Nou mesos després que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) decretés la pandèmia de la COVID-19, les persones tenien accés a la primera vacuna contra el coronavirus. El desenvolupament d'un sèrum d'aquest tipus es perllonga de mitjana durant set o vuit anys, però els recursos financers i de personal que tot el planeta va destinar per a la seva investigació han facilitat que Europa, per exemple, estigui a punt d'arribar a la immunitat de ramat.
En aquests moments hi ha set tipus de vacunes contra la COVID-19 aprovats a escala global i més de 200 en fase de desenvolupament. El progrés biotecnològic ha fet possible aquest avanç i Espanya es cola al 'top 10' mundial en el desenvolupament d'aquesta ciència, segons l’'nforme Asebio 2020: l'any de la biotecnologia. El país és la vuitena potència mundial en producció científica en biotecnologia i la cinquena en teràpies avançades. El ranking el lideren Xina, Estats Units i l'Índia.
"Ens trobem davant d'una oportunitat sense precedents per enfortir l'accés a les innovacions biotecnològiques, claus per afrontar amb èxit emergències sanitàries com l'actual. És el moment de repensar quin país volem i posar les inversions d'R+D en el cor de l'estratègia de recuperació", assenyala Ana Polanco, presidenta de l'Associació Espanyola de Bioempreses (Asebio).
El 2019, el sector biotecnològic va invertir més de 940 milions d'euros en R+D, el que suposa el 6 % de la inversió total en R+D. Es va convertir, a més, en l'especialitat científica amb més nombre d'investigadors i també de dones. Des del 2015, el nombre d'estudiants matriculats en aquest àmbit continua en una tendència alcista i durant l'últim curs es van registrar 7.200 alumnes en els centres docents del país.
Per la seva banda, el 2020, marcat per la crisi sanitària, va ser un any de gran desenvolupament per al sector a Espanya, que ja venia experimentant una tendència a l'alça que encadena una millora consecutiva durant els últims 10 anys. Tot i la paràlisi generalitzada en l'economia i en el teixit productiu, aquesta indústria va mantenir l'interès dels inversors augmentant en un 46 % el capital privat. A més, el crowdfunding va reportar a aquestes companyies més de 10 milions d'euros anuals.
Pot interessar-te: És un bon moment per invertir en salut?
Al costat de l’atracció més gran de les inversions internacionals i de les ajudes públiques per desenvolupar fàrmacs que combatessin el virus, l'auge de la biotecnologia també s'explica pel suport més important de la societat. En poc menys d'un any, la confiança sobre aquest sector ha augmentat un 30 %. El reconeixement social a una indústria que ha desenvolupat en temps rècord test de diagnòstic o fàrmacs contra el coronavirus s'ha traduït en una major consciència global i institucional del valor de la ciència. El 75 % de la població espanyola valora en aquests moments la innovació com una cosa positiva. No obstant això, el 78 % considera que la inversió pública en R+D+I a Espanya és insuficient, segons el citat informe.
Impacte en l'economia del país
Les companyies biotech espanyoles han augmentat un 70 % el llançament de productes i serveis relacionats amb la COVID-19. La seva qualitat també deixa empremta en les revistes científiques d'àmbit internacional. Els articles del país se citen un 30 % més que la mitjana global.
A més, el sector genera més de 10.100 milions de renda, fet que suposa el 0,8 % del producte interior brut (PIB) i contribueix a la creació de 117.700 llocs de treball, el 0,6 % de la força laboral del país. La productivitat mitjana de les empreses biotech supera els 400.000 euros per ocupat, davant dels una mica més de 121.000 euros de mitjana per al conjunt de l'economia espanyola, el que es tradueix en salaris que dupliquen la mitjana nacional. Grosso modo, el de la biotecnologia destaca entre els sectors amb més creixements en inversió en R+D a Espanya: les biotech augmenten aquesta partida un 23,8 % i les que es dediquen a la biotecnologia com a activitat secundària, un 31,4 %.
A hores d'ara, les companyies del sector destinen la majoria dels seus recursos en investigacions relacionades amb la salut humana i amb l'alimentació. La meitat d'elles compta amb menys de 10 treballadors (micropimes), encara que cada vegada són més les que estan consolidant el seu creixement fins a erigir-se en petites i mitjanes empreses (pimes). Al mapa espanyol, Catalunya, la Comunitat de Madrid i Andalusia són les autonomies amb un nombre més important d'empreses biotecnològiques.
Present i futur de la biotecnologia
La pandèmia de la COVID-19 ha consolidat a un sector amb gran potencial. A més del present, es projecta com un bon catalitzador de la innovació dels pròxims anys. Les estratègies nacionals, europees i globals ja posen a les biotech en el seu punt de mira per al progrés de les pròximes dècades. Per exemple, la Comissió Europea identifica 100 innovacions radicals que canviaran el món, de les quals moltes passen per la biotecnologia. És el cas de les teràpies gèniques, els bioplàstics o les vacunes genòmiques.
A més, aquesta especialitat científica s'inclou en 11 dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Per la seva banda, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol, amb el que el país està cridat a rebre 69.500 milions d'euros del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, destina 3.380 milions d'euros a enfortir el sistema nacional de ciència, tecnologia i innovació.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
