Laboratoris i hospitals d’arreu del món treballen contra rellotge per trobar un remei contra el coronavirus. Espanya és un dels països líders en assajos clínics, encara que de moment caldrà esperar per obtenir resultats.
Des que el proppassat 11 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decretar que el coronavirus (COVID-19) passava de ser una epidèmia a una pandèmia a escala global, els laboratoris i els hospitals van iniciar la cursa per buscar una vacuna contra la malaltia i, alhora, un medicament que pugui pal·liar els efectes del virus. La vida ha canviat molt des de llavors i, fins que no hi hagi una vacuna, el nostre dia a dia continuarà marcat per la prevenció i la protecció. No obstant, quant falta perquè arribi aquest moment?
La pregunta està a l’aire i, de moment, no hi ha una resposta concreta; tanmateix, s’estan elaborant centenars d’estudis per conèixer el virus i buscar possibles solucions. Una vacuna pot trigar entre 7 i 10 anys a poder desenvolupar-se, però ara, per necessitat urgent, s’està mirant de fer en temps rècord. Les estimacions més optimistes assenyalen que es podria desenvolupar d’aquí a 10 mesos, aproximadament.
La Xina és el país del món que ha iniciat més assajos clínics, seguida dels Estats Units, l’Iran i Espanya. Així mateix, Espanya és el primer país d’Europa en assajos clínics. Actualment, s’han aprovat 58 recerques en diferents laboratoris i hospitals del país, i s’han posat en marxa 67 estudis d’observació, que implicarien 28.000 pacients i més de 330 hospitals.
La indústria farmacèutica a la cursa
A escala mundial, la indústria farmacèutica inverteix en R+D al voltant de 170.000 milions de dòlars a l’any; a més, cal sumar les aportacions públiques per mitjà de programes destinats a recerca que s’estan desenvolupant en aquests moments. Això suposa un avenç en l’estudi i el desenvolupament de tractaments per lluitar contra el coronavirus. Segons Humberto Arnés, director general de l’Asociación Nacional Empresarial de la Industria, Farmaindustria, la vacuna podria estar a punt a principis de l’any que ve. “S’estan investigant més de 100 projectes i ja hi ha diverses vacunes candidates seleccionades de les quals s’espera que en els pròxims mesos comencin els assajos. Som optimistes i pensem que d’aquí a uns mesos hi haurà resultats positius de medicaments i que, segurament, en el primer trimestre del 2021 tindrem ja els resultats positius sobre els assajos d’una o diverses vacunes eficaces”.
El món viu un escenari inèdit perquè el problema és global i no entén de fronteres. Per això, Arnès assenyala que els esforços han d’anar en la mateixa direcció, “no tan sols es tracta de trobar una o diverses vacunes eficaces i segures, sinó que també cal tenir capacitat de produir-les a gran escala per elaborar milers de milions de dosis d’aquesta vacuna com més aviat millor”.
El sector està bolcat en això. Segons la patronal de les farmàcies, ja hi ha companyies farmacèutiques que han decidit començar la producció d’algunes vacunes candidates mentre estan en recerca, encara que corren el risc que finalment no s’aprovin. “Ja s’estan avançant alguns resultats, i confiem que pel coneixement acumulat i la capacitat de fabricació a gran escala hi hagi moltes probabilitats que alguna o diverses companyies tinguin èxit”, apunta.
Són moltes les companyies que des d’Espanya estan buscant una solució per posar fi a la pandèmia. MedSIR ha impulsat l’estudi Copérnico, un assaig clínic basat en immunoteràpia que avaluarà l’evolució de pacients després d’1, 2 i 4 setmanes de tractament. Novartis està estudiant els medicaments ruxolitinib i canakinumab, que s’utilitzen en algun tipus de càncer, i Sanofi té en marxa dos assajos clínics per estudiar la possible eficàcia del sarilumab, un medicament que s’utilitza per a l’artritis reumatoide en pacients crítics. No són els únics projectes que estan en marxa: Grifols ha elaborat un test molecular per a la detecció ràpida de la COVID-19, que estarà a punt en els pròxims dies.
