Construir un nou negoci no té a veure necessàriament amb crear un model de negoci inèdit, sinó, també, amb estudiar el mercat, intentar comprendre’l i identificar on hi ha les oportunitats. Així ho ha afirmat recentment Aaron Tan, CEO de Carro, en una entrevista per a McKinsey, que conclou que companyies tan disruptives com al seu dia ho van ser, per exemple, Carvana, Uber o Vroom segueixen sent necessàries, però que actualment hi continua havent llacunes sense cobrir en l’economia i que, per a qualsevol emprenedor que sàpiga veure-les, suposen oportunitats molt interessants. De fet, aquest empresari aposta per revisar constantment l’enfocament estratègic d’una companyia, ja que el món canvia constantment, de manera que cal adaptar-s’hi. A hores d’ara, Aaron Tan assegura estar focalitzat, com a conseqüència de la crisi, en fluxos d’efectiu, comptes per cobrar i la situació comptable, però afirma que, quan els primers símptomes de la recuperació global comencin a ser visibles, es concentrarà en identificar noves fórmules per assentar el creixement i entrar en nous mercats.
En aquesta línia, un document de KPMG titulat «Investing in the future» assenyala que les empreses han de procurar sempre comptar amb dues fites en els seus plans estructurals, encara que hi hagi conjuntures que els obliguin a haver de concentrar-se en determinats àmbits del seu negoci: apostar per iniciatives, desenvolupaments innovadors o estratègies corporatives de llarg termini, que es centrin en assegurar la sostenibilitat futura de l’entitat, i atendre potencials canvis regulatoris que, malgrat que encara es troben en una fase incipient, podrien tenir un impacte significatiu en cas que es materialitzessin més endavant.
Un altre informe de KPMG, en aquest cas amb el nom «R&D 2030», indica que els cicles en espiral de qualsevol projecte d’R+D i els cicles de vida cada vegada més curts dels productes, combinats amb un context general de més riscos, estan tenint un efecte negatiu en els retorns de la inversió, així com, a escala més global, en la productivitat. Com a exemple, s’analitza el cas del sector farmacèutic, contínuament pressionat per una transparència més elevada pel que fa a preus i una tendència a la baixa dels pressupostos sanitaris des de l’àmbit públic. En aquest context de caiguda dels beneficis, tot i la paradoxa que la societat demana cada vegada més atenció mèdica però a preus més econòmics, la sortida més fàcil que els queda als laboratoris és la de racionalitzar la seva aposta per la recerca en nous productes, concentrant-se en l’explotació comercial dels que aporten més bon rendiment als seus comptes.
Un escenari de col·laboració entre actors
No obstant això, els especialistes d’aquesta consultora són optimistes respecte al futur de la innovació. De fet, opinen que el que estem observant és que l’ecosistema tradicional de finançament de l’R+D està evolucionant, i s’allunya dels actors tradicionals per donar pas a una influència més important dels players del sector tecnològic, cosa que, a la pràctica, significarà que el procés d’innovació s’anirà externalitzant progressivament de moltes companyies, i deixarà d’estar controlat internament, perquè altres actors agafin protagonisme. En el cas farmacèutic, seran les organitzacions d’investigació clínica les que s’aliaran amb gegants tecnològics i fons d’inversió per posar en marxa projectes de gran envergadura que prometin enfrontar-se a algunes de les patologies més severes per a l’ésser humà, com diversos tipus de càncer o malalties cardiovasculars, però la seva translació a altres segments d’activitat serà igual de directa.
D’aquesta manera, es compartiran costos però, també, riscos, en relacions on l’equitat es mesurarà no només en termes financers, sinó en aportacions de coneixement, de know-how o, fins i tot, d’identificació d’aliances o de planificacions comercials. Fins i tot, anticipa l’informe, cal veure com influirà en el desenvolupament d’iniciatives d’R+D a escala global l’avenç de les plataformes de crowdlending, que es basen en petites aportacions de molts usuaris que obtenen a canvi un petit paquet accionarial amb què, més endavant, poden decidir augmentar la seva participació o, simplement, obtenir un lucre econòmic.
Et pot interessar: La col·laboració entre empreses, una oportunitat en temps de crisi
Incrementar la productivitat
D’acord amb l’informe «The future of productivity», elaborat per l’OCDE, la paradoxa del món que ve és que l’avantatge competitiu derivat de les innovacions en tecnologia serà cada vegada més complicat d’aconseguir per diferents raons: els desenvolupaments realment disruptius seran més cars i s’estendran durant més temps (i caldrà una gran quantitat de recursos); la tendència cap a l’arquitectura oberta promou que les innovacions es comparteixin a tothom, i això fa que al final es dilueixin temes com les patents o l’exclusivitat en l’explotació industrial, i la societat demana una transparència total a les companyies, amb la qual cosa tenen connotacions negatives les entitats que guarden informació.
En aquesta situació, les empreses que aconsegueixin destacar sobre altres ho faran a partir d’una sèrie d’intangibles, com la reputació, la imatge de marca o la percepció que hi hagi sobre la seva contribució social, cosa que, pels especialistes d’aquest document, és complicat d’imbricar amb la necessitat imperiosa per part de les economies d’identificar fonts de creixement futur de manera constant per aconseguir millores en la productivitat que impactin positivament en la vida dels ciutadans. La solució, a parer seu, només pot passar per un camí, que és el d’incrementar les xarxes de col·laboració publicoprivades per dissenyar polítiques d’innovació ambicioses, «dissenyades curosament, en particular pel que fa al finançament de la investigació bàsica». A més, assenyala, fruit d’aquestes sinergies més àmplies entre l’Estat i el teixit productiu, serà possible una millor redistribució de recursos i una major identificació d’àrees on es poden implementar projectes d’R+D, ja que hi ha una necessitat latent que ha estat identificada.
Entre els sectors on serà més factible dur a terme el disseny d’aquesta nova cartera de projectes d’innovació per al futur, el Govern dels EUA, en el document «Global Research and Development Expenditures: Fact Sheet», identifica alguns segments amb més potencial, com tot el que està relacionat amb la indústria transgènica, la robòtica, les competències STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), les smart cities, els serveis assistencials a la gent gran, l’ecodisseny i la bioconstrucció, la micromobilitat i tot el que té a veure amb la ludificació i el desenvolupament de videojocs terapèutics.
Et pot interessar: La digitalització, la robòtica i la sostenibilitat, opcions d’inversió temàtica reforçades per la COVID-19
