Quan es produeix una recomposició familiar, és a dir, quan els membres de la parella tenen fills de la seva relació anterior i decideixen formar una sola unitat de convivència, poden sorgir conflictes. Com gestionar-ho perquè funcioni?
El concepte de família ha evolucionat a passos agegantats en les últimes dècades, de la mà dels canvis en la societat. No obstant això, en tot el procés s’ha mantingut l’associació d’aquesta amb l’estabilitat emocional i el desenvolupament dels nens. Avui podríem dir que “existeixen tants models de família com formes d’estimar”, com bé explica la influencer ‘oh.mamiblue’ en el seu llibre Famílies. Entre aquesta infinitat de realitats s’hi troben les anomenades ‘famílies reconstituïdes’. El terme fa referència a quan dos adults, amb els seus respectius fills, passen a viure junts i a formar una nova unitat familiar.
Aquesta reagrupació familiar pot implicar un canvi d’habitatge i residència, però no ho dóna per suposat, sinó que és el resultat de processos de negociació, deliberació i reflexió en els que hi intervenen múltiples factors. Quan arriba el moment d’anar-se’n a viure junts i “unir” les famílies, existeixen dues possibilitats principalment: que un se’n vagi a viure a la casa de l’altre, o que els dos es mudin a una casa nova i independent.
Meus, teus i nostres
Una vegada presa la decisió d’unir ambdues famílies en una de sola, sorgeix l’interrogant sobre com gestionar la situació amb els fills. “Perquè afrontin la notícia i la nova situació de manera positiva, és interessant establir una comunicació fluïda i transparent”, explica Patricia Gutiérrez Albaladejo, psicòloga del Centre TAP.
Reforçar l’autoestima dels menors farà que se sentin segurs malgrat la nova situació desconeguda per ells.
Els adults tendim, amb la intenció de protegir-los, a ocultar part de la informació als més petits, donant per fet que els serà difícil assimilar la notícia. No obstant això, és fonamental comunicar-los els temps que es contemplen per l’arribada de la convivència, com serà, on es viurà, en què els afectarà, etcètera. Com més detalls donem als nens, més eines tindran per adaptar-se. “Hem de traslladar el pla d’acció sense esperar dels fills el seu consentiment explícit i il·lusió: hem d’estar preparats per les queixes, pors, incerteses o amenaces”, apunta l’experta.
Les famílies reconstituïdes poden originar conflictes, aïllament emocional dels nens i adolescents o un estat emocional inestable que repercuteix en allò afectiu i en allò acadèmic. Els efectes negatius es podran pal·liar amb una molt bona comunicació entre les parts, “dotant els menors d’estratègies d’afrontament actiu, desenvolupant la seva intel·ligència emocional perquè gestionin la situació i construint una nova identitat intrafamiliar sòlida”.
Per altra banda, és important que se’n parli fins i tot quan percebem els nens molestos i inquiets perquè tinguin capacitat per al desfogament emocional. D’aquesta manera podran incorporar un model de gestió on el primer pas serà reconèixer què estan pensant i sentint davant de l’esdeveniment.
Com aconseguir que la nova família funcioni
• Treballar per a una bona vinculació afectiva entre tots els membres de la família.
• Marcar les línies educatives conjuntes, facilitant en la convivència límits clars i uniformes.
• Adoptar un estil de comunicació assertiu, dialogat i democràtic.
• Respectar els temps dels nens i adolescents en el seu ajust a la nova situació.
A la recerca de la casa ideal
La parella adulta haurà de decidir on i com viuran. La majoria de les persones que s’embarquen en una segona relació amb fills solen mudar-se a una nova casa, independent de les residències anteriors de cadascuna d’elles. Això es degut a que, mentalment, ajuda als implicats a considerar realment la nova casa com una llar. Igual que es crea una nova unitat familiar, el mateix es fa amb l’habitatge, amb un marcat simbolisme.
La residencia comuna i nova es planteja com una solució per evitar conflictes, per equilibrar les relaciones filials i conjugals, normalitzar la família reconstituïda i, de vegades, per reduir els efectes econòmics després de la separació. L’habitatge ha de respondre a les necessitats de la família reconstituïda, respectant els espais necessaris per a cada un perquè el canvi no suposi un impacte brusc i negatiu, sobretot per als nens i adolescents. Novament, la comunicació entra en joc amb un valor essencial per aconseguir que la nova convivència es desenvolupi de la manera més natural i harmoniosa possible.
Plantejar-nos la possibilitat de crear una família reconstituïda pot generar-nos inseguretat per no saber com reaccionaran les diferents parts que formaran la nova unitat familiar, fonamentalment els nens i adolescents. Apostar per formar una nova unitat familiar és una decisió valenta i seguint totes les pautes, la convivència no serà diferent a la de qualsevol altra família.
