L’economia col·laborativa segueix fent-se els seu forat, demostrant que els diners poden no ser l’únic valor de canvi en les transaccions. El model vacacional d’intercanvi de cases n’és un exemple. Consisteix simplement en un acord voluntari entre particulars per cedir mútua, temporal i normalment de manera simultània els seus respectius habitatges. A partir d’aquí tot està per concretar, des de la durada de l’intercanvi (que pot ser tan curta o llarga com les parts acordin) o fins i tot els bens a compartir (hi ha qui hi afegeix a l’habitatge una bicicleta, un cotxe o una caravana, que poden facilitar-nos els desplaçaments en el país de destinació, per exemple).
Al cap i a la fi, estaríem parlant de la barata de tota la vida. Recordem que l’allotjament pot arribar a representar un percentatge important del cost total de les vacances; no obstant això, el factor econòmic no és l’únic que pesa en l’aposta per aquesta opció. Molts viatgers prefereixen experimentar la ciutat de destinació allotjats en una 'casa viva', abans de fer-ho en una impersonal habitació d’hotel, per exemple.
També n’hi ha altres que van més enllà, i apel·len a raons filosòfiques. Segons aquests, l’intercanvi de cases és una modalitat vacacional que contribueix a un nou model relacional, en el qual la col·laboració i la confiança guanyen la batalla a la suspicàcia i la por. Partidaris de que un altre tipus de societat és possible, les famílies que opten per l’intercanvi de cases també estan educant en aquests valors als seus petits.
Per altra banda, l’intercanvi de cases busca allunyar-se d’un model de turisme consumista i aferrat a allò material. Es tractaria d’utilitzar els bens que un té com a instrument per aconseguir altres serveis, convençuts que aquest és el millor ús que els podem donar (molt millor que tenir el nostre pis tancat durant la nostra absència, fins i tot per motius de seguretat).
A més, l’intercanvi de cases ens acosta al mode de vida local i fomenta la comunicació i el diàleg entre persones. De fet, després d’haver explicat els detalls del nostre habitatge a les persones que hi viuran, de recomanar-los comerços, serveis o propostes d’oci en la zona, és habitual que s’estableixin bonics vincles entre ambdues parts, quan no –directament– una amistat).
Així està el mercat
Internet ha obert les portes a la popularització de l’intercanvi de cases a tot el món com una forma còmoda i sense mediació dels diners que permet escollir entre multitud de possibles opcions i països de destinació. Podem canviar el nostre petit pis a Barcelona (una ciutat, per cert, molt sol·licitada), per una preciosa cabana suïssa, un gran loft novaiorquès o un habitatge tradicional japonès. Tot depèn de la nostra previsió, la nostra habilitat rastrejadora i el nostre encant a l’hora de negociar.
Son molts els webs (no tots gratuïts) que funcionen com a mediadors en aquest intercanvi, entre les quals es pot anomenar Home Exchange, Love Home Swap, IntercambioCasas, Homelink International o HomeForHome. A l’hora d’escollir entre una o una altra, es recomana llegir detalladament el contracte que s’estableix amb el responsable del lloc, on hi figuren les condicions d’ús i els drets i obligacions d’ambdues parts.
En qualsevol cas, convé decantar-se per aquells portals d’intercanvi de cases que proporcionen la major quantitat d’informació possible sobre la persona que anirà al nostre domicili. De fet, en alguns existeix un sistema de qualificació i d’alertes que avaluen els propis usuaris.
La posició a Espanya
L’intercanvi de cases no està tan implantat al nostre país com, per exemple, a França o Anglaterra. D’això depenen, segons els experts, factors culturals: En els països mediterranis (i especialment els llatins) existeixen massa prejudicis i la nostra casa familiar –a poder ser de propietat i d’ús exclusiu– és concebuda com alguna cosa molt personal i íntima. La principal por que tenim és que, a la nostra tornada, trobarem la nostra casa destrossada malgrat que la gran majoria de les experiències que registren els portals especialitzats siguin tremendament positius.
Això sí, com que la garantia absoluta mai la tindrem (cal recordar que l’intercanvi de domicilis és una activitat que no està protegida per les lleis de consum espanyoles, atès que consisteix en un mer intercanvi entre particulars), no està de més prendre algunes precaucions, com guardar els objectes de valor en lloc segur.
