Malgrat la crisi, cada vegada són més les empreses que, al marge de la seva grandària, decideixen posar els seus recursos a disposició de la lluita contra l’expansió del coronavirus. Parlem de solidaritat en temps complicats amb Juan González, director de Capitán Denim, una empresa d’Albacete que s’ha bolcat a ajudar, ara més que mai.
Els efectes de la pandèmia del coronavirus (COVID-19) han desembocat en una crisi que no es restringeix al sector sanitari. En aquest context complicat, marcat per la incertesa i les males notícies, val la pena destacar les milers d’iniciatives ciutadanes i empresarials que han nascut amb caràcter solidari. És el cas de l’empresa de texans Capitán Denim, amb seu a Madrigueras (Albacete).
Quan el Govern va decretar l’estat d’alarma el 13 de març, l’empresa va paralitzar els enviaments a clients i, encara que va deixar obert l’e-commerce de la pàgina web, va haver d’aplicar un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a alguns treballadors. Tot i que era una situació delicada, sobretot tenint en compte que part de la plantilla és de la mateixa família, es va entendre que es tractava d’una mesura necessària per mantenir l’empresa.
Una resposta ràpida al desproveïment
Davant de les notícies de la falta de material sanitari de prevenció, Capitán Denim va decidir utilitzar els seus recursos per fabricar mascaretes. Ho explica el director de l’empresa, Juan González, que va considerar que, malgrat el tancament, la infraestructura de la seva companyia podia servir per “donar un cop de mà davant d’aquesta situació”.
“Vam veure que hi havia un dèficit terrible de mascaretes a les residències i centres sanitaris de la zona”, explica González. Els tres germans copropietaris de l’empresa van decidir, tres dies després d’haver-se decretat l’estat d’alarma, dissenyar un primer prototip de mascareta al costat de la responsable de patronatge de l’empresa.
Al començament, van fer servir els teixits en estoc, però González explica que un dels avantatges que té treballar en proximitat és que el proveïdor també és d’Albacete: “Encara que té l’empresa tancada, quan hem necessitat més metres ens els ha servit”. Una actitud fruit del treball en proximitat i del manteniment de les bones relacions amb els socis, un aspecte important a llarg termini i sobretot en situacions de crisi.
També destaca que aquest proveïdor els ha regalat molt de material, com les marques per a les quals treballen, que han cedit les seves teles: “Hi ha hagut una cadena de solidaritat. Tot això ajuda.”
Els avantatges del localisme
Gràcies a la implantació local de la companyia, arrelada en el teixit empresarial de la zona, el mateix dia que Capitán Denim havia dissenyat el seu primer prototip l’alcalde de Madrigueras, Juan Carlos Talavera, s’hi va posar en contacte per comunicar-los la necessitat d’ajuda davant la falta de mascaretes a la residència, el centre de salut i l’Ajuntament mateix.
Capitán Denim va presentar al consistori el prototip que havia dissenyat, tot i que encara no sabien “si eren vàlids els teixits” amb els quals s’havia fet. Sense dilació, l’endemà van arrencar la producció amb quatre treballadores de la secció de confecció i amb els retalls de cotó que l’empresa tenia en estoc. El resultat van ser mascaretes no homologades, però que suposaven menys exposició a la càrrega vírica.
“Vam començar a servir-ne, a donar-ne a les residències i a tots els pobles de voltant. Va córrer la veu i l’Ajuntament d’Albacete ens va telefonar per demanar mascaretes per a la policia i l’hospital”, relata González. Encara que el centre mèdic no les va poder acceptar per protocols interns, Capitán Denim va donar la resta a altres residències i serveis municipals.
La necessitat d’homologar
Tan important és ajudar com fer-ho bé, és a dir, seguint els estàndards de material sanitari. Al començament de la setmana del 23 de març, l’empresa va voler verificar si les mascaretes eren correctes i analitzar com es podien millorar. “Teníem dubtes i vam intentar fer-ne prototips nous”, explica.
Per això, Capitán Denim va elaborar-les amb una capa de polièster, una altra de cotó i una última de cel·lulosa, i van enviar la mascareta a l’Associació d’Investigació de la Indústria Tèxtil, a Alcoi. Quatre dies després, aquest certificador va comunicar-los que les avalava. Les mascaretes van ser certificades com a quirúrgiques de tipus 2 per ser utilitzades per pacients i treballadors sanitaris a planta, encara que no en quiròfans. La veu va continuar corrent i “van començar a trucar-nos empreses de transport que no tenien permès descarregar sense mascareta”, relata.
Donació i comercialització
Des del començament de la crisi fins a principi d’abril, l’empresa ha fabricat més de 20.000 mascaretes i l’última setmana l’equip ha passat de quatre a set persones, de manera que ara té una capacitat de producció de 2.000 mascaretes diàries. A més, ha inscrit els seus serveis en els ministeris d’Indústria i Sanitat, i també a l’Agència Espanyola de Medicaments.
“N’hem donat aproximadament la meitat a l’àmbit sanitari, i l’altra meitat les hem comercialitzat; això sí, a preu de cost. No hem volgut buscar el lucre”, detalla González. Tot i això, remarca que la prioritat són les comandes que facin les administracions per als centres sociosanitaris. A més, la venda posterior d’una quantitat de les mascaretes permetrà a l’empresa cobrir part dels sous, i “si hi ha alguna pèrdua, doncs què hi farem”, afegeix.
Constatar la capacitat de reinventar-se
“Quan vam començar no vam fer números. Només pensàvem que la gent s’exposava a la malaltia en primera línia i no tenia res per protegir-se, i ens vam posar mans a l’obra”, explica l’empresari. Des del punt de vista del negoci, aquesta experiència també els ha demostrat la seva pròpia capacitat de reinventar-se, una habilitat molt valuosa en temps de crisi.
Celebra que “la capacitat de l’ésser humà de reinventar-se és el que ens fa anar endavant”. Malgrat haver hagut d’aplicar un ERTO a part de la plantilla, aplaudeix la comprensió que han mostrat els treballadors, acompanyada d’una gestió empresarial humana que ha fet que els empleats també siguin conscients que, en una situació tan crítica, si no es té cura de l’empresa, “tots hi sortim perdent”.
Pot interesar-te: Benefici social i solidaritat en temps de coronavirus
