Molt pocs sectors a Espanya poden presumir de tenir 400.000 llocs de treball directes, que suposen al voltant de la meitat dels llocs de treball del camp al nostre país, però és que, d’acord amb les dades de la Federació Espanyola d’Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flors i Plantes vives (Fepex), el segment hortofructícola representa la tercera part de tot el que es produeix i suma l’1,73 % del PIB. Durant el primer trimestre del 2020, ja amb la crisi sanitària activa el mes de març, l’exportació nacional de fruites i hortalisses fresques va registrar un creixement interanual del 2,5 % en volum, amb un total de 3,9 milions de tones, segons dades del Departament de Duanes i Impostos Especials.
Et pot interessar: La COVID-19 irromp en els resultats de les empreses d’alimentació i begudes
En tot el 2019, l’exportació d’aquests productes fora de les nostres fronteres va sumar 13.542.000 d’euros i 13,5 milions de tones, amb un creixement del 8 % en volum i del 5,5 % en valor amb relació al 2018. I és que Espanya és el primer exportador del món de productes hortofructícoles frescos, segons l’informe de PwC «El futuro del sector agrícola español», però, per mantenir aquesta posició de privilegi en els propers anys ha de ser capaç de desenvolupar estructures i models empresarials que permetin maximitzar la producció, controlar els costos i obrir-se a nous mercats, i això passa per donar suport a l’augment de dimensió empresarial i la capacitat negociadora, avançar en la professionalització del sector i orientar-se en visió i capacitats en els mercats internacionals.
Tot i aquestes dades, d’acord amb l’anàlisi de One to One Corporate Finance «El Sector Hortofructícola ante un escenario de consolidación», la indústria està massa atomitzada, formada principalment per empreses que facturen menys de 25 milions d’euros anuals. A més, hi ha un excessiu pes dels cítrics (27 % del mercat total), que condiciona massa l’èxit de les campanyes de recollida al seu cicle de maduració. D’altra banda, assenyala el text, el consum domèstic representa dues terceres parts de les vendes totals, per la qual cosa rep molt impacte davant l’arribada cíclica de crisis econòmiques a Espanya, com la viscuda recentment.
Et pot interessar: Com resisteixen les empreses del sector agroalimentari
No obstant això, assenyalen aquests especialistes, el sector està immers en una època de grans canvis, per les noves preferències dels consumidors nacionals, que estan promovent l’entrada de nous productes, com els tropicals, així com la potenciació de varietats més prèmium o el gust per les etiquetes que testifiquen que es tracta d’aliments ecològics i sostenibles. Tot això empeny les companyies a bolcar-se encara més al mercat exterior, principalment països de la Unió Europea.
La importància de la cadena de subministrament
Diferents agrupacions del sector, com l’Associació Interprofessional de Llimona i Aranja (Ailimpo) o la cooperativa de cooperatives Anecoop, van ratificar davant la Comissió Europea a principis d’abril que la campanya de producció i recollida s’estava desenvolupant a un ritme similar al d’altres anys, encara que, com és lògic, els generava inquietud la implicació del tancament temporal del canal Horeca. La seva principal reclamació era que, a causa del cessament d’activitats de moltes indústries per la pandèmia, la majoria dels camions tornaven de buit a Espanya per mantenir els ritmes de càrrega, i per això les companyies havien d’abonar entre un 20 % - 25 % més de noli que abans de la COVID-19.
El final de la primavera, moment en què s’ha viscut la pandèmia global, suposa tradicionalment una època molt rellevant per al sector, ja que finalitzen gran part de les campanyes d’hortalisses i comencen les de diverses fruites d’estiu, com la síndria o el meló. Sembla que, tot i les circumstàncies, la indústria ha tornat a oferir la seva millor cara, ja que, d’acord amb un informe de la patronal europea de fruita fresca i hortalisses (Freshfel Europe), «el sector hortofructícola ha estat capaç de proporcionar un subministrament continu de productes frescos, segurs i saludables als consumidors durant la pandèmia», si bé, destaca el document, «els principals problemes han vingut de la disponibilitat i els mecanismes de protecció de la mà d’obra, les limitacions logístiques i el rendiment propi del mercat». Segons les seves conclusions, aquest segment d’activitat necessitarà un suport governamental més gran durant els propers mesos per poder aspirar a mantenir la seva competitivitat.
Reptes de futur
D’acord amb l’últim informe anual de l’OCDE i de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), durant la pròxima dècada augmentarà la demanda mundial de productes agrícoles al voltant d’un 15 %, però encara en creixerà més la producció, i això farà que els preus es mantinguin en la mateixa situació actual o fins i tot baixin una mica més. Aquesta distorsió es produirà principalment perquè, tot i que l’ús de terres agrícoles romandrà constant, la introducció progressiva de millores tecnològiques permetrà fer més eficients els rendiments i tenir més intensitat de producció.
Et pot interessar: Gestionar la nova regulació del comerç internacional de després de la COVID-19
A més, afirma el document, s’estan desenvolupant en paral·lel un altre tipus d’incerteses, com les pertorbacions per les tensions comercials, la propagació de malalties de cultius i animals, la creixent resistència als antimicrobians, les respostes normatives a les noves tècniques de fitomillorament, els fenòmens climàtics cada vegada més extrems i les respostes de les polítiques enfront de l’alarmant increment de l’obesitat a escala mundial. En aquest ventall de desafiaments, el sector ja està treballant en projectes d’R+D+i mitjançant desenvolupaments, per exemple, en el camp de la biotecnologia i la millora genètica de les plantes, o en l’anomenada agricultura de precisió, que ajudarà a optimitzar encara més els processos.
A aquests reptes se n’hi han sumat recentment altres derivats de la crisi sanitària, l’evolució dels quals també marcarà profundament el futur del sector. És el cas, per exemple, del canvi que s’està observant en les preferències dels consumidors pels aliments amb garantia d’alta qualitat o de la necessitat que les empreses tinguin més presència virtual a causa de l’acceleració de la digitalització entre la societat. En aquesta nova realitat, les companyies tenen moltes oportunitats per créixer en temes com la millora dels envasats, una comunicació més directa amb el client final o a través de la introducció de nous productes dirigits a un públic més cosmopolita i global, però també més exigent pel que fa a la informació sobre el que està consumint i en relació amb la transparència i el compromís social de les organitzacions que l’hi han portat a la taula.
Et pot interessar: La salut, la proximitat i la sostenibilitat guiaran el nou consumidor
