El 82,3% de les dones posseeix coneixements i habilitats per emprendre i el 39,2% percep que existeixen oportunitats reals per fer-ho en els pròxims sis mesos. Són dades de l’informe GEM Espanya 2018-2019 que mostren que tot i que les dones segueixen estant per sota dels homes en emprenedoria, cada vegada més els números es van acostant.
Pensant en verd
Mar Alarcón viu connectada 24/7 a una feina que la motiva. Va estudiar Dret, es va seguir formant a Londres i a la Xina i va muntar la seva primera empresa d’energies renovables el 2005. El 2011 va decidir agafar el carril de la mobilitat sostenible i va fundar la plataforma de carsharingSocialCar.
“Comencem a investigar el concepte del carsharing entre particulars quan gairebé no existia una plataforma de bicis compartides a Barcelona i Madrid”. Van saber detectar l’oportunitat: “Vàrem veure que amb la regla ‘un cotxe per persona’ no anàvem bé. Jo mateixa tenia un cotxe que no feia servir. Aquell va ser el primer cotxe de Socialcar”. Nou anys després, la seva empresa té presència en més de 600 poblacions, 250.000 usuaris i una envejable rendibilitat.
Pot interessar-te: Conciliació laboral, una utopia?
Però el més important és que ha aconseguit un impacte social en el sector de la mobilitat. Ara, a més, assumeix rols institucionals a Foment o Fira de Barcelona. “A vegades no estic amb els meus tres fills, però ells entenen que és per una bona causa, perquè treballo molt. Això sí, els caps de setmana són per a ells”.
Projectes que neixen d’identificar un nínxol
Poc sabien de nens Olimpia i Carolina Roman quan van iniciar el seu projecte Oli& Carol de joguets -mossegadors ecològics de disseny. “Estàvem acostumades a anar a fires internacionals amb la nostra mare, que és empresària tèxtil. A més, la universitat, que encara no havia acabat, tenia gust de poc”, diu Olimpia. “Vàrem veure que faltava un producte clau per als nens: els mossegadors que hi havia al mercat tenien forats i s’hi feia floridura”, afegeix Carolina. I els van donar la volta.
Un disseny vistós i original, fabricació artesanal, 100 % natural i zero forats. El valor afegit: joguines amb missatge, com la seva col·lecció de fruites i verdures. “Una mare ens va dir fa poc que gràcies al mossegador amb forma de bròquil, el seu fill ja menja bròquil”. El procés de creació va anar rodat; les germanes barcelonines es van deixar guiar per la seva intuïció.
El seu veí -casualitats de la vida- els va fabricar els primers mossegadors amb cautxú natural; els seus primers clients van pagar per avançat. No van necessitar finançament. I els cridaners mossegadors de seguida van calar entre els pares. Després de cinc anys i molta dedicació, avui ja venen a 45 països (els EUA, el principal) i tenen una xarxa de 30 distribuïdors. “Li devem tot a les fires que vàrem recórrer amb la nostra mare i al col·legi americà al que vàrem anar, per l’idioma i per la manera d’obrir-los la ment”.
En clau social
Carlota Pi sempre va sentir que s’havia de fer quelcom per canviar les coses. “Un professor de l’MBA, José Antonio Segarra, em va fer veure que una empresa ben gestionada podia ser una eina per millorar el món. Jo abans pensava que això només ho feien les ONGs”. “Connectar persones a l’energia verda”, aquesta va ser la idea de partida que més tard va anar madurant junt amb companys de màster, Ferran i Oriol. Així va néixer Holaluz.
“A la vida de les persones hi ha tres verticals essencials: l’energia, la salut i l’educació. Nosaltres vàrem escollir l’energia perquè era el que controlàvem”. Deu anys després, conformen l’empresa 188 persones i gairebé 213.000 clients.
“Tot i que he estudiat molt i treballo molt, considero que la meva vida és un privilegi molt gran, m’apassiona el que faig i m’agrada que sigui dilluns (somriure)”. I el secret del teu èxit? “Les persones que conformen l’empresa són el més important”.
Formació tecnològica per a dones
De generar un impacte directe a les persones, en femení, va allò de Laura Fernández. Va tornar a Barcelona després de fer documentals a l’estranger. Va buscar feina d’allò seu, però no en va trobar, va ser llavors quan va trobar un espai de coworking de la que seria la seva mentora i actual sòcia. “Allà es parlava molt de emprenedoria, tecnologia i educació, però tot en masculí, no hi havia dones que s’hi dediquessin”.
Fa un any i mig, Laura va decidir aplegar el que havia après en aquell espai de treball. I va fundar un centre de formació tecnològica, AllWoman, només per dones, amb professores (científiques, enginyeres, matemàtiques...). “Els horaris són flexibles, els cursos de mitja jornada perquè puguin organitzar-se amb les seves feines, fills...”
Si l’any passat van tenir 50 alumnes en tot el curs, només en el primer trimestre de 2020, ja en tenen 40. El proper pas és obrir un centre a Madrid. Abans donaran una beca a cinc dones sense recursos per un curs sobre la ciència de les dades. “Els programes són per actualitzar-se o per afegir una capa tecnològica a allò que fan. Algunes alumnes han aconseguit treballar en altres departaments de la seva empresa, altres descobreixen un nou món... Estem canviant la vida de moltes dones”.
Pot interessar-te: Per una igualtat de gènere real a la teva empresa.
