L’estalvi energètic és un tema cada vegada més valorat. El missatge mediambiental està calant fins i tot en els compradors d’habitatges, que cada vegada tenen més en compte l’estalvi d’energia a llarg termini que ofereix un habitatge ben orientat, aïllat o climatitzat, i també els hàbits diaris que afavoreixen l’eficiència.
Aquests quatre, precisament, són els factors que més influeixen en el consum d’energia durant tot l’any: l’emplaçament de l’habitatge (latitud, proximitat a una font d’aigua o ser en una zona ventosa), l’orientació respecte a l’eclíptica o línia solar, l’envolupant de l’edifici (aïllament) i el nostre comportament dins de casa.
Quina és la millor orientació de totes per a una casa?
Com sol ser habitual, és una pregunta trampa que depèn d’altres factors: latitud, vents, duresa de l’hivern o estiu… Una molt bona orientació a Galícia pot ser insuportable a Andalusia. L’orientació ens indica bona part del comportament tèrmic de l’habitatge i si serà necessari instal·lar tendals o paravents al davant, i fins i tot sistemes auxiliars de climatització com més splits o radiadors.
Per exemple, un habitatge al nord d’Espanya agrairà enormement una façana sud-sud-oest que augmenti l’aportació de calor tant a l’hivern com al fred estiu. En canvi, una construcció orientada així pot resultar difícil de refredar a l’estiu sevillà, cas en què pot convenir-nos una façana al sud-est, o fins i tot façanes externes mínimes.
La façana nord és, al nostre hemisferi, la més freda tots els dies de l’any. La sud i l’oest són les que més irradiació solar reben, i l’est la que primer s’escalfa a primera hora del matí. Cadascuna té les seves particularitats.
Vols refredar a l’estiu o escalfar a l’hivern?
En altres paraules, per triar orientació, primer hem de saber quin és el nostre objectiu: captar o desviar calor? La construcció àrab tradicional, que podem veure en alguns llocs del sud espanyol, consisteix en habitatges baixos que es fan ombra els uns als altres i que disposen d’un pati interior que fa la funció de respirador humit. La seva finalitat és mantenir a ratlla les temperatures altes.
En canvi, les cases tradicionals del nord inclouen murs gruixuts d’enorme inèrcia tèrmica i les cares est, sud i oest estan lliures per rebre irradiació solar durant tot el dia. El color del sud és blanc calç, que ajuda a reflectir la irradiació, mentre que al nord veiem cases tradicionals de fusta fosca, que fan l’efecte contrari.
Si triem un habitatge amb orientació sud, el sol ens ajudarà a calefactar a l’hivern, però apujarà molt la temperatura a l’estiu. En el cas d’escollir un habitatge amb orientació nord, tindrem uns estius més frescos, però haurem de posar més alta la calefacció a l’hivern. Comptar mesos d’estiu i d’hivern pot ser un bon mètode per triar orientació.
Climatització passiva nord-sud: fins on arriba el mite?
Sovint es generalitza i es diu que per aconseguir una climatització passiva (o parcialment passiva) és recomanable comprar habitatges amb orientació nord-sud. És a dir, que tinguin una façana al sud i una altra al nord, entre les quals fer ventilació creuada per diferència tèrmica o de pressions. Resulta particularment útil en cases unifamiliars sense edificis propers, però no és la panacea ni una solució universal.
Amb aquesta orientació, la façana sud recollirà calor durant tot l’any i escalfarà en pocs minuts les estances que hi siguin, i en qüestió d’hores les altres habitacions. Si arriben a temperatures massa altes, es poden obrir les finestres situades al nord, més fresques, i fer que la calor circuli cap aquesta direcció i refrigeri l’habitatge.
En ciutats amb alta densitat d’edificis, l’orientació nord-sud és bona, però perd facultats. A l’hivern, l’eclíptica solar és baixa, de manera que la façana sud amb prou feines s’escalfarà si tenim immobles davant. Això fa que la diferència tèrmica entre finestres nord-sud sigui menor i, per tant, la ventilació creuada tindrà menys força. A més, a l’estiu el sol ens donarà de ple.
Fer servir el vent per refrigerar l’habitatge?
Si hem de viure en una zona ventosa, com pot ser davant del mar o en espais molt oberts i plans, haurem de veure de quina orientació ve l’aire i si ens interessa alinear-hi les finestres. La dissipació tèrmica per aire fa que la cara de sobrevent (per on ve l’aire) tingui una pressió més alta que la de sotavent. Això ajuda a moure la calor.
La diferència de pressions mou l’aire i facilita la refrigeració. Ara bé, ens interessa refrigerar? Refreda la casa a l’estiu, però també ho fa a l’hivern. Potser és una bona estratègia a València (amb pocs mesos d’hivern i molt suau) si vivim a prop de la platja; però a Burgos, amb molts més mesos de fred i ben intens, potser ens interessa esquivar del vent.
Aquest mecanisme, a més, no sempre funciona eficaçment. A les ciutats, el vent baixa de forma considerable i amb prou feines dissipa la calor. Això pot ser un avantatge en ciutats fredes a l’hivern, ja que la falta de vent evitarà perdre energia, però serà un error en ciutats càlides.
Arbres de fulla caduca a la façana càlida, imprescindibles
Un bon aïllament és indispensable a l’hora d’estalviar energia en climatització. Malgrat això, sovint es valora poc l’ús d’arbres de fulla caduca a les façanes sud, est i oest, així com la utilització de tendals o sistemes similars. Vegem l’exemple d’un habitatge amb orientació sud que compti amb una línia d’arbres de fulla caduca a la façana.
A l’estiu, en canvi, les fulles que han anat creixent a la primavera faran de pantalla solar i evitaran que la irradiació arribi a la façana. És com tenir un tendal enorme davant de casa, perquè els arbres són particularment útils en la tasca d’oferir ombra. De nou, estalvi.
Si vivim en una ciutat càlida, aquest mateix habitatge sense arbres podria ser un turment a l’estiu, mentre que tenir-ne el fa confortable i assequible quant a despesa energètica. Però si vivim al nord i els arbres són de fulla perenne, haurem d’apujar la calefacció a l’hivern. Despesa.
De manera que, quina és la millor orientació d’una casa per estalviar energia? Depèn de la latitud, de si tenim masses d’aigua a prop, de l’altura dels habitatges propers, de la vegetació exterior i fins i tot dels nostres hàbits, com ara quantes hores hi passarem a dins o si hi treballarem sense moure’ns.
