Davant la qüestió que es planteja sobre si les ciutats són llocs adequats pels nens, cal valorar diversos aspectes que van molt més enllà dels alts índexs de contaminació que tenen les urbs o la manca de seguretat en relació als municipis de menors dimensions.
I és que, si alguna cosa els falta a les ciutats, independentment de la seva ubicació geogràfica, són espais oberts perquè els més petits puguin divertir-se lliurement. Els adults no sempre són conscients de la importància del joc pels nens, no com a manera de distracció sinó com a procés de desenvolupament de la personalitat i d’aptituds de cara al futur.
La importància de jugar
Com més grans són les ciutats, menys adequades resulten per al desenvolupament infantil, ja que obstaculitzen i limiten el joc -una cosa fonamental pel nen-. Així ho afirma Rafael Sanz, exdirector de l'Escola d'Educació Infantil del Ministeri d'Economia i Hisenda, i membre de l'Associació Mundial d'Educadors Infantils.
Que un nen jugui és important perquè desenvolupi la seva autonomia, els seus propis mecanismes d'autoprotecció, la seva imaginació, la creativitat i les seves habilitats de comunicació. “L'estructura vertical dels habitatges de les ciutats dificulta que els nens puguin tenir una expansió i els impossibilita la comunicació humana. Als pobles i llogarets això és molt més fàcil”, constata Sanz.
Ciutats hostils per als nens
Partim de la base que les ciutats estan dissenyades per a adults, no pels més petits. A això li sumem que els espais urbanístics s'allunyen cada vegada més dels paràmetres que garanteixen l'equilibri, el benestar i la convivència. Aquest és l'eix de treball que ha seguit durant més de 25 anys, Francesco Tonucci, pedagog italià i responsable del projecte ‘La ciutat dels nens’, on reflecteix l'entorn urbà ideal per a la convivència dels més petits.
Per Tonucci, el primer pas resideix en un canvi de mentalitat pel qual les persones han de considerar-se més importants que els cotxes; paral·lelament els nens han de guanyar pes davant les necessitats dels adults. El seu objectiu principal és que el nen pugui sortir tot sol de casa sense la por de ser atropellat per un vehicle o atacat per un lladre, i que els nens “tornin a ser de tots”, fent al·lusió a l'antic concepte de solidaritat veïnal on tots els que compartien un mateix espai, estaven pendents dels més petits, fossin fills de qui fossin.
A més de la necessitat de crear espais públics destinats als nens i de reduir la presència de cotxes, un altre element d'importància és comptar amb més quantitat de parcs i d’espais verds on es pugui jugar sense limitacions. “Els nens necessiten entorns diferents, no anar sempre al mateix parc que, a més, està delimitat per unes tanques que coarten la llibertat de moviments dels nois”, apunta Rafael.
Entorns verds, nens intel·ligents
Quan pensem en els inconvenients de les grans ciutats, la contaminació és un dels problemes recurrents. Però més enllà de la necessitat de comptar amb espais verds per a contrarestar els índexs de pol·lució, la veritat és que desenvolupar-se en un entorn natural ajuda al creixement i al desenvolupament dels nens.
Segons les conclusions extretes per Jordi Sunyer, investigador al capdavant del projecte Breathe dut a terme per l'Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), les ciutats més verdes ajuden a tenir una major capacitat cerebral. Estar en contacte amb entorns naturals facilita el desenvolupament cognitiu infantil i ajuda a tenir una ment més oberta per interpretar el que passa al voltant. L'estudi de Sunyer també explica que una exposició de llarga durada en espais verds augmenta la capacitat d'atenció i la memòria de treball dels nens.
Qüestionant la gran ciutat
Un dels fenòmens socials que s’observa en els últims anys és el de la “tornada als pobles”. Moltes famílies decideixen abandonar les grans ciutats i traslladar-se a entorns rurals per gaudir d'una vida més tranquil·la, sana i allunyada de l'estrès. “No hi ha millor lloc on criar els meus fills. Aquí se senten lliures i estan molt més segurs que corrent per Barcelona. De fet, allà no els deixaria ni jugar al carrer”, explica l’Amalia, mare de dos fills que des de fa uns anys resideix en un poble de muntanya a Girona anomenat Camprodon. No obstant, uns altres consideren aquesta decisió una pèrdua d'oportunitats i de qualitat de vida. Com trobar els serveis i comoditats d'una zona urbana al camp?
No obstant això, un informe d'Unicef publicat fa sis anys ‘l’Estat Mundial de la Infància 2012: Els nens en un món urbà’, desmunta la falsa creença que les ciutats compten amb tot allò necessari per a viure. El document confirma que les urbs ofereixen molts avantatges en quant a l’accés de serveis bàsics com l’educació, l’atenció sanitària i les àrees de joc, però també assenyala que això no és equitatiu en totes les zones d'una mateixa ciutat i que les desigualtats dels barris marginals afecten cada vegada a més nens. “Un nombre creixent de nens que viuen en assentaments i barris marginals estan entre els més desfavorits i vulnerables del món, privats dels serveis més bàsics i sense dret a prosperar", afirmava al seu moment Anthony Lake, director executiu d'Unicef.
I els nens, què en pensen?
Vist des de diversos angles, sembla evident que les ciutats, plantejades amb el model actual, no són el lloc idoni per al creixement dels nens. L'Observatori d’Infància d'Andalusia proposa, igual que Francesco Tonucci, que siguin ells mateixos els qui dissenyin els seus entorns urbans ideals. Segons la institució andalusa, existeix “la necessitat de que els nens interactuïn amb el mitjà públic, s'integrin, es desenvolupin sols i tinguin participació política”, alguna cosa similar al que planteja el psicòleg italià a la seva coneguda obra ‘La ciutat dels nens’. Una posició a la qual també es suma en Sanz, plantejant la següent qüestió: “Si els nens poguessin decidir, què triarien?”. Una pregunta a la qual, per descomptat, les ciutats actuals no contemplen donar resposta... de moment.
Fotografies de Paul Hanaoka, Kelly Sikkema i Daiga Eliaby a Unsplash
