Espanya és un dels països amb més nombre de segones residències. El Banc Central Europeu (BCE) assenyala que un 36,2 % de les famílies disposa d'un habitatge secundari, un percentatge que només superen Xipre amb un 51,6 %, i Grècia amb un 37,1 %.
Aquest interès pel segon habitatge continua creixent i sembla no haver tocat sostre. El cercador especialitzat en immobles en règim de cooperativa, Lacooop, destaca que la demanda de compra d'habitatges per a una segona residència a Espanya ha augmentat un 89,6 % entre maig de 2020 i el mateix mes de 2021. Segons Lacooop, els ciutadans que viuen a Madrid i Barcelona són els que més es decanten per una nova tendència: llogar l'habitatge habitual i comprar una segona residència.
Pot interessar-te: És un bon moment per comprar un segon habitatge?
Teletreballar a les segones residències
"La consolidació del teletreball obre una nova oportunitat per a les segones residències, que han passat de ser un lloc on gaudir les vacances a immobles on passar llargues temporades", apunten des de l'Institut de Valoracions. Altres experts del sector coincideixen que "el bon funcionament del teletreball ha convertit els segons habitatges en una alternativa que ja no només és possible gaudir durant els caps de setmana o en vacances. Ara aquest tipus d'immobles tindrà més importància", sosté un estudi del servicer immobiliari Solvia.
A causa de la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19, "els immobles de segona residència es poden arribar a contemplar com a habitatge habitual. Encara que si tot torna a la normalitat, això canviarà", comenta Lola Alcover, secretària del Consell General del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Industrial (COAPI) d'Espanya. "Ara està en voga el workation, és a dir, una tendència que acullen els que pensen instal·lar-se uns mesos a la segona residència per teletreballar", explica.
El perfil del comprador de segona residència
"Els compradors solen ser empresaris o treballadors autònoms, que efectuen el pagament al comptat, d'entre els 30 i els 50 anys, en el cas dels estrangers, i d'entre els 40 als 50 anys en el cas del comprador nacional", assegura Nora García, presidenta de la Federació Nacional d'Associacions Immobiliàries (FAI). Els que compren una segona residència solen tenir un perfil de més edat i un nivell socioeconòmic superior. L'edat mitjana se situa en els 45 anys i un 79 % viu en parella, segons dades de Fotocasa Research.
Els compradors valoren el preu per sobre d'altres qüestions. "Per poder tenir una segona residència és imprescindible poder pagar-la. Un cop el tema econòmic està resolt, les característiques intrínseques de l'immoble són el segon element que més tenen en compte els compradors. És a dir: que tingui un determinat nombre d'habitacions, els metres quadrats desitjats i una distribució d'acord amb els seus gustos", explica Anaïs López, directora de Comunicació de Fotocasa.
Pot interessar-te: Què busca el comprador internacional d'habitatge a Espanya?
Habitatges exteriors, lluminosos i més grans
"S'ha notat un augment de demanda d'habitatges en urbanitzacions i en complexos residencials amb zones comuns. Quant als barris més cèntrics, els clients més que mai demanen habitatges exteriors, amb molta llum natural i amb balcó o terrassa", explica García. Fins ara eren els compradors estrangers els que buscaven habitatges amb aquestes característiques, però ha incrementat la demanda nacional d'aquests emplaçaments i espais.
En el cas dels estrangers, "els clients trien establir la seva segona residència principalment en ciutats o ubicacions més còmodes per viure, sobretot en zones de costa que estiguin ben connectades amb la resta d'Europa", assegura García. En general, "valoren el bon clima, la gastronomia, el ritme tranquil de la vida quotidiana, i el nivell de preus moderat", afegeix la presidenta de FAI.
Les regions preferides per adquirir un segon habitatge són la Comunitat Valenciana, Balears i Andalusia, segons Lacooop. Alacant, Menorca, Màlaga, València i Cadis són les ubicacions preferides segons aquest portal. "Les zones de platja segueixen sent les 'estrelles', però està havent-hi un auge de l'anomenada 'Espanya buidada'. La pandèmia ha fet que es redescobreixi", apunta Alcover.
Una compra per gaudir, invertir i tenir patrimoni
"El comprador, especialment l'estranger, durant els primers anys destina l'habitatge a un lloguer de llarga durada. Pensa en aquesta residència com una opció per jubilar-se o per treballar a distància", remarca la presidenta de FAI. "Els motius que condueixen a aquesta decisió estan molt lligats al valor de l'immoble com a inversió. De manera majoritària, els compradors veuen en aquesta acció una inversió a llarg termini, una forma de fer patrimoni i una assegurança per al futur", destaca López.
Creix la demanda d'habitatges interiors o costaneres en què el propietari pot passar bona part de l'any i en els que hi hagi espai suficient per teletreballar
"Per a 4 de cada 10 compradors la posada en lloguer de l'habitatge és una alternativa. Concretament, el 25 % es planteja realitzar aquesta acció per a lloguer de vacances o estades curtes, mentre que un 12 % aposta pel de llarga durada", explica López. No obstant això, hi ha un 63 % de propietaris de segona residència que prefereix no llogar, segons Fotocasa Research. "El temor que els inquilins facin malbé l'habitatge o tenir problemes d’impagaments de la renda els fan desestimar la idea del lloguer", assenyala la directora de Comunicació de Fotocasa.
Pot interessar-te: Com rendibilitzar de forma segura la meva segona residència
El procés i les despeses en la compra de la segona residència
A més del preu, també s'han de tenir en compte altres aspectes que poden augmentar el desemborsament econòmic. Disposar de dos habitatges suposa, cada mes, duplicar les despeses d'aigua, llum, gas, comunitat i impost sobre béns immobles (IBI). També cal sumar les despeses derivades de l'adquisició, com ara el notari o la inscripció en el Registre, juntament amb altres costos potencials, com subscriure una nova hipoteca o, si l'immoble es troba en mal estat, haver de fer front a una reforma.
El procés de compra d'una segona residència, majoritàriament, compta amb els mateixos passos a seguir que els propis de l'adquisició d'una residència habitual. Encara que hi ha particularitats en punts com el de la hipoteca, que solen tenir altres característiques. Aquests passos es podrien resumir en: plantejar una oferta al venedor; després de l'acceptació de l'oferta, signar un contracte d'arres penitencials, amb lliurament al venedor d'aproximadament un 10 % del preu de venda i la signatura de l'escriptura de la compravenda davant notari, expliquen des de la FAI. "Quant a les despeses, s'ha de tenir en compte l'impost sobre transmissions patrimonials (ITP), que pot suposar entre el 4 % i el 10 % del preu de la compravenda, depenent de cada comunitat autònoma, tot i que a vegades és possible optar a reduccions", destaca García.
Pot interessar-te: Què cobreix l'assegurança de llar d'un habitatge de vacances?
Les despeses de notaria, registre i gestoria suposen uns 1.000 euros addicionals. Amb tot, posar-se en mans d'un professional acreditat des del principi és fonamental. Primer, perquè s'encarregarà de la paperassa necessària i farà totes les comprovacions pertinents. "No s'ha de donar la més mínima paga i senyal sense conèixer la situació registral i urbanística de l'immoble. Ni signar a la lleugera encara que ja s'hagi visitat", aconsella Alcover.
