Els negocis dels salons de bellesa despunten en diverses ciutats d’Espanya, especialment les perruqueries. Els últims anys hem vist com la gent acudeix amb més freqüència a fer-se la manicura, pentinar-se, arreglar-se la barba o depilar-se. Fins i tot a tatuar-se: els salons de tatuatge han crescut un 226% al llarg dels últims 10 anys a Madrid.
El sector de la imatge està en auge, encara que hi ha experts que apunten a una hipercompetitivitat en alguns d’aquests negocis. Al nostre país ja hi ha una perruqueria per cada 900 habitants i Madrid ja té prop de 4.000 negocis d’estètica. Per què triomfen, on hi ha més demanda i què podem fer per tenir èxit?
La bellesa guanya pes
El conegut psicòleg humanista Abraham Maslow va dividir les necessitats per tipus, les va ordenar en un gràfic de piràmide i va deixar l’estètica a la part superior. Era la menys urgent o prioritària, comparada amb necessitats fisiològiques (com respirar o alimentar-se) o de seguretat física.
Malgrat això, aquests negocis despunten: per la pujada del poder adquisitiu o pel canvi de prioritats? La bellesa va guanyant pes, i la cerca per termes com “perruqueria” no ha deixat de créixer des que se’n tenen registres.
Un negoci ben repartit al territori
Si fem una cerca per termes com “saló de bellesa”, “manicura” o “perruqueria”, localitzem milers de resultats en directoris com paginasamarillas.es. Respecte a l’últim terme, el més estès, dels 32.890 de negocis amb la paraula “perruqueria” al rètol, 1.305 (3,96%) són a Barcelona i 2.116 (6,43%) a Madrid.
Aquestes ciutats agrupen el 3,46% i 6,89% de la població del país, respectivament. És a dir, és un negoci ben repartit que, malgrat el que pugui semblar, no es concentra a les grans urbs. Ara convé preguntar-se quins d’aquests negocis triomfaran i què cal fer per aconseguir-ho.
Competir en preu? Estratègia poc aconsellable
L’1 de setembre del 2012, l’IVA de les perruqueries va passar del 8% al 21%, d’acord amb el tipus de negoci (recordem Maslow). Des de llavors fins al 2015, el nombre de talls per setmana va baixar un 23% i el valor mitjà del tall es va desplomar un 18%, segons dades de Stanpa, Observatorio de la Peluquería i Key-Stone. Els acomiadaments d’empleats van generar una onada d’obertura de negocis propis.
Avui, Espanya és el país d’Europa amb més perruqueries per habitant. N’hi ha una per cada 900 persones, davant de la mitjana europea de 1.500. Alguns experts suggereixen que el mercat està equilibrat perquè a Espanya “vivim al carrer”, en comparació amb altres països del nostre entorn. Malgrat això, cal buscar estratègies competitives.
Malgrat la pujada de la demanda —la despesa en cosmètica i perruqueria va créixer el 2018 per quart any consecutiu—, no és recomanable establir una estratègia orientada al preu per captar clients. En ciutats com Madrid, tallar-se els cabells costa uns 23 euros per a dones; per tant, hi ha marge de pujada des dels 5 euros del low cost.
En comparació amb altres tipus de negoci, obrir una perruqueria és relativament assequible. Ara que els espanyols augmentem la nostra despesa en imatge, sembla un bon moment per posicionar-se, especialment si els requisits d’entrada són una superfície de menys de 15 m2 i una inversió inferior a 15.000 euros.
L’èxit dels salons de bellesa probablement és cultural, en un país amb tantes hores de llum. Però no només és cultura local, sinó també heretada dels migrants colombians, russos o xinesos, que també han invertit en aquest tipus de locals. Els diferents estils característics donen lloc a un conglomerat únic i en creixement en el qual val la pena invertir.
