Quins riscos hi ha? Quins canvis afrontaré? Qüestions per a tot emprenedor que vulgui embarcar-se en una nova aventura empresarial.
Probablement t’ha costat tirar-lo endavant, però una vegada ja tens en marxa el teu primer negoci és molt habitual que et plantegis llançar un nou projecte empresarial. No obstant això, abans de prendre aquesta decisió convé que et facis diverses preguntes clau per saber si és una bona idea. L’èxit o el fracàs d’un negoci pot dependre d’aquestes preguntes.
Per a què vull un segon negoci?
“Tenir més d’un negoci és bo i els emprenedors de pura sang són molt proclius a això, ja que diversificar és molt positiu. Si et quedes aturat, et pots quedar encarcarat”, assegura Ignacio Santamartina, director del màster d’Emprenedoria d’EAE Business School.
Alberto Fernández, professor dels departaments de Comptabilitat i Control i d’Iniciativa Emprenedora del IESE, creu que abans de pensar a muntar un nou negoci és imprescindible reflexionar sobre per què volem créixer: “Cal estudiar-ne els motius per intentar que la decisió no acabi en desastre”. Per exemple, pot ser que els nostres clients demanin més serveis o productes que podríem oferir amb un nou negoci.
Un altre bon argument, segons Fernández, seria que el nostre negoci sigui cíclic i requereixi diversificar per diluir aquest risc. “Aquesta diversificació pot ser de servei o producte o fins i tot pensar a oferir el mateix però en altres països”. Un exemple típic és el de la construcció, on és força habitual que s’opti per afegir altres activitats o mercats segons el moment del cicle.
Quan és el moment de plantejar-se créixer?
“Si veus que el teu negoci i els ingressos creixen i que a poc a poc el teu treball aconsegueix un forat important al mercat és quan cal pensar a fer el salt. Però no es tracta només de tenir clients, o de sortir a buscar-los, sinó de dotar el negoci d’una cartera contínua i estable que et permeti aquest creixement i saldo constant”, adverteix Juan Luis González, professor d’ESIC i director general d’Orange3.
“Sempre és moment de créixer. Aquest ha de ser el leitmotiv de qualsevol emprenedor”, creu Ignacio Santamartina. I afegeix: “No créixer suposa moltes vegades començar a caure. Estem en un moment en el qual tot va molt de pressa i, per tant, no tenim més remei que estar a l’avantguarda, i el més normal és tenir una estratègia de creixement sostenible”. No obstant això, no creu que hi hagi un barem fix per decidir quan s’ha de fer: “Cada negoci és molt diferent. Per a uns, estar dos anys creixent serà el senyal per fer-ho, i per a d’altres, si el creixement avala el pla de negoci, estar en pèrdues pot no ser un impediment”.
Quin és el principal risc al qual m’enfronto?
Per no fracassar en l’intent, l’element principal és el que Santamartina anomena no perdre el focus, “és aquí on molts projectes tenen el seu taló d’Aquil·les”. Aquí pren rellevància la dita “qui tot ho vol, tot ho perd”.
Per a Juan Luis González, el problema ve quan “el creixement no és l’adequat o no està controlat”, la qual cosa comporta, per exemple, perdre el pols diari del negoci que abans teníem o el tracte directe amb els clients, que es poden sentir abandonats.
“Hi ha negocis més escalables que d’altres, i entorns que requereixen un ràpid creixement per sobreviure. Davant el repte de créixer, és vital que el nostre negoci estigui rodat i provat” i, per aquest motiu, és necessari “no perdre de vista la missió i l’estratègia per poder fer les tries correctes al llarg del camí. Tenir estratègia és saber dir no”, resumeix Joan Riera, professor del Departament d’Estratègia i Direcció General d’ESADE, que és partidari de fixar un full de ruta, “una cosa que és important per orientar els nostres equips i poder avaluar el rendiment i els desviaments”.
Tinc prou talent a l’equip o soc capaç d’atreure’l?
Riera recorda que “en el pla personal, créixer implica delegar. Estructurar de manera professionalitzada l’organització amb funcions, responsabilitats, sistemes de compensació coherents i sistemes de supervisió, avaluació i desenvolupament són aspectes molt importants. El líder ha d’assumir que necessita persones de plena confiança que l’acompanyin en aquest viatge”.
En aquest sentit, per a Alberto Fernández és imprescindible comptar amb talent per avançar i, segons el seu parer, per retenir-lo “cal donar reptes a l’equip. Si fan el de sempre es desmotiven, fins i tot es perd l’incentiu de millora salarial”. Joan Riera pensa que atreure el millor talent no sempre va lligat als salaris o compensacions més alts. De fet, “compartir una visió o un somni és un poder d’atracció poderós, però hem de conèixer quin perfil necessitem i l’hem de saber trobar”.
Tinc prou recursos financers?
“Soc dels qui pensa que els negocis sempre s’han d’establir des del capital propi, però en moments de creixement o expansió, amb això no n’hi ha prou i és quan hem d’acudir a altres fonts”, assegura Juan Luis González, professor de l’ESIC. Es refereix a la necessitat de disposar de prou finançament extern per dur a terme els nostres projectes. Creu que “buscar aliances podria ser una forma de créixer sense haver d’arriscar tot el capital en una primera fase”.
Per llançar-se a un nou negoci és imprescindible “controlar molt bé les finances, especialment la tresoreria. Entendre les dinàmiques dels fluxos de caixa (que ens porten a necessitar més diners com més venem) és essencial per poder afrontar el creixement amb garanties”, adverteix Joan Riera.
L’expert en comptabilitat i control del IESE ressalta la importància de disposar dels recursos de caixa suficients per abordar l’expansió. “En el pla de negoci ha de quedar molt clar quina serà la despesa mensual, ja que una empresa triga temps a aconseguir vendes. Com a mínim cal preveure recursos per aguantar entre 6 i 12 mesos”. Durant aquest temps, tot allò que genera el nostre primer negoci haurà de fer front a les possibles pèrdues del segon negoci durant el seu període d’assentament.
Quins grans canvis hauré d’afrontar?
Moltes vegades, muntar un nou negoci suposa passar de ser autònom a convertir-se en empresa, una transformació que té avantatges i inconvenients. L’expert d’ESIC Juan Luis González recorda que convertir-se en pime pot servir d’escut en el terreny personal, ja que “des del punt de vista de la responsabilitat no s’assumeixen riscos”. Efectivament, a diferència del que passa quan un és autònom, l’administrador d’una empresa només respon amb el seu propi patrimoni en cas d’una mala gestió.
