Els orígens del podcast són confusos, però el seu futur no ho és. Parlem d’un fitxer multimèdia, principalment àudio (encara que a vegades també vídeo), pensat per ser descarregat, reproduït i escoltat en qualsevol moment i a qualsevol indret, sense la cotilla d’una graella de programes o d’horaris. La paraula prové d’una contracció entre els termes pod (sigles que en anglès equivalen a personal on demand) i broadcast (transmissió). El primer a fer servir fitxers descarregables va ser un presentador de la MTV, Adam Curry, l’agost del 2004.
El més curiós és que, uns mesos abans, un periodista anglès del diari The Guardian parlava ja sobre la possibilitat d’accedir als continguts de ràdio a qualsevol moment. Aquell mateix any va aparèixer a Espanya el primer podcast de la mà del periodista José Antonio Gelado: Comunicando. I només un any després, en ple boom dels blogs, podcast va arribar a ser la paraula de l’any al diccionari Oxford. No han passat ni 15 anys, però l’abast d’aquest format és difícil de quantificar.
A la pràctica, és la revolució del contingut en diferit allò que ha donat ales a un mitjà veterà. La ràdio s’ha tret la pols del damunt amb un aliat imbatible, l’smartphone, que ens acompanya a tot arreu. Alguns estudis situen Espanya com el cinquè país en consum d’àudio a través de podcast. Des de Hotmart, la plataforma capdavantera en la venda i la distribució de productes digitals a tot el mercat de parla hispana, afirmen que és un dels formats amb més potencial de creixement.
Segons Maíra Garrido, gerent de Màrqueting de Hotmart, són tres les claus que n’expliquen l’èxit. En primer lloc, la fidelització. “El podcast és una eina que ha cridat l’atenció dels productors de contingut que busquen altres formes de connectar amb el seu públic i mantenir-lo compromès”, explica Garrido. En segon lloc, l’accessibilitat: “L’audiència pot escoltar el podcast mentre treballa, condueix, viatja, fa exercici, etc.”. Finalment, la comoditat i la facilitat en la producció: “Només es necessita silenci, una gravadora i, per descomptat, un bon micròfon per captar un àudio de qualitat”.
Segons l’enquesta Digital News Report 2018 elaborada per Reuters Institute, més de la meitat dels internautes espanyols de menys de 44 anys escolten algun tipus de podcast (52 %). Segons la temàtica, ocupen el primer lloc els podcasts especialitzats (ciència i tecnologia, negocis, mitjans, economia, etc.), amb el 18 % del total d’internautes. En segon lloc hi ha els podcasts amb contingut d’actualitat (notícies, actualitat internacional, política, etc.), amb el 16 %. Estils de vida (15 %), esports i històries humanes (11 %) completen el rànquing.
Podcast: un espai per a la reflexió
No obstant això, no tots els podcasts han nascut amb la vocació de ser una plataforma per a una veu que parla sobre alguna cosa concreta. N’hi ha que en cada episodi “toquen mil temes i mil personatges”. És el cas de Gabinete de Curiosidades, amb Núria Pérez al capdavant. Prenent un cafè amb Jorge López (ara director creatiu de la pàgina gabinetepodcast.com), conversaven sobre el fet que “la gent ja només llegeix titulars i està envoltada de fake news”. Tot va de pressa. No hi ha espai per a l’anàlisi, el context, la reflexió.
“La inspiració neix dels gabinets de curiositats, una mena d’avantsala dels museus”, explica Pérez. “Cases privades en les quals es recopilaven objectes estranys que tenien a veure amb descobriments… Espais que obrien els ulls a la gent per pensar que el món no era només allò conegut”. L’objectiu del podcast i d’aquests gabinets era clar: viatjar sense sortir de l’habitació, i reflexionar sobre el món que ens envolta.
Ho han aconseguit i ja fa dues temporades que tracen un cercle de curiositats, dades i detalls que captiven —i molt— l’oient durant mitja hora. Han parlat de les coses bones i de les coses dolentes, de les fake news, de l’efecte perspectiva i la seva importància en el govern Clinton, etc. No tan sols hi ha un podcast, sinó molt material relacionat: fotos, vídeos, cançons, etc. Però al Gabinete de Curiosidades cal anar-hi amb les orelles ben atentes i sense caure en el multitasking, tan freqüent en aquest format.
“No volem un oient passiu ni volem ser un podcast de masses”, apunta Núria Pérez, creadora, redactora i locutora. Darrere hi ha molta feina, afecte i documentació i, tot i que es tracta d’una afició no remunerada, la resposta emocional que ha rebut té un valor incalculable. “Ens han arribat a escriure des d’una selva d’Amèrica Llatina comentant-nos que un cop a la setmana van al poble a agafar wifi i descarregar-se el podcast. També les nostres històries han acompanyat persones que estaven en tractament de quimioteràpia”, comenta.
Per entendre el fenomen, la seva creadora ens remet al cinquè episodi de la segona temporada, disponible també a iVoox i iTunes. Una temporada que va acabar de manera molt especial i que posa en valor l’abast de les seves curiositats. Mitjançant un crowdfunding, en el qual van recaptar 14.000 euros, van obrar el miracle i van passar de les ones a la presència física. L’últim podcast es va fer de carn i ossos a la sala Galileo Galilei de Madrid, amb actors i actrius, músics, etc. Una versió teatral dirigida en escena per Ana Cerdeiriña.
El format més íntim
Pastor, que viu i treballa a El Puerto de Santa María (Cadis), utilitza el podcast amb un objectiu: “Tenir un espai més personal on pugui transmetre coneixements més avançats i a un públic diferent del públic al qual arribem en el blog, YouTube, etc.”. La resposta no s’ha fet esperar: “És realment bona. Molta gent em comenta que ha escoltat un episodi i l’ha ajudat molt. Conec molts referents del meu sector que escolten el podcast”.
La primera vegada que va escoltar un podcast era l’any 2015, i el 2016 ja havia creat el seu. “Creia de debò en aquest format”, apunta. “M’encanta la immediatesa de posar-me a gravar en qualsevol moment, transmetre per mitjà de la veu i fer-ho en un espai realment íntim. A diferència d’altres formes de compartir contingut, el podcast em sembla la més íntima, perquè només estem l’oient i el podcaster en una conversa a dos”, comenta.
Per acabar, un encert i un error per a tots aquells que es vulguin iniciar en aquest món. L’encert, en forma de consell: “El secret és la regularitat i el bon contingut. Sembla un tòpic, però la clau perquè un podcast arribi lluny és ser molt regular en la freqüència de publicació i mantenir-te aquí una setmana rere l’altra”, explica Javi Pastor. A més, cal aprofitar eines com les xarxes socials per compartir els capítols. L’error també és un consell: “És recomanable llançar un podcast amb 10 episodis perquè un oient n’escolti un darrere l’altre i sumis més descàrregues dels teus episodis”, comparteix.
D’aquesta manera, es comença amb bon peu en la llista de recomanacions de diferents plataformes com iTunes o iVoox. La paciència no pot faltar: “Buscar una bomba amb un podcast no té sentit; prepara’t per estar mesos o anys compartint continguts per créixer a poc a poc, però amb oients realment fidels”, conclou, abans de recomanar el seu podcast preferit, que no té res a veure amb el seu sector: “Es diu ‘Entiende tu mente’ i em sembla brillant per la manera com parlen de temes molt complexos en un format tan amè i amb senzillesa”.