Projecte IDIBELL
Entre la gran quantitat d’assajos clínics en hospitals espanyols hi ha el que ha impulsat l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). Aquesta recerca es basa a fer estudis genètics de pacients hospitalitzats per COVID-19, per conèixer el comportament i l’evolució del virus en cada cas i descobrir per què és tan letal per a algunes de les persones que el pateixen. Jordi Carratalà, investigador d’IDIBELL i metge de l’Hospital de Bellvitge, assenyala que la recerca és un punt de partida per tractar la malaltia, ja que contribuirà a identificar els pacients que moren amb més freqüència i a tractar-los per modular la resposta inflamatòria. “Ens plantegem la hipòtesi de si hi pot haver factors genètics que facin que algunes persones siguin més susceptibles a desenvolupar les complicacions. En el projecte mirem un mapa genètic de les persones que desenvolupen distrès agut i un mapa de les que no, i els comparem”.
Aquest estudi, igual que la resta dels que s’estan desenvolupant en paral·lel, és molt important per conèixer el comportament del cos humà amb vista a possibles tractaments, perquè la malaltia encara és un misteri. “Aquesta recerca no busca trobar un tractament, sinó una manera de saber el risc que poden tenir els pacients que desenvolupen un curs greu, per poder ser tractats amb diferents fàrmacs”, apunta Carratalà.
L’investigador considera que per aconseguir una vacuna encara falta temps, tot i que és optimista amb els terminis, atès el gran nombre d’investigadors que hi estan treballant, i coincideix amb el director general de Farmaindustria a assenyalar el primer trimestre del 2021 com a possible data. “Encara és aviat, ens agradaria tenir-la ja, però hem d’esperar que es facin els estudis de seguretat, tant en no humans com, després, en humans”.
El projecte, que ha estat un dels seleccionats per l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid i també pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, espera poder oferir resultats en un curt període de temps. “La idea és tenir-lo acabat d’aquí a vuit mesos, abans de finals l’any. Aquest és el nostre compromís”, assenyala.
#JoEmCorono
El primer assaig clínic que es va posar en marxa al nostre país, aprovat per l’Agència Espanyola del Medicament, va ser el de la Fundació Lluita contra la Sida, encapçalat pels doctors Bonaventura Clotet i Oriol Mitjà, a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona. L’assaig mira de provar la hidroxicloroquina com a reductora de la càrrega viral en pacients infectats. Els actors Marc Clotet i Natalia Sánchez van posar en marxa la campanya #JoEmCorono per recaptar fons per a la recerca de la malaltia, i la resposta va ser immediata. “Tothom s’hi ha sumat d’una manera increïble. Érem conscients que calia arrencar-la com més aviat millor per poder disposar dels fons, i el fet que darrere hi hagi un centre de recerca líder a escala mundial i amb aquesta llarga trajectòria l’ha fet possible”, assenyala Clotet.
La fundació està duent a terme dues línies d’acció: d’una banda, l’assaig clínic del medicament i, de l’altra, el desenvolupament d’una vacuna. No parteix de zero, ja que fa més de 30 anys que investiga els efectes del VIH i ara, gràcies a això, s’ha convertit en un dels equips més preparats del món per lluitar contra la COVID-19. “La vacuna està inspirada en la que estan desenvolupant per al VIH, amb la particularitat que eliminaria el coronavirus en totes les possibles mutacions. Tot l’equip mèdic està molt esperançat i hi té una dedicació absoluta”, apunta l’impulsor de la campanya.
La campanya encara està en actiu i esperen continuar recaptant fons. De moment han superat els 2,2 milions d’euros en donacions, però tota ajuda és poca. “Són molts diners en el món terrenal, però quan els passes a la ciència són pocs. Una vacuna costa molts milions d’euros i, per això, continuem parlant amb empreses i animant la gent que se sumi a la causa, perquè aquesta quantitat augmenti i es pugui ampliar la recerca. Aquesta és una cursa contra rellotge i no hi ha treva”, conclou.
La necessitat d’una vacuna ha impulsat un moviment global en el món científic que no té precedents. La inversió en recerca i en assajos clínics és una oportunitat i, alhora, l’únic recurs disponible perquè tot torni a ser com abans.
El sector farmacèutic: dels més resilients en aquesta crisi
En un context en què la gran majoria de sectors s’han vist sacsejats per la crisi, el farmacèutic és un dels més resilients, donada la seva condició d’input del sistema sanitari. S’ha produït un fort increment de les vendes en farmàcies, especialment en segments com ara analgèsics i productes d’higiene de mans, encara que també hi ha hagut cims de vendes d’accessoris sanitaris, termòmetres digitals i nutrició, sobretot per a nens. Així es recull a Pulso, l’eina de Banc Sabadell per analitzar l’evolució de l’economia.
