Les llibreries tornen a estar obertes, però perdre les hores tafanejant exemplars, llegint-ne les contraportades o decidint-nos per un o altre, de moment, és història. Durant la desescalada, les llibreries van poder obrir des de la fase 0 amb cita prèvia i ara amb l’acabament de l’estat d’alarma, cada comunitat autònoma es pot autoregular. En la majoria dels casos, les regions han posat el límit en un aforament del 75 % i, en tot cas, sempre portant mascareta i fent servir gel hidroalcohòlic. Parlem d’una indústria que constitueix el primer sector cultural del país i compta amb un teixit empresarial format, fonamentalment, per petites i mitjanes empreses, segons l’Associació de Cambres del Llibre (FEDECALI). El tancament d’aquestes empreses (llibreries, editorials i distribuïdores) ha suposat una gran pèrdua per a la cultura del nostre país. I durant la pandèmia han registrat un descens de la facturació de prop del 80 %. A més, el 50 % d’aquests negocis han hagut de recórrer a la posada en marxa dels ERTO i dos de cada quatre han demanat crèdits per pal·liar la manca de liquiditat.
Tenint en compte que les editorials representen 15.000 llocs de treball directes (i 15.000 d’indirectes) i la distribució i les llibreries, uns 90.000, no són bones notícies per al sector. «Encara és aviat per fer una valoració completa dels efectes que ha tingut aquesta crisi. Els primers càlculs que hem fet apunten a unes pèrdues de facturació d’uns 1.000 milions d’euros (800 al mercat interior i 200 a l’exterior). Estem parlant d’un trimestre, aproximadament. Tenim dades sobre el comerç interior que mostren que la caiguda ha estat del voltant del 37 %, però es va reduint conforme s’ha iniciat la reobertura. El comerç exterior està paralitzat», explica Antonio M. Àvila, director executiu de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE).
Els grups editorials han apostat pels llibres electrònics (ebooks) i, tot i que el comportament ha estat bo, el 80 % del negoci depèn de la venda física, que des de mitjans de març fins al 4 de maig va estar completament paralitzada. Així les coses, les vendes per internet han augmentat un 40 % durant el confinament, ja que el tancament imposat per l’estat d’alarma va fer que moltes llibreries explotessin els seus canals digitals per al comerç electrònic, cosa que, en alguns casos, ha servit per a reduir l’impacte del tancament, explica Antonio M. Àvila . Amb tot, segons les últimes dades de què disposa la federació, la venda per aquest canal va generar 24 milions d’euros el 2018, només un 1 % del total.
Et pot interessar: La cultura i l’esport, preparats per a tornar a obrir les portes.
«Les edicions de llibres electrònics representen el 5 % de la facturació del sector. Aquesta és una xifra molt similar a la d’altres països del nostre entorn. Encara no tenim dades de vendes durant la pandèmia, tot i que és probable que una mica sí que s’hagi incrementat. El que sí que hem notat és un increment de la pirateria a través de les xarxes socials i de WhatsApp», afegeix Àvila. Fins ara s’havia dit que la fi del llibre en paper s’acostava i, no obstant això, el creixement del llibre digital, segons FGEE, s’ha estancat en el 5 % de la facturació. Als EUA, amb un mercat digital més consolidat que l’europeu, s’ha produït en anys anteriors una caiguda de la facturació dels llibres digitals.
L’impacte de la cancel·lació d’esdeveniments
El tancament de les llibreries i la cancel·lació d’importants esdeveniments de la indústria també ha comportat la cancel·lació de llançaments editorials. «Més enllà que les llibreries són establiments on es venen llibres, moltes d’elles són també centres culturals en què els autors tenen la possibilitat de trobar-se amb els lectors. El fet que no poguessin obrir les portes ha provocat que s’esperessin a fer els llançaments. La no celebració de les fires del llibre més importants també ha retardat els llançaments de les novetats editorials», explica Antonio M. Àvila.
