció. Per l’altra banda, hi ha la privacitat del preadolescent, que lluitarà per disposar del seu propi espai a porta tancada.
Dit això, factors com el pressupost o que un altre familiar pugui usar l’estudi pesaran molt més. Si només es pot invertir en un ordinador, per exemple, la reforma passarà per una sala comuna per qüestió de números.
