Espanya és el segon país, després d'Itàlia, més beneficiat per l'Instrument Europeu de Suport Temporal per a Atenuar els riscos d'Atur en una Emergència (SURE, per les sigles en anglès). El país compta amb una assignació de 21.300 milions d'euros d'aquesta reassegurança d'atur europeu, que li ha permès estalviar 850 milions d'euros en el finançament dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO). Només Itàlia, amb 27.400 milions d'euros i amb un estalvi de 2.800 milions d'euros, és per davant d’Espanya a la taula comunitària.
«El programa SURE ha tingut un paper decisiu a l'hora de protegir els assalariats i els autònoms dels pitjors efectes de la commoció econòmica que ha causat la pandèmia», va defensar Paolo Gentiloni, comissari d'Economia. «Els diferents models de reducció del temps de treball aplicats pels estats membres gràcies al suport financer del SURE també han servit perquè el saber fer de les empreses no se’n vagi en orris, cosa que serà imprescindible perquè la recuperació sigui sòlida», va coincidir Nicolas Schmit, comissari d'Ocupació i Drets Socials.
Aquest mecanisme va ser un dels primers tallafocs de la Comissió Europea per fer front a les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia. En la seva primera avaluació presentada recentment a Brussel·les, l'informe destaca que des que es va posar en marxa ha beneficiat 30 milions de persones i 2,5 milions d'empreses de 18 estats membres, que han pogut mantenir la seva plantilla enmig de la crisi actual
En total, els països europeus s'han estalviat 5.800 milions d'euros en interessos que haurien abonat en emetre deute sobirà pel seu compte. «A l'espera del desplegament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (element central del Fons de Recuperació Europeu), també conegut com a Next Generation EU, SURE és un exemple encoratjador d’allò que la solidaritat europea pot aportar als nostres ciutadans», resumeix l'Executiu comunitari a través d'un comunicat.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
SURE va néixer amb un finançament inicial de 100.000 milions d'euros, dels quals encara en queden 9.000 milions per assignar. Els governs nacionals poden continuar recorrent a aquest fons en l'inici d'una quarta onada de coronavirus, enmig de la lentitud de la campanya de vacunació a Europa i després del repunt de casos impulsat per les noves mutacions de virus. No obstant això, fins a la data, l'informe preliminar conclou que aquesta eina ha ajudat a mitigar l'impacte de la COVID-19 en el mercat laboral frenant l'augment de l'atur en els països més castigats per la pandèmia.
Futur immediat dels ERTO a Espanya
La situació del mercat laboral al país és una de les més preocupants de la zona euro. Segons les últimes dades de l'Oficina d'Estadística de la Unió Europea (Eurostat), Espanya lidera la taxa d'atur juvenil del bloc comunitari i de la zona euro, amb un 39,9 % dels joves del país en atur. Segons les últimes dades publicades pel Govern, la taxa d'atur es va reduir al març un 1,48 % respecte del mes anterior. Així, el llindar d'aturats baixa dels quatre milions i tanca el primer trimestre del 2021 amb 3.949.640 persones inscrites al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE).
El mes de març també va acabar amb 743.628 persones en situació d'ERTO, una xifra que es manté més o menys estable des del setembre del 2020. Durant el pic més alt de la pandèmia es va disparar fins als tres milions de treballadors. L'última pròrroga s'estima que estarà en vigor fins al 31 de maig de 2021, tot i que s'espera la reactivació de les converses del Govern amb la patronal i els sindicats per tornar a ampliar-los de cara a continuar frenant la destrucció d'ocupació. La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va reconèixer recentment que continuaran disponibles fins que sigui necessari perquè no «té sentit deixar-los caure ara».
Pot interessar-te: Del Fons de Recuperació Europeu als ERTO: els desafiaments immediats per a la recuperació espanyola
En el seu informe Los ERTE en la crisis de la COVID-19: un primer análisis de la reincorporación al empleo de los trabajadores afectados, el Banc d'Espanya recomana mantenir els ajuts a les empreses i als sectors més afectats fins que se superi la crisi sanitària i advoca per impulsar l'activitat formativa dels treballadors perjudicats, que, «fins al moment ha estat relativament reduïda».
