El negoci dels cellers no és el mateix que segles enrere. No només han canviat els models d’explotació, sinó que les maneres de comercialitzar el vi també són totalment diferents: s’ha passat de vendre vins en petits cellers a arribar les grans superfícies, per acabar culminant l’evolució en l’actual auge de venda online de grans empreses nacionals i internacionals. Per sobreviure, els centenars d’empresaris del vi han d’estar atents al canvi i adaptar-se a les noves maneres de comprar dels seus clients.
Una estratègia digital
La consultora especialista en solucions informàtiques de gestió de cellers Tipsa ha elaborat l’informe ‘El futuro de las bodegas es digital, social e inteligente’, en el qual avisa que la revolució digital i les innovacions tecnològiques han irromput en aquest sector “afectant tota la cadena de valor”, fins i tot la forma com es relacionen els cellers amb els consumidors.
En aquest marc són especialment importants les xarxes socials, que permeten al celler pujar al tren del màrqueting social, amb xarxes com Instagram, Facebook i Twitter, que capgiren les formes tradicionals de promoure el vi i aconsegueixen captar també un nou públic que ara viu d’esquena a aquest món. Són exemplars en aquest sentit estratègies digitals com les de Vinya Pomal, Vila Viniteca i Codorníu.
L’informe de Tipsa també subratlla la importància de construir-se una reputació online, amb la qual els consumidors es crearan una imatge de la marca, i parar atenció al que es diu a Internet sobre el celler per dur-hi a terme els canvis oportuns. En aquest sentit, rastrejar quins comentaris genera la marca és imprescindible. Per això i per ser fort en xarxes socials, és necessari apostar per la figura del community manager.
Més enllà de la reputació, per a unes bones vendes, el celler o els seus vins han d’aparèixer en les primeres posicions de cercadors com Google, per a la qual cosa cal treballar els SEO i SEM. És a dir, per quedar en les primeres posicions dels cercadors s’ha tenir una bona empremta digital, tant de forma pròpia (amb la pàgina web del celler) com pagada amb anuncis en pàgines de tercers. Per al primer cas, Google disposa d’una ‘Guia per a principiants sobre optimització per a motors de cerca’, mentre que per al SEM, el mateix cercador disposa d’una ‘Guia d’Adwords’ per començar a invertir en publicitat online.
Atent a les tendències
En el món real també cal ajustar-se als canvis que demana el públic per obtenir millors resultats comercials. En aquest sentit, és necessari estar atent a les tendències canviants del mercat pronosticades anualment per grans consultores i mitjans de comunicació, com la previsió de la revista Forbes ‘Com beurem vi el 2019’.
Entre les tendències en auge hi ha els vins orgànics, denominacions d’origen famoses com Bordeaux i un creixement del vi rosat, segons les previsions per al 2020 del portal especialitzat Italian Food. És important conèixer aquestes tendències per saber quins productes és millor oferir als clients físics i online, i sobre els quals aplicar promocions i fins i tot anunciar com a esquer per promocionar el celler. D’aquesta manera, la companyia s’anticiparà a la demanda del seu client.
L’enoturisme, font d’ingressos
També centrant-se en les exigències del client, els cellers han d’obrir les portes als clients de bat a bat: no només és un exercici de transparència, sinó de rendibilitat econòmica. Per a molts cellers tradicionals l’enoturisme encara no és una realitat, i aquesta línia de negoci dins de la mateixa empresa és una nova font d’ingressos, encara que també requereix certa inversió en termes de personal. Aquestes visites aporten un gran valor afegit quant a la fidelització del client a la marca i una millora de la seva imatge.
Segons l’‘Informe de visitantes a bodegas y museos del vino asociados a las Rutas del Vino de España’ de Wine Routes of Spain, el nombre d’enoturistes ha passat d’1,1 milions el 2008 a 3,2 milions de visitants el 2017, amb un “important ritme de creixement”. L’impacte econòmic de les visites enoturístiques als cellers és superior als 67 milions d’euros, amb un creixement del 24% l’últim any. En el terreny concret, la despesa mitjana per visitant al celler és de 18,27 euros, un ingrés extra per al celler.
Una gestió eficient
Però el futur també passa per una gestió interna del celler més eficient i sostenible, amb uns processos de negoci més àgils i automatitzats. Segons l’estudi ‘Análisis de rentabilidad económica del sector vitivinícola’, elaborat per Luis Hernández Ríos per a la Universitat de La Rioja, la rendibilitat del sector vitivinícola ha passat de l’any 2014 al 2018 del 3,4% al 7,8%.
Segons l’estudi, el sector té “un risc molt baix de necessitat de crèdit a curt termini i un gran marge de maniobra” que li permet operar de forma tranquil·la en termes econòmics. Mirant al llarg termini, la situació deixa una gran autonomia financera i índexs d’endeutament baixos. Això ha de permetre als empresaris del vi centrar-se en altres aspectes, com la reconversió de les instal·lacions i la implementació de processos per aconseguir millorar l’eficiència.
Concretament, segons l’informe ‘Eficiencia energética en bodegas’ de la consultora Alfatec, s’ha de ser conscient de la repercussió de l’energia a tota la cadena: des de l’extracció de les matèries primeres, passant per la producció i fins a la distribució, i tractar de reduir la petjada de carboni de tot el procés.
L’informe proposa nombroses mesures per a una major eficiència. Per exemple, recomana fer servir energies renovables com la solar, optimitzar les instal·lacions, apostar per bateries d’acumulació i de grups electrògens, utilitzar alternatives al refredament de la verema com el CO2 líquid, emmagatzemar el CO2 de la fermentació en dipòsits i fer-lo servir en altres activitats del celler, i automatitzar processos. Tot plegat, al final, dirigit a una “assignació més eficaç dels recursos”.
Els cellers del futur s’encaminen tant a una millora de les estratègies digitals adreçades al consumidor, especialment als nous consumidors millennials, com per una revisió i millora dels processos interns. Reduir despeses i augmentar vendes és l’esperit d’aquesta reconversió de futur.
