La qualitat de vida vol dir moltes coses i cap ni una, ja que és una impressió totalment personal. A la pregunta d'on es viu millor, es pot respondre amb tantes opcions com persones a les quals se’ls faci aquesta pregunta. No obstant això, una sèrie de dades objectives determinen quines zones són les que millors condicions reuneixen per a les necessitats comuns, i quines altres s’han d'evitar si el que es busca és una vida plena de qualitat.
Segons l'últim informe de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) 'Qualitat de vida', la mesura de la qualitat de vida ve determinada per indicadors basats en nou dimensions. L'institut estadístic assenyala com a primera dimensió les condicions materials de vida. Per aquest anàlisi té en compte diferents variables com ara els ingressos, la renda, la riquesa, les despeses i el fet d'arribar a final de mes, així com la seguretat i la certesa econòmica dels seus residents. També passa per altres dimensions tan importants com el treball –tant la quantitat com la qualitat-, la salut -distingint pel que fa a esperança de vida, salut percebuda, morbiditat, l’accés a cures sanitàries i determinants de salut com l’exercici o el sedentarisme-, i l'educació -analitzada des de les competències i habilitats dels ciutadans i la possibilitat de la formació contínua-.
L'INE també té en compte l'oci i les relacions socials pel que fa a la satisfacció amb el temps disponible, l'assistència a esdeveniments culturals i esportius, la freqüència de trobades amb els amics; la seguretat física i personal -la delinqüència i la percepció de seguretat-; el govern i els drets bàsics, les institucions, serveis públics i la participació ciutadana; l'entorn i el medi ambient -que versa sobre la contaminació, els sorolls, l'accés a zones verdes i l'entorn en general-, i finalment analitza l'experiència general de la vida, on es valora la satisfacció global amb la vida, els sentiments i les emocions.
Navarra, amb la major qualitat de vida
Amb tot aquest garbuix de variables sí que és possible decidir on es pot viure plàcidament. En funció de totes aquestes variables, deduïm que les comunitats amb millor qualitat de vida són Navarra, el País Basc, Balears, La Rioja, Aragó, Cantàbria, Madrid, Astúries i Catalunya. En una situació intermèdia es troben València, Castella la Manxa, Castella-Lleó, Múrcia i Extremadura. A la cua de la qualitat de vida a Espanya es troben, en ordre decreixent, Andalusia, Canàries, Galícia, Melilla i Ceuta. Són nombrosos els estudis al respecte per part de diferents institucions, tot i així els resultats solen ser similars, que incorporen alguns canvis de posició.
Grans ciutats
Pel que fa a les grans ciutats, on es concentra la major part de població que busca comprar pis, Madrid i Barcelona són les ciutats amb més qualitat de vida d'Espanya. No obstant això, la qualitat de vida està més garantida a les zones residencials de les ciutats que a l'atrafegat centre. Per aquest motiu, els seus preus son també més elevats. Segons un informe de la taxadora Tinsa, a Madrid, les zones que més s'ajusten a aquesta descripció, i per tant gaudeixen d'una millor qualitat de vida, són el barri de Salamanca, Moncloa-Aravaca i Chamartín, mentre que a Barcelona destaquen Sarrià-Sant Gervasi, l'Eixample i Gràcia. A València, els barris amb major qualitat de vida, i per tant preus més elevats, són Ciutat Vella i el Pla del Real; a Sevilla despunten Los Remedios i Bellavista-La Palmera.
Fotografies de Noah Siliman, Bruno Martins i Mathew Waters a Unsplash
