Davant nous reptes, noves capacitats. El talent és una d'aquestes habilitats que al llarg de la història de la humanitat ha promogut el progrés a través de la creativitat de les societats, les empreses i les institucions per adaptar-se als desafiaments del futur. Amb la COVID-19, aquesta capacitat de transformació i reinvenció està prenent fins i tot més rellevància. L'informe «Mapa del talent a Espanya: fortaleses i debilitats de les comunitats autònomes després de la COVID-19», elaborat per la Fundació COTEC per a la Innovació i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), conclou que les diferències entre les comunitats autònomes a l'hora de potenciar i desenvolupar el talent poden suposar una bretxa en l'era post-COVID-19.
Així, la Comunitat de Madrid (71 %), Navarra (66,7 %), País Basc (63,6 %) i Catalunya (56,3 %) encapçalen el ranking de país després de ser les més reeixides a l'hora d'atreure i retenir el talent. Són, al seu torn, les que compten amb una major renda per càpita.
Aquests quatre territoris destaquen en la seva disposició de noves tecnologies en comparació amb les altres regions de país i compten amb entorns empresarials menys vulnerables. El País Basc, per exemple, ocupa la primera posició en inversió en I + D amb la millor relació despesa- productivitat. Per la seva banda, la Comunitat de Madrid lidera la gestió professional del management (mesurat pel percentatge d'empresaris i alta direcció amb estudis universitaris). Mentre que la bona situació de Navarra s'explica, en part, per la creixent presència d’inversió estrangera i d'estudiants internacionals.
A l'extrem oposat es troben Castella-la Manxa (28,2 %), Canàries (28,7 %) i Extremadura (32 %), molt per darrere de la mitjana nacional que es fixa en el 49 %. Castella-la Manxa és, per exemple, la comunitat més endarrerida en població activa amb estudis superiors i investigadors. Enmig de la taula se situen Aragó (53,9 %), el Principat d'Astúries (53,1 %), i Castella i Lleó (49 %).
Pot interessar-te: Quines competències dominaran l'ocupació el 2021?
En termes generals, el mapa del talent espanyol reflecteix una diagonal que travessa Espanya per sota de la Comunitat de Madrid i que deixa al nord-est les comunitats més avançades en talent efectiu mentre que les regions més endarrerides queden a sud i a l'oest d'aquesta línia.
En l'arena internacional, Espanya ocupa el lloc 32, d'un total de 132, que la situa al costat de països com ara Xipre, Eslovènia, Estònia o Xile, segons el Global Talent Competitiveness Index (GTCI). Segons aquest índex, Espanya necessita millorar aspectes com ara les oportunitats per a dones directives, la relació del salari amb la productivitat o la desocupació en educació terciària o superior.
A la caça del talent en l'era post-COVID-19
La investigació esmentada conclou que l'aparició del coronavirus ha posat de manifest les llacunes de bona part de les societats occidentals per fer front a una crisi sanitària, econòmica i social d'aquest calibre. «El més probable és que l'impacte no sigui similar, sinó que sigui asimètric, castigant més a un territori que a un altre», recull el document, que advoca per una major col·laboració publicoprivada per evitar que aquesta bretxa creixi.
La crisi ha accelerat els processos de transformació digital i transició ecològica a tota Europa. Un dels grans reptes del mercat laboral del futur és formar professionals amb les skills adaptades a les demandes emergents. En aquest sentit, Espanya es troba a la cua europea pel que fa a competències tecnològiques. Segons dades de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat), el 19 % dels treballadors espanyols reconeix estar poc qualificat per utilitzar les eines digitals a la seva empresa. No obstant això, podria ser el territori de la Unió Europea (UE) més beneficiat econòmicament si tanca aquesta bretxa digital.
Pot interessar-te: Com podem detectar el talent dins de l'empresa i fer-lo créixer
Però la pandèmia deixa una altra empremta: ha transformat la relació laboral de forma transversal i cada vegada són més les empreses que valoren en els seus nous empleats les conegudes com a soft skills, que fan referència a habilitats com ara la gestió de les emocions. «El talent no deixa de ser la capacitat que cada persona té no només per fer bé la seva feina de forma excel·lent, sinó per comprometre’s amb això. I no es pot comprometre una persona si no connectem amb les seves necessitats. Aquest és el principi del màrqueting, però també de les relacions humanes sanes», explica Carlos Royo, professor de Direcció de Persones i Organitzacions a Esade, al Podcast de Banc Sabadell.
