movi-image-certificado-energetico-1
Envia'ns suggerències
Habitatge
3 min del teu temps

Tot el que necessites saber sobre el certificat d’habitatge energètic

A l’hora de triar un nou habitatge de compra o lloguer és important comprovar que sigui eficient energèticament. Per fer-ho, podem revisar l’aïllament de portes i finestres, el tipus de calefacció, el sistema elèctric... o consultar-ne directament el certificat d’eficiència energètica.

Perquè, des del 2013, és obligatori que els habitatges de venda o lloguer tinguin aquest certificat. Es tracta d’un document que indica les característiques energètiques de l’immoble: des de quant consumeix fins a quant contamina. T’expliquem tot el que necessites saber sobre aquest certificat perquè sàpigues interpretar-lo de forma correcta.

Quina informació inclou?

El certificat d’eficiència energètica avalua tots els elements que fan servir energia en una llar, com el sistema de calefacció, la forma com s’escalfa l’aigua, el consum dels electrodomèstics o la ventilació. D’aquesta manera, determina el consum d’energia i la producció de diòxid de carboni anual de l’habitatge.

A la primera pàgina del certificat d’eficiència energètica hi trobem l’etiqueta energètica, que indica la qualificació obtinguda per l’immoble de forma gràfica i visual, en una classificació que va de la A a la G. A més, el certificat conté altres especificacions que s’inclouen en diversos annexos. Ha d’incorporar, com a mínim, la informació següent:

  • La identificació de l’habitatge o la part de l’edifici que se certifica.
  • La normativa de ahorro y eficiencia energética vigente en el momento de su construcción.
  • Les característiques tèrmiques de l’immoble (annex I) i una explicació de la qualificació energètica assignada (annex II).
  • La llista de mesures recomanades pel tècnic per millorar l’eficiència i la qualificació de l’immoble (annex III).
  • Les comprovacions, proves i inspeccions dutes a terme pel tècnic per emetre aquesta certificació (annex IV).

L’etiqueta energètica: de la A a la G

Per al consumidor, el més bàsic és saber quina és la qualificació del seu immoble. Per això, el primer pas ha de ser revisar-ne l’etiqueta energètica. “Aquesta etiqueta s’assembla a la que tenen actualment els electrodomèstics: hi ha una classificació per lletres que va de la A (més eficient) a la G (menys eficient)”, explica Víctor Manuel Porto Pallín, arquitecte tècnic, graduat en enginyeria d’edificació i responsable del gabinet tècnic del Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de la Corunya (COAATIEAC).

Les classificacions A i B poden considerar-se òptimes, mentre que la C i la D fan referència a una eficiència mitjana. La E i la F indiquen que la construcció és poc eficient, i la G que es troba en el punt més baix de l’escala del certificat. Per tant, el més aconsellable és triar un habitatge que tingui, almenys, la qualificació D.

Marge de millora

Una vegada consultada l’etiqueta energètica, és recomanable analitzar la llista de mesures proposades pel tècnic per optimitzar l’eficiència de l’immoble. “Una de les més comunes és millorar les fusteries exteriors amb perfils de baixa transmissió tèrmica i vidres amb càmera. O millorar el rendiment de diferents instal·lacions, com les de calefacció, aigua calenta, refrigeració i il·luminació”, assenyala Víctor Manuel Porto. “Això es pot fer utilitzant sistemes més eficients, com poden ser les bombes de calor, la biomassa o lluminàries LED, per exemple.”

movi-image-certificado-energetico-2

La veritat és que, a Espanya, la majoria d’edificis tenen una qualificació baixa. Algunes xifres assenyalen que només l’1% dels habitatges aconsegueixen la màxima categoria. “D’acord amb la nostra experiència, a la província de la Corunya les lletres que més abunden van de la D a la G. No hem tingut cap cas de resultats A ni B”, assegura l’arquitecte. Malgrat això, també afegeix que és previsible que aquestes classificacions vagin apareixent a poc a poc en les construccions noves, a causa de les exigències de les noves normatives.

Tenir un habitatge eficient energèticament garanteix el benestar dels seus ocupants i pot reduir el risc que apareguin problemes derivats de viure-hi, com l’aparició d’humitats. A més, també hi entra en joc l’estalvi econòmic. Viure en una llar catalogada amb una A pot suposar una reducció de fins al 90% de l’energia consumida respecte a una altra de nivell G.

Darrere del certificat: la inspecció tècnica

Els certificats els emeten tècnics habilitats i reconeguts. Les persones encarregades de fer-los són arquitectes, arquitectes tècnics o enginyers, que fan visites a l’immoble per prendre dades. “Una de les eines que més empren els tècnics són les càmeres termogràfiques, que serveixen per detectar les fuites de calor que hi ha a l’interior de l’immoble”, diu Víctor Manuel Porto. “També pot caldre dur a terme altres proves, com l’ús de cales, per conèixer la composició concreta d’un tancament.” En aquestes visites analitzen també la fusteria exterior (finestres i portes) i les instal·lacions d’aigua calenta, calefacció, refrigeració o il·luminació, entre d’altres.

Una vegada emès, el certificat té una vigència de 10 anys i el propietari és el responsable d’actualitzar-lo. El preu del certificat no està estipulat pel govern, sinó que depèn del mercat. Per aquest motiu, el més recomanable és sol·licitar pressupostos personalitzats a diferents empreses.

Què s’ha de fer si un habitatge no disposa del certificat?

Es tracta d’un document oficial requerit pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. És obligatori per a la majoria d’immobles, llevat de comptades excepcions, sobretot de tipus històric o cultural, com en el cas de monuments històrics protegits. Només dos tipus d’immobles destinats a habitatge n’estan exempts: d’una banda, els edificis aïllats menors de 50 metres quadrats (els pisos sí que estan obligats a tenir-lo), i, de l’altra, els que es lloguen per a un període inferior a 16 setmanes a l’any.

Per això, el primer que s’ha de fer en visitar un habitatge és assegurar-se que disposa del certificat. Si no, l’amo podria enfrontar-se a una multa, d’acord amb la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus, i comporten sancions econòmiques entre 300 i 6.000 euros.

Per sol·licitar aquest document, en primer lloc, és necessari contactar amb un tècnic certificador. Un cop fet, s’ha de registrar (les condicions i els procediments depenen de cada comunitat autònoma).

L’etiqueta energètica ha d’aparèixer en qualsevol anunci per vendre o llogar un immoble. De fet, avui dia ja és habitual trobar aquesta etiqueta al costat de les fotografies dels habitatges. A més, una vegada comprat un immoble, el nou propietari ha de rebre el document complet. Si es tracta d’un lloguer, és obligatori facilitar-ne una còpia a l’inquilí.

Certificats similars al d’eficiència energètica són obligatoris a la majoria de països de la Unió Europea. Tots tenen l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, però també de contribuir a fer disminuir la contaminació i l’impacte que els nostres habitatges tenen en el medi ambient.

Fotografies de Pierre Châtel-Innocenti i Abigail Lynn a Unsplash
-Temes relacionats-
up