Controlar la despesa domèstica significa, a vegades, enfrontar-se amb un trencaclosques de variables més complex del que seria desitjable. De totes les partides que s’inclouen a les despeses de la llar, n’hi ha algunes que destaquen per damunt de les altres per l’elevat cost que tenen. Qualsevol reducció que es faci sobre aquestes despeses, per més petita que sigui, repercutirà positivament en l’estalvi de la llar. Una de les protagonistes en aquesta llista és la despesa en electricitat. Controlar-la està relacionat més aviat amb l’organització en el consum que no pas amb el volum consumit.
Una de les eines del ciutadà per gestionar la factura de la llum sense sobresalts és la tarifa elèctrica amb discriminació horària. Significa, simplement, que el mateix consum varia de preu en funció de l’hora en què es faci. El rerefons d’aquesta oferta és la mateixa dinàmica del mercat. Durant les últimes hores del dia i les primeres del matí, la demanda experimenta una gran baixada. Per tant, el preu baixa i els subscrits a aquesta forma de facturació poden gaudir de descomptes que s’apropen a la meitat del cost habitual del quilowatt.
Per descomptat, hi ha una lògica per a aquest comportament, que és la forma en la qual l’electricitat es produeix i es transporta fins a les llars. No és el mateix alimentar-se de la central òptima per al subministrament, propera i dissenyada específicament per proveir aquest punt, que forçar un subministrament extra des de centrals que donen suport a una distribució complexa per atendre els moments de sobrecàrrega.
Soledad Montero, portaveu d’Unión Renovables, que agrupa diverses cooperatives comercialitzadores d’electricitat neta, ho explica com “una qüestió de demanda”. Segons la seva opinió, “el sistema elèctric necessita fomentar l’ús de la producció d’energia també en aquest període de caiguda de demanda i la millor manera de fer-ho és incentivar el consum abaixant el preu en els peatges, que en aquest període és un 95 % inferior”.
Estalvi i ús racional
Els ciutadans que practiquen la discriminació horària d’acord amb aquests trams de preus no tan sols estalvien, sinó que, a més a més, contribueixen a la gestió racional de la distribució d’energia elèctrica. Col·laboren en l’optimització de la xarxa.
Normalment, les tarifes a Espanya ofereixen 14 hores barates al dia, classificades en tarifes anomenades vall i supervall, i 10 hores considerades punta, que són les cares. Perquè si posar la rentadora abans del migdia pot suposar un estalvi de fins a un 55 % del preu, fer la bugada més tard té, per als qui s’acullen a aquestes tarifes, un recàrrec proporcional. Això sí, no sol superar el 30 %.
La clau, com gairebé sempre, rau en l’anàlisi i l’organització del consum. El primer que convé considerar és quina part de la despesa energètica d’un domicili es fa de manera continuada encara que sigui, fins i tot, invisible, com ara la nevera, els climatitzadors i els calefactors, els ordinadors i altres sistemes electrònics.
Aquests aparells treballen en tots els trams; per tant, és molt recomanable analitzar quant consumeixen i conèixer exactament quan ho fan. Gaudir d’un percentatge considerable de consum flexible en el temps és, òbviament, un requisit per incrementar l’estalvi total.
El consum elèctric en xifres
Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), una llar estalvia uns 70 euros anuals amb la tarifa de discriminació horària, tenint en compte que fa el 50 % del seu consum en horaris vall. Elevar aquest percentatge pot comportar un gran increment, especialment quan el consum de la família queda per sobre de la mitjana.
Com més despesa en electricitat tingui una llar i com més flexibilitat horària tingui, més gran serà la seva capacitat d’estalvi potencial. Bona part de l’èxit rau a triar la tarifa adequada. Entitats públiques i privades treballen per ajudar els ciutadans en aquesta tasca. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona ha creat una guia amb aquest objectiu. La coordinadora especialista en Drets Energètics, Raquel Rodríguez, destaca la importància d’assegurar-nos que la factura d’electricitat s’ajusta a les necessitats de la nostra llar” i valorar amb atenció la potència que es vol contractar.
Per als més pragmàtics i els qui es fan un embolic amb els comptes i les planificacions numèriques, sempre hi ha l’estratègia d’assaig i error. Donar-se d’alta en una tarifa de discriminació horària té un cost que ronda els 10 euros. Per sortir de dubtes, n’hi ha prou amb contractar-la, mirar de minimitzar la base de despesa energètica fixa i portar al màxim la despesa variable cap als trams més barats del dia.
Cada factura revelarà la diferència amb l’anterior i, en uns quants mesos, quedarà palès amb certesa si el canvi i el petit esforç valen la pena, o si s’està abocat a la tarifa regular amb les seves sorprenents variacions.
Analitzades totes les possibilitats, si no convé perquè el cost puja, o si no compensa pensar tant i alterar costums, simplement es dona de baixa i es torna a la normalitat. Què hi perdem provant-ho?
