Onades de calor sense precedents, augment del nivell de la mar, sequeres devastadores o incendis que arrasen boscos. La Unió Europea (UE) perd a l'any 12.000 milions d'euros per fenòmens meteorològics cada vegada més freqüents i severs. Per això mateix, la Comissió Europea va aprovar una nova estratègia que proposa redoblar els esforços per combatre el canvi climàtic. L'objectiu és passar de la «comprensió del problema al desenvolupament de solucions i de la planificació a l'aplicació», segons el comunicat de l'Executiu comunitari.
La crisi del coronavirus ha posat en relleu la connexió entre salut i clima. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va assegurar al Fòrum Econòmic Mundial de Davos que l'acció climàtica és crucial per prevenir l'aparició de futures crisis sanitàries. L'alemanya va fer referència a la correlació entre l'últim brot d'Ebola a l'Àfrica i la desforestació al continent, que va impulsar la migració de ratpenats cap a les zones urbanes. «Si no actuem urgentment per protegir la nostra natura, la propera pandèmia estarà a la volta de la cantonada», ha assenyalat.
L'onada de calor europea que va deixar 2.500 morts va ser el desastre natural més mortífer en el món en l'any 2019. Els líders comunitaris repeteixen que és el moment d'actuar perquè per a la contaminació «no hi ha vacuna». «La pandèmia de la COVID-19 ha estat un brusc recordatori que una preparació insuficient pot tenir conseqüències nefastes. No hi ha cap vacuna contra la crisi climàtica, però encara podem combatre-la i preparar-nos per als seus efectes inevitables, que ja es perceben tant dins com fora de la UE», va recordar Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió per al Pacte Verd Europeu.
Els càlculs més optimistes de Brussel·les estimen que un escalfament global de tres graus per sobre dels nivells preindustrials donaria lloc a pèrdues de 170.000 milions d'euros a l'any en el continent. Per exemple, els danys per agricultors ocasionats per les sequeres extremes van suposar només a França unes pèrdues de 2.000 milions d'euros durant 2018.
Per prendre el lideratge mundial en l'acció climàtica, la UE s'ha proposat ser la primera potència global neutra en emissions de CO2. Per aconseguir-ho, es fixa una reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 55 % per al 2030 respecte a nivells de 1990. Per atraure els països europeus més reticents per la seva dependència del carbó, com Polònia, el bloc comunitari ha advocat per reconèixer el gas com una de les «tecnologies de la transició».
Pot interessar-te: El paper dels inversors en la descarbonització de les economies mundials
De la família als Governs: implicar tots els actors
La UE ha fiat part de la seva recuperació de la pandèmia i modernització de l'economia a la transició climàtica. Els 750.000 milions d'euros del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, tenen com a una de les seves prioritats impulsar la transformació verda. De fet, els Estats membres han de destinar almenys el 37 % de les ajudes europees a projectes alineats amb els objectius climàtics. Però a Brussel·les adverteixen que per ser efectiva, l'acció mediambiental ha d'implicar a tots els àmbits de la societat: des de les famílies fins als organismes internacionals. I també a tots els sectors: des d'empreses de construcció costaneres fins agricultors i ramaders.
Per això, el centre de la nova estratègia europea, que ha vist recentment la llum, es basa en millorar el coneixement dels impactes climàtics i implementar solucions tant a escala individual com mundial. «És necessària una adaptació més intel·ligent, ràpida i sistèmica», resumeix la Comissió. Així, el pla europeu proposa impulsar les «fronteres del coneixement» per a «recopilar més i millors dades» sobre conseqüències relacionades amb el canvi climàtic. Per a això, la Plataforma Europea d'Adaptació a Clima (CLIMATE- ADAPT) comptarà amb un nou observatori sanitari de seguiment d'aquests efectes.
Pot interessar-te: Quatre punts de confluència entre governs i empreses en matèria de sostenibilitat
Les quatre artèries que vertebren la nova estratègia, que s'enquadra dins del Pacte Verd Europeu, passen per promoure enfocaments «subnacionals, nacionals i regionals», especialment a l'Àfrica; integrar aquesta adaptació en la política macropressupostària; establir solucions centrades en la naturalesa; i adoptar mesures locals. «El canvi climàtic s'està produint avui, de manera que hem de construir un demà més resilient», conclou el document europeu.
