Sis mesos. Aquest és aproximadament el temps que tenen el Regne Unit i la Unió Europea (UE) per segellar un nou acord comercial que serveixi per concretar el terreny de joc per a les empreses que vulguin operar en tots dos mercats a partir del 2021. Malgrat que sembla que encara queda prou marge per trobar un punt d’equilibri, els precedents des del mes de març no són encoratjadors, ja que ni tan sols s’ha aconseguit desbloquejar algun dels grans punts de discussió que hi ha sobre la taula, com ara evitar que les empreses britàniques tinguin cap avantatge competitiu operant en el continent, la concreció d’una norma o directiva que reculli les regles de la nova realitat comercial o l’accés a les aigües pesqueres del país illenc.
En joc hi ha ni més ni menys que evitar que, un cop complert el termini, en cas que no s’arribi a un acord, a partir de l’1 de gener s’apliquin les regles genèriques de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que, entre altres mesures, implicaria l’aplicació d’aranzels en la majoria de les exportacions. En el cas particular de la UE, el negociador designat per a aquest afer, Michel Barnier, ha insistit que és crític segellar el tractat, a tot estirar, abans de finals d’octubre, atès que per poder completar a temps el seu procés de ratificació cal la llum verda dels 27 parlaments nacionals que avui formen part del club comunitari.
Et pot interessar: Gestionar la nova regulació del comerç internacional després de la COVID-19
Tres fases diferenciades
D’acord amb la informació recollida des de la Secretaria d’Estat de Comerç i l’anàlisi posterior duta a terme per Carlos Dalmau, director de Solucions Internacionals de Banc Sabadell, el Govern britànic ha decidit introduir una sèrie de formalitats i controls duaners a les mercaderies importades per la Gran Bretanya des de la UE en tres fases (que no són aplicables a les operacions entre la UE i Irlanda del Nord o entre Irlanda del Nord i la Gran Bretanya, que es regulen per l’Acord de Retirada):
- A la primera fase, que comença l’1 de gener vinent, no seran necessàries les declaracions de seguretat durant els sis primers mesos. Els importadors comercials de béns tindran sis mesos per presentar la declaració a la duana i, tot i que s’aplicaran aranzels, no serà fins que es presenti la declaració duanera que s’haurà de pagar el deute corresponent. Les importacions de béns dependents de mesures específiques com ara el tabac, l’alcohol i els químics tòxics estaran subjectes a declaració duanera completa quan entrin, com també a diversos controls. Les plantes de risc, els productes vegetals, els animals vius i els béns animals de risc seran objecte de prenotificació i hauran d’anar acompanyats dels certificats corresponents. També estaran subjectes a controls en destinació o en locals habilitats.
- Pel que fa a l’IVA, els operadors hauran de tenir en compte les seves importacions en les declaracions d’aquest impost. En una anàlisi elaborada per Bird&Bird i titulada Principales consecuencias fiscales del Brexit en España, s’afirma que s’aplicaran les regles de localització que preveuen els articles 69 i 70 de la Llei de l’IVA, per la qual cosa estaran subjectes a aquest impost des de la banda espanyola els serveis enumerats quan es localitzin al Regne Unit però que s’utilitzin o s’explotin en territori d’aplicació de l’IVA espanyol.
En una segona fase, a partir de l’abril del 2021, tots els productes d’origen animal i les plantes i els productes d’origen vegetal regulats hauran de presentar una prenotificació i els certificats necessaris.
A partir del juliol de l’any que ve, s’aplicaran formalitats duaneres semblants a les que s’imposen a mercaderies procedents de tercers països a tots els béns que s’importin de la UE a la Gran Bretanya. En particular, seran necessàries declaracions al punt d’introducció i el pagament dels drets de duanes. També s’hauran de presentar declaracions de seguretat, i els productes subjectes a mesures sanitàries i fitosanitàries tindran més controls físics, que es faran en els punts de control fronterers.
Impost sobre societats i IRPF
A Bird&Bird subratllen que a partir del gener vinent es produiran també canvis substancials en altres impostos a conseqüència del Brexit. Per exemple, les contribucions a fons de pensions d’ocupació del Regne Unit no es consideraran despeses deduïbles. A més, el canvi de residència d’una entitat amb transferència d’elements patrimonials d’Espanya al Regne Unit generarà un deute tributari en l’impost sobre societats amb relació a les rendes que es poguessin cristal·litzar amb aquest motiu. En aquesta línia, l’excepció a la qualificació de paradís fiscal pel fet de pertànyer a la UE, a l’efecte de l’article 21 de la Llei de l’impost sobre societats, no serà aplicable al Regne Unit.
Des d’aquesta entitat també assenyalen que les despeses assumides per entitats espanyoles per l’impost sobre societats a conseqüència d’activitats d’R+D+I al Regne Unit no computaran per calcular la base de deducció. Quant a les institucions d’inversió col·lectiva constituïdes al Regne Unit i inscrites a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), caldrà fer una anàlisi cas per cas a fi de determinar la tributació de les rendes procedents d’aquestes institucions.
A partir del gener, també serà aplicable el règim de transparència fiscal internacional a societats residents al Regne Unit, de manera que, en cas que compleixin els requisits per a aquest efecte, les rendes que obtingui una entitat domiciliada en territori britànic es podran sotmetre al règim d’imputació i tributació a la seu del soci espanyol.
Et pot interessar: Internacionalitzar la teva pime en temps de crisi
Recomanacions específiques per a les empreses de serveis
Tal com assenyala PwC al seu estudi Cómo afecta el Brexit a las empresas de servicios, la Comissió Europea fa uns quants mesos que publica documents amb recomanacions per als operadors europeus en cas que finalment no s’arribi a un acord i es formalitzi l’escenari del no deal. Un dels més recents està centrat en l’impacte del Brexit sobre l’IVA en temes de prestació de serveis, que, encara que adverteixen que les circumstàncies poden variar segons com evolucionin les negociacions, fa una anàlisi sobre les diferents tipologies possibles:
- En el cas de serveis a clients britànics amb negoci a Espanya, és probable que augmentin els costos fiscals de les activitats prestades des d’Espanya a clients britànics que operen en territori espanyol. Algunes d’aquestes activitats, com la consultoria, l’assistència tècnica i les cessions de personal i publicitat, avui no tributen per l’IVA espanyol quan es facturen a una empresa britànica. Després del Brexit podria ser que sí que ho fessin i, a més a més, fins i tot és potencialment probable que sigui un cost no recuperable per l’empresa.
- Per als serveis a distància a consumidors residents al Regne Unit, actualment l’IVA britànic que se’ls repercuteix per serveis electrònics s’ingressa via MOSS (finestreta única) a Hisenda d’Espanya, que, al seu torn, el transfereix al Regne Unit. Després del Brexit, les empreses que participin en aquest sector s’hauran de registrar al Regne Unit i ingressar l’IVA allà, d’acord amb el que reculli la normativa britànica.
- Amb relació a la revisió de prorrata en entitats que presten des d’Espanya serveis financers o d’assegurances al Regne Unit, a partir que el Brexit esdevingui efectiu passaran a generar dret a la deducció, per la qual cosa, en principi, podrien tenir un cost final menor.