I són moltes les vendes que s’han perdut per haver cancel·lat la celebració del Dia del Llibre el passat 23 d’abril, Sant Jordi, i la Fira del Llibre de Madrid. «La cancel·lació d’aquests esdeveniments no només té impacte en el sector editorial, sinó en el conjunt del sector del llibre (llibreries, distribuïdors…). Totes aquestes fires serveixen d’aparador per a la producció editorial i són un punt de trobada entre el món del llibre i els lectors», exposa Àvila, que també es mostra tranquil pel que fa a la tornada de les fires. Se seguiran celebrant i la manera com es facin dependrà de l’evolució de la pandèmia. De fet, a Santiago de Compostel·la s’acaba de celebrar la primera d’Espanya.
Et pot interessar: Com serà la despesa en oci i turisme després de la COVID?
Davant d’aquest desastre que ha patit el món editorial, s’apunten com a solucions la transformació digital, limitar els llançaments, demanar que el Govern faci una compra massiva per a biblioteques… Però ningú ha trobat encara la fórmula.
Un dels principals actius del sector editorial espanyol és la seva diversitat. Hi ha un món més enllà de la novel·la. «Hi ha moltes petites i mitjanes empreses que editen llibres molt especialitzats que donen un servei a molts lectors interessats (investigadors, científics, arquitectes, enginyers…). Les empreses editorials editen el que consideren que tindrà un mercat (sigui més gran o més petit), exposen els seus diners i, per tant, editen d’acord amb un pla editorial amb el qual, lògicament, busquen obtenir una rendibilitat», afegeix Àvila. A més, és important tenir en compte que una part important de l’edició correspon a llibres de text i això ve determinat per l’existència de disset models educatius i cinc llengües diferents, cosa que no passa en cap altre lloc del món.
El sector es reinventa constantment amb l’objectiu de trobar els millors canals perquè els llibres arribin als lectors. «Avui no es promocionen els llibres de la mateixa manera que fa deu anys. Hi ha noves fórmules, com els booktrailers o les trobades digitals entre autors i lectors, per posar-ne només alguns exemples. El repte és seguir trobant les fórmules per fer arribar les històries, els pensaments, els estudis i les opinions d’aquells que tenen alguna cosa per explicar als lectors», apunta Àvila.
Molta lectura durant el confinament
La bona notícia? El nombre de lectors freqüents, aquells que almenys llegeixen setmanalment, ha crescut durant el confinament. Si el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2019, presentat el passat mes de febrer, se situava en el 50 % de la població de més de divuit anys, durant el confinament s’ha elevat al 54 %. Així es reflecteix en l’estudi «La lectura en tiempos del COVID-19», de l’empresa Connecta Research & Consulting.
Segons aquest estudi, els espanyols valoren i reconeixen els beneficis que la lectura els ha ofert durant aquest període d’estada a casa. Després de mirar la tele i atendre trucades telefòniques, consideren que és la tercera activitat que més els ha ajudat a suportar aquesta situació. A més, davant dels 47 minuts de mitjana dedicats al dia a aquesta activitat, en una situació de normalitat, el temps que s’hi ha destinat ha pujat fins als 71 minuts al dia i el 62 % dels enquestats reconeixen que han dedicat més temps a la lectura durant aquestes setmanes.
Pel que fa a la temàtica de la lectura, els llibres d’oci (novel·les, poesia, assaig…) continuen acaparant les preferències dels lectors, amb un 74 %. L’estudi també ha observat un increment de la lectura en suport digital (llibre electrònic, telèfon intel·ligent, tauleta i PC). Davant d’un 29 % que reflectia el baròmetre al febrer, ara un 39 % ha reconegut haver llegit algun llibre en aquest format. No obstant això, el llibre en paper es manté com el suport principal de lectura en tots els grups d’edat, i així ho mostren les dades, ja que el 84 % dels consultats ha llegit llibres d’oci en aquest suport.
