Deia el cèlebre escriptor de ciència-ficció Arthur Clarke que «qualsevol tecnologia prou avançada és equivalent a la màgia». I, precisament, en aquesta pedra filosofal que és la innovació, Europa sembla que en els últims anys s’ha quedat una mica enrere davant d’altres regions com Amèrica del Nord o Àsia. Això és així perquè avui tot el que té a veure amb R+D+i està íntimament lligat, en un sentit o un altre, a tot el que és digital, i aquí és on el continent té un dèficit de grans players internacionals respecte a altres països. De fet, actualment, de cada deu euros que finançaran empreses lligades a la innovació, quatre se’n van als EUA o la Xina, i només dos tenen com a bitllet de destinació el vell continent.
Aquesta aparent pèrdua de lideratge tecnològic, segons l’informe «Innovation in Europe» del McKenzie Global Institute, podria arribar a ser crònica entre els diferents estats membres de la UE, cosa que provocaria que els grans inversors mundials en startups decidissin apartar-los del seu radar de seguiment, amb el conseqüent impacte negatiu per al creixement i el desenvolupament futur d’aquestes joves empreses. De totes maneres, els especialistes que han elaborat aquest document asseguren que aquesta visió és excessivament ombrívola i que en l’últim lustre s’està notant «un esperit d’ambició renovat» en nous projectes de negoci basats en tecnologies digitals, amb una especial vocació en la millora de les capacitats i dels treballs humans.
Un altre estudi, en aquest cas de Deloitte, revela que la innovació és una prioritat estratègica per al 88 % de les grans empreses europees, que afirmen, a més, que els propers anys els agradaria anar augmentant el seu pressupost dedicat a aquesta partida. Hi ha una diferència evident respecte a altres països i regions: les organitzacions del continent creuen que els seus futurs desenvolupaments en el camp tecnològic serviran, en primer lloc, per incrementar la plantilla a temps complet, i la majoria dels projectes de la zona estan circumscrits als àmbits de l’anàlisi de dades, la computació en el núvol, la intel·ligència artificial (IA), la realitat augmentada i l’automatització en els processos operatius mitjançant l’ús de la robòtica.
Et pot interessar: La digitalització, la robòtica i la sostenibilitat, opcions d’inversió temàtica reforçades per la COVID-19
Problemes que s’han d’afrontar
Tots dos informes sintetitzen alguns dels principals reptes que Europa ha d’afrontar amb urgència en temes d’innovació si pretén tenir una posició de lideratge. Un dels més destacats és el de generar clústers i xarxes que fomentin l’intercanvi de coneixement tecnològic entre les empreses europees i les connectin tant amb les universitats com amb inversors potencials. En paral·lel, se cita també el canvi de percepció que han d’afrontar moltes grans companyies del continent en relació amb la cultura d’innovació. Segons aquests experts, la resistència a la modificació de les seves estructures corporatives és molt elevada entre alguns consells d’administració, especialment en els d’algunes grans empreses cotitzades. En aquest sentit, la seguretat de les dades, la manca de proveïdors de tecnologia que acompanyin els processos d’innovació o la necessitat de més capacitació dels equips humans són algunes de les causes que esmenten els directius quan se’ls pregunta per què no s’aposta més per la inversió interna en R+D+i.
Et pot interessar: Com ha de canviar la nostra cultura empresarial en la pròxima dècada
Sifted i Financial Times han elaborat un estudi en el qual analitzen el dilema circular que està retardant el creixement dels projectes d’R+D tecnològics a la regió. Les creixents expectatives de clients i altres agents d’interès sobre el desenvolupament de noves innovacions per part de les grans empreses del continent està provocant que, directament, aquestes empreses inverteixin ràpidament en startups i fins i tot en iniciatives d’intraemprenedoria, sense fer canvis interns abans per generar a mitjà termini una cultura global basada en la innovació, per mitjà de la qual es fomentin aliances amb altres entitats de tot el món per augmentar les probabilitats d’èxit. Si a això hi sumem una mà d’obra envellida, una legislació excessiva i uns ecosistemes operatius heretats que no són tan fàcils de modificar, és possible trobar algunes de les claus que expliquen per què Europa només és la llar de la desena part dels unicorns de la planeta (és a dir, de les empreses amb una valoració que supera els mil milions de dòlars).
Optimisme cap al futur
Pocs mesos abans que esclatés la crisi sanitària, la Comissió Europea va publicar l’informe «Future Technology for Prosperity - Horizon Scanning», que exposa que els diferents països que integren la UE estan a punt per a liderar la innovació global, tenen el potencial humà per a aconseguir-ho i els recursos per a afrontar amb èxit els diferents processos de canvi. Una de les principals idees que sustenten el document és que els gegants tecnològics de la propera dècada seran molt diferents de les plataformes tipus Facebook o Google que avui coneixem, i que, bàsicament, són els grans dominadors globals de la publicitat en línia.
Tampoc altres sectors que avui lideren els rànquings d’inversió, com les aplicacions per a telefonia mòbil, els serveis de vídeos en streaming o les utilitats relacionades amb el hosting o el cloud computing no seran els privilegiats d’aquí a uns quants anys. En canvi, en poc temps, assenyalen, serem testimonis de l’auge global d’entitats especialistes en tecnologies d’avantguarda en àmbits com la robòtica i els semiconductors, o empreses que estan ultimant els seus desenvolupaments digitals en camps com la medicina, l’alimentació o el sector financer. I, en tots ells, Europa ha de tenir gairebé forçosament una posició de lideratge, ja que cinc de les deu millors universitats d’informàtica del món i un terç de les més prestigioses en enginyeria i tecnologia tenen la seva seu al continent.
Com a complement d’aquestes expectatives, el màxim responsable d’innovació digital de la DG Connect de la Comissió Europea, el letó Peteris Zilgalvis, ha afirmat que des de Brussel·les es va a presentar un ambiciós programa d’estímul i desenvolupament per a noves empreses focalitzades en cadena de blocs, tecnologia quàntica, 6G i internet de les coses, perquè estan completament convençuts que cal donar suport a alguns grans projectes que germinen sobre aquestes tecnologies a la UE i, sobretot, contribuir que s’estableixin aliances d’èxit entre elles per enfortir-ne i accelerar-ne el creixement. No obstant això, conscient de la velocitat de canvi actual, el mateix Zilgalvis va avisar que cal donar suport permanent a la innovació, perquè està convençut que almenys una de les cinc grans indústries mundials el 2030 ni tan sols s’ha inventat.
Et pot interessar: De la creativitat a la innovació, la fórmula de l’èxit empresarial?
